La febre japonesa per Joan Miró (i per la cuina catalana)

TòquioJoan Miró és tota una sensació al Japó. Ja el 1940 el poeta Shuzo Takiguchi publicava la primera monografia sobre l'artista català, que també era un amant de la cultura japonesa. Emparant-se en aquest idil·li mutu, la Fundació Joan Miró ha escollit Tòquio per organitzar una de les grans exposicions per commemorar el seu cinquantè aniversari. És Joan Miró. Poetry into Painting, una retrospectiva que, amb quasi un centenar de peces, abraça des dels inicis de la seva carrera fins a les obres de vellesa. Des que va obrir les portes al Tokyo Metropolitan Art Museum, la mostra està sent un èxit: rep més de 2.000 visitants diaris. I un d'ells ha estat, aquest dilluns, el president de la Generalitat, Salvador Illa, que l'ha visitat acompanyat del director de la fundació, Marko Daniel, i l'ambaixador d'Espanya al Japó, Iñigo de Palacio, en el primer dia del seu viatge oficial al país.

Aquesta és la primera gran retrospectiva de Miró que s'organitza al país des de 1966 i dona testimoni de set dècades de la seva carrera. Conté una selecció de tots els seus imprescindibles, des de La casa de la palmera fins a Interior holandès, passant per la sèrie de les Constel·lacions o Personatge davant del Sol. Seguint escrupolosament les instruccions de l'equip japonès, que ha pautat al minut els tempos i el recorregut per totes les sales, Illa ha visitat l'exposició i, en acabat, ha convidat Daniel a fer quatre pinzellades als periodistes de per què aquesta és una mostra imprescindible. "És un regal per al públic japonès", ha exposat Daniel, alemany d'origen (i amb un català perfecte). La visita comença per un autoretrat del 1919, que el mateix Miró va regalar a Picasso, i la traca final és una pintura mural, Focs artificials, que només una vegada abans havia sortit de la Fundació.

Tot un "aprenentatge"

L'organització d'aquesta exposició a Tòquio també ha estat, segons ha explicat Daniel, un “aprenentatge” i un intercanvi cultural al mateix temps, fruit de la forma de treballar dels japonesos (que també ha impactat, en aquestes primeres hores de viatge, els equips de la Generalitat, per la seva rigidesa i planificació extrema). La selecció s'ha fet de la mà del Tokyo Metropolitan Art Museum i busca, a través de l'èxit de Miró, introduir Catalunya a nous públics. En la celebració dels seus 50 anys d'història, la Fundació vol compaginar aquesta vessant més internacional —amb una altra exposició de pes a Washington— amb la local, amb una mostra a Solsona. "De la mateixa manera que, per a Miró, hi ha l'univers i, al costat, un gra de sorra", ha afegit.

La relació de Miró amb el Japó ve de lluny. L'artista va viatjar per primera vegada al país el 1966, amb motiu d'una retrospectiva seva, després d'anys de frisar per anar al país nipó per conèixer el seu art i tradicions. Entre altres curiositats, d'aquell viatge es conserva una fotografia seva amb un campió de sumo i d'una visita a una escola d'art floral de Sofu Teshigahara. Miró va ser un entusiasta del país, al qual es va acostar també gràcies a la mediació de l'artista Eudald Serra i del folklorista Cels Gomis, organitzadors de la primera exposició d'art popular japonès a Barcelona el 1950. Miró va mostrar especial interès per les kokeshi, nines japoneses de fusta de l'art tradicional, com també el va mostrar per petits objectes i joguines de la vida quotidiana (com ara els siurells mallorquins). A la seva obra també es pot apreciar la influència de la cal·ligrafia japonesa i de l'ús dels materials en el seu art.

Un sopar per explicar (i vendre) Catalunya

Si Miró és un ambaixador de Catalunya per dret propi al Japó, també ho és la cuina catalana. Amb l'objectiu d'expandir encara més la fama de la gastronomia catalana al país, i aprofitant el viatge del president, l'Agència de Turisme de Catalunya ha organitzat aquest dilluns un còctel gastronòmic sota el nom de Tastry Catalonia ideat i executat per Carme Ruscalleda i Joan Roca amb motiu de la designació de Catalunya com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025. Davant uns 200 convidats a l'hotel Ritz de Tòquio, han desfilat tasts de calçots, pa amb tomàquet amb llonganissa de Vic, bombes de la Barceloneta, suquet de peix, paella i crema catalana, entre altres. Influencers japoneses s'han acostat als dos cuiners mentre, en dues taules de treball de la sala de festes, Ruscalleda i Roca acabaven d'emplatar una anxova de l'Escala amb mató sobre un carquinyoli i un innovador xuixo salat farcit d'ànec. Han estat disset platets que han culminat unes postres amb panellets, torrades de Santa Teresa i crema catalana, amb vins de Família Torres, Recaredo i Freixenet.

Des de l'escenari, el president català ha posat en relació el fervor del Japó per Miró amb la gastronomia del país. "És una altra mostra, com aquest sopar, de l'interès del Japó per la cultura catalana", ha destacat. Segons l'Agència Catalana del Turisme, cultura i gastronomia són els dos principals motius dels turistes japonesos per visitar el país. Illa també ha destacat el reconeixement que suposa per a la gastronomia catalana ser Regió Mundial de la Gastronomia, una distinció que "recull els fruits" que van sembrar el Bulli, el Sant Pau i el Celler de Can Roca, tots tres guanyadors del premi al millor restaurant del món.

Més enllà de la relació fraternal que Catalunya vol treballar amb el Japó —dues terres que comparteixen "la cultura de l’esforç, l’estima pel coneixement, el respecte pel territori i la voluntat de cooperar", segons Illa—, també hi ha raons econòmiques. Uns 500.000 turistes venen a Catalunya des del Japó i Corea cada any (abans de la pandèmia, n'eren fins a 700.000), i la idea és que en siguin encara més. En el cas dels japonesos, la despesa mitjana al dia és de 600 euros, molt per davant de la despesa mitjana del turisme estranger (211 euros).  La tendència és similar entre els coreans, amb una despesa diària de 570 euros.