Fernande Olivier, homenatjada per dret propi al Museu Picasso

BarcelonaLa imatge pública de Pablo Picasso és, moltes vegades, la d'un home abassegador que va perjudicar les seves parelles personalment i artísticament, com pot ser el cas de la fotògrafa Dora Maar. Al Museu Picasso desenvolupen des de fa uns anys lectures alternatives del llegat de l'artista malagueny, i una de les grans exposicions d'enguany serà un homenatge pioner a l'Estat a la primera parella de Picasso, Fernande Olivier (1881-1966), per dret propi, és a dir, com a artista i escriptora, més enllà de model, del mateix Picasso i altres artistes, i companya del malagueny.

L'exposició Fernande Olivier, Pablo Picasso i els seus amics es podrà visitar del 7 de juny al 6 d'octubre, i la comissària és l'antiga conservadora de la col·lecció, Malén Gual. Inclourà nombrosos materials inèdits, com els retrats i els poemes de la mateixa Olivier, documents i fotografies i retrats que li van fer grans artistes com Kees van Dongen, Joaquim Sunyer, Ubaldo Oppi i Marie Laurencin.

Amélie Lang, més coneguda com a Fernande Olivier, va ser un testimoni privilegiat de l'evolució artística i l'ascens de Picasso entre 1904 i 1912. El va acompanyar durant els viatges a Gósol i a Horta de Sant Joan. "La capacitat de Fernande Olivier per compilar i plasmar en els seus escrits la vida que compartia amb Pablo Picasso ens apropa al moment en què Picasso comença a despuntar en els moviments artístics d’avantguarda, però també ens mostra el jove pobre, tímid i enamorat", expliquen des del Museu Picasso. Aquests testimonis van quedar recollits en els llibres Picasso et ses amis (1933) i Souvenirs intimes: Écris pour Picasso (1988). De la ruptura amb Picasso s'ha dit que això va provocar que ella quedés fora dels ambients artístics i intel·lectuals en els quals havia entrat amb ell i que el malagueny la va ajudar econòmicament a canvi que no continués publicant els detalls de la seva vida plegats.

Els artistes catalans pioners a París

L'altra gran exposició al Museu Picasso també tindrà un accent parisenc: De Montmartre a Montparnasse (1889-1914). Artistes catalans a París (del 22 de novembre al 30 de març del 2025). Comissariada per l'historiador Eliseu Trenc, convidarà el públic a endinsar-se en el paisatge artístic de la que aleshores era la gran capital de l'art. En aquell moment, París donava als artistes "llibertat artística i creativa" i "les possibilitats de donar a conèixer la seva obra" o de "donar resposta als encàrrecs de marxants per satisfer els gustos de moda dels seus clients".

La llista dels artistes d'aquesta mostra és molt extensa, i inclou grans noms com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell, Joaquim Sunyer, Lluïsa Vidal, Laura Albéniz, Pau Casals, Isaac Albéniz, Enric Granados, Joaquim Nin, Maria Gay i Jaume Brossa, entre molts altres.

L'actualització de la col·lecció permanent

L'altre plat fort de la programació del Museu Picasso el 2024 serà, a partir de l'octubre, la inauguració d'una nova presentació de la col·lecció permanent basada en Picasso i la seva relació amb Barcelona, les donacions de l’artista i una nova disposició per a Las Meninas i Els colomins. També s’incorporarà la tecnologia a les sales per mostrar els estudis científics portats a terme en els últims anys en algunes obres, i es podrà veure la recreació documental de l’exposició Picasso de la Sala Esteva organitzada pel grup ADLAN (Amics de l’Art Nou) l’any 1936, considerada imprescindible per "explicar l’obra de Picasso i la seva recepció a Catalunya i a Espanya a les portes de la Guerra Civil". D'altra banda, el museu tindrà "convidats d'honor" que ajudaran a entendre la mirada picassiana, amb un intercanvi d'obres amb el Museo del Prado que permetrà incloure un diàleg entre obres dels grans mestres del Segle d'Or espanyol i quadres de Picasso.