Un Festival Poesia i + en expansió

BarcelonaDel 30 de juny a l'11 de juliol torna al Maresme el Poesia i +, un dels festivals de poesia (i no només) més rellevants del país i cita ineludible de la creació contemporània. En la 16a edició, recupera la presencialitat i escampa la programació per Caldes d'Estrac, Canet, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Dosrius, Arenys, Alella i Mataró. Aquests nou municipis acolliran recitals, concerts, performances i propostes artístiques que posaran en diàleg la poesia amb altres arts i el moment present.

La programació comptarà amb una cinquantena de poetes, artistes i músics de diverses generacions, estils i procedències, com ara Lu Rois, Maria Jaume, Laia Llobera, Nacho Vegas i Maria Arnal & Marcel Bagés. El festival també fa una aposta decidida per una nova generació de poetes, amb noms com Gabriel Ventura i Míriam Cano, i inclou veus que no acostumen a tenir cabuda a les programacions habituals, com són Silvie Rothkovic + Nunavut, Teresa d'Arenys, Andreu Gomila i Sònia Moya, entre d'altres.

Com indica el "+", el festival va més enllà de les propostes estrictament de poesia, i enguany, a banda dels espectacles de músics consolidats com Pau Vallvé, Joan Miquel Oliver i Ferran Palau, inclou altres propostes musicals de l'escena independent com ara La Ludwig Band, Ikram Bouloum, Lu Rois, Esperit! i Anna Andreu. També s'obrirà un espai per a l'experimentació vocal i la veu, mentre que el teatre tindrà més presència que en anteriors edicions, amb l'espectacle Maleïts bessons..., diuen Shakespeare i Beckett, de Jordi Coca; p de carn: acció poètica en tres actes, de Companyia La Tropical, i l'activitat familiar Bestiari, a Alella.

En la línia de la reivindicació per part del festival d'allò local i de la creació km 0, moltes d'aquestes propostes corresponen a artistes maresmencs. També hi ha lloc per a espectacles que s'han desenvolupat en espais com el Konvent de Berga i La Clota de Vic, en una voluntat de connexió intercomarcal i de donar veu a propostes que fugin del centralisme.