Joana Jové: “Exposar-te com a compositora és arriscat”

PalmaSelva Nua és un grup que neix a Lleida a finals del 2020, just abans de la pandèmia. Adrià Garcia i Gerard Català cercaven una cantant per muntar la banda, i van conèixer Joana Jové. De seguida van veure que compartien referents i idees, així que el confinament els va empènyer a posar-se seriosament a gravar un disc que van autofinançar-se. “Va ser un inici una mica casual, però molt il·lusionant”, recorda la vocalista del grup. Dissabte, 16 d’agost, sonaran al jardí de la Casa Museu Llorenç Villalonga, a Binissalem, en el marc del festival de la Fundació Mallorca Literària, La Lluna en Vers. El músic Pol Mitjans va afegir-se al projecte quan Gerard Català va deixar-lo. 

Quin és el vostre vincle amb gèneres com el folk o la música d’arrel?

— Encara no hem tingut temps d’explorar-ho a fons ni d’indagar-hi del tot, però entenem que és un món molt connectat amb la nostra manera de fer. No fem un ús explícit de la música d’arrel en el nostre projecte, però sempre ens ha agradat escoltar-la i seguir les propostes actuals que hi beuen i la reformulen. Ens interessa molt la gent que la duu a l’actualitat, que la rescata i l’adapta amb una mirada contemporània. Hi ha una afinitat natural amb aquest esperit i aquesta estètica.

El vostre primer disc, Momentani (2022), ha tingut més recorregut del que esperàveu, segons heu dit algunes vegades. Com ho heu viscut?

— Va ser un projecte que va néixer del no-res. El vam treure sense gaires expectatives i ens vam trobar que ens anaven programant en llocs que mai no hauríem imaginat per un primer disc. Veníem de no haver tocat mai en directe; tot havia estat molt de porta tancada. La rebuda va ser molt positiva, tot i que encara toca picar pedra. Però estam molt contents: Momentani ens ha duit molt més lluny del que prevèiem.

Teniu en marxa un segon disc?

— Estem ultimant els preparatius perquè estigui llest molt aviat. Està pràcticament acabat i ara ens centrarem fort en el nou directe: assajar, trobar-nos, i preparar una experiència escènica diferent respecte al primer disc. Potser fins i tot amb algun integrant nou a escena.

Ja són uns quants estius compartint Momentari. Com ho estau enfocant aquesta temporada?

— Tenim ganes d’incorporar algunes cançons del nou disc al directe, encara que no hagin sortit. És una aposta una mica experimental perquè la rebuda és incerta: ens exposem a tocar temes inèdits. Però ens agrada fer provatures als directes. El nostre directe és sincer, molt íntim, i bastant autèntic.

Sou vocalista i compositora. Com ha estat posar-vos al capdavant del projecte?

— Tot un repte. Sempre havia escrit o intentat fer cançons, però quedaven dins la meva esfera més íntima, entre amistats. Ara, escriure i veure que les meves lletres estan penjades a plataformes i que tothom les pot escoltar quan vulgui encara m’impacta. Exposar-te com a compositora sempre és més arriscat, però quan veus que la gent hi connecta i que el teu missatge ressona, és molt especial.

Des d’on escriviu?

— Depèn. A vegades surten lletres molt contemplatives, d’altres vegades expressen malestars. Sovint escric des d’un lloc reflexiu, com si fossin pensaments en veu alta. Tendeixo a enrevessar-ho, a no ser del tot explícita. Molts cops parteixen d’experiències quotidianes, i d’altres de sentiments més complexos. Però mai són cançons que facin baixar els ànims: m’agrada que, tot i mostrar fragilitats, no pesin.

Quins referents musicals us inspiren? A qui mira Selva Nua per crear?

— Sobretot mirem cap a fora. Ens han influït molt artistes com Alice Phoebe Lou, Men I Trust, Faye Webster i Yellow Days. Són projectes que ens han acompanyat i que ens inspiren, tot i que no volem fer-ne una còpia sonora.