Cultura 12/03/2021

Experts dubten que les claus del Regne de Mallorca siguin autèntiques

Tant el catedràtic d'Història de l'Art Marià Carbonell com el cronista de Cort, Bartomeu Bestard, opinen que són una recreació del segle XIX

5 min
Els experts debaten si les claus que va vendre Christie's l'any 2000 són les del Regne de Mallorca del segle XVI o si són una recreació feta el XIX.

PalmaLes claus que voldria exhibir l’Ajuntament de Palma per commemorar els 500 anys de la revolta de les Germanies podrien no ser les autèntiques claus del Regne de Mallorca que, el 1522, els Agermanats varen oferir a Carles V com a expressió de lleialtat. Els historiadors de l’art consultats per l’ARABalears manifesten seriosos dubtes que les dues claus d’or que Cort reclama perquè tornin temporalment a l’illa siguin originals del segle XVI. Qui es mostra més taxatiu en aquest sentit és el catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el mallorquí Marià Carbonell, expert en art del Renaixement i del Barroc a Catalunya, les Illes Balears i Europa, que afirma que “és clamorós que aquestes claus són una invenció del segle XIX. No corresponen al XVI ni la tipologia, ni la decoració, ni l’epigrafia, ni tampoc l’heràldica imperial”.

Si bé no ho expressa amb tanta contundència, Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma i especialista en heràldica, confessa que té “fortes sospites que aquestes claus són del XIX, una recreació històrica de les que es feien segons la tendència neo que imperava en l’època”. I afegeix: “Si més no fins que s’hi pugui accedir i estudiar-les en directe, per l’aspecte que tenen no posaria la mà al foc sobre la seva autenticitat, ni jo ni cap dels quatre que en saben. Amb els coneixements que en tenim no les podem fer passar com les claus del Regne”.

El regidor d’Educació i Política Lingüística de l’Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, confirma que aquesta setmana ha escrit una carta demanant la cessió temporal de “les claus del Regne de Mallorca” pel “gran valor simbòlic” que tenen per a l’illa i posant dates per a l’exposició de les claus a Ciutat: del 7 de febrer de 2022, quan farà 501 anys del començament de la revolta, fins al 7 de març del 2023, que en farà 500 de la rendició de la ciutat a l’Imperi. Carrió ha dirigit les successives sol·licituds a la delegada a Espanya de la sala de subhastes Christie’s, empresa que va vendre les claus l’any 2000 a un matrimoni dels Estats Units d’Amèrica. Ara bé, en la subhasta, aquelles claus que hi varen sortir a un preu estimat d’entre 2.000 i 3.000 lliures esterlines i es varen acabar adjudicant per 15.275 lliures, en cap moment Christie’s va esmentar que fossin les claus del Regne de Mallorca, ni les va datar al segle XVI. La casa de subhastes les anunciava com a claus d’or, “probablement espanyoles” i les datava “circa 1845”, és a dir, més de tres segles després de la rendició dels Agermanats.

Així i tot, Llorenç Carrió ha confessat a l’ARA Balears que dijousva rebre “una cridada del cronista de Palma que va posar en dubte l’autenticitat de les claus. Però, fins aleshores, jo estava convençut que les claus eren del segle XVI. La documentació i articles d’Eulàlia Duran i de Gabriel Llompart apunten que són autèntiques del XVI”. El regidor, unaa vegada assabentat de la possib­ilitat que les claus no es corresponguin amb les del Regne, afirma: “L’Ajuntament farà les gestions necessàries perquè arribin a Mallorca. Després, aquí, aclarirem tot el que s’hagi d’aclarir”.

Una història llarga i amb llacunes

Abans d’aprofundir en l’opinió dels historiadors esmentats i d’introduir noves veus expertes en el tema, convé recordar que la història de les claus del Regne de Mallorca és llarga i en alguns períodes extensos té notables llacunes. Ningú no té dubtes que les claus varen existir, i que les varen encarregar i pagar els Agermanats, el 1522, quan veien que serien derrotats per l’exèrcit imperial de Carles V. Era un signe de submissió, però el rei no acceptà el present de les claus perquè encara hi havia resistència a Palma i ell en volia la rendició total, la qual no es produiria fins al mes de març del 1523. Pel que està documentat, les claus en aquells moments varen anar a les mans de Miguel Gurrea, virrei de Mallorca, a qui Carles V les reclamaria després d’haver derrotat els Agermanats. Gurrea, però, esgrimint motius i excuses vàries, sembla que mai no les va tornar.

Segons Marià Carbonell, no va ser fins al segle XIX quan, “en un intent de recuperació i reivindicació de les Germanies, torna a aparèixer la idea de l’existència de les claus del Regne”. Havien passat un parell de segles sense haver-hi notícies de les claus del Regne de Mallorca, però, segons els estudis d’Eulàlia Duran, les va comprar la família de financers Rothschild el segle XIX. A qui?

L'estàtua de Joanot Colom, cap dels Agermanats, obra de Jaume Mir.

Conta l’historiador Román Piña Homs que havia sentit a dir a la seva família que havien malvenut unes peces de Carles V als Rothschild. En tot cas, Piña admet no tenir cap seguretat que procedissin de la seva família. Sigui com sigui, Christie’s les va subhastar l’any 2000 amb la resta de la col·lecció de Betsabé Rothschild, qui les havia heretades del seu padrí.

És sabut que el segle XIX es col·leccionava tot i que, immersos en l’esperit romàntic, es tractava de recuperar la història passada. És la gran època dels neo –neogòtic, neobarroc...–, l’època de les recreacions historicistes.

Investigar-ne l’origen

Si les claus que va vendre Christie’s són les que sufragaren els Agermanatseal segle XVI o si són les que qualque ric del segle XIX es va fer fer tot recordant les Germanies i l’oferiment de les claus del Regne a Carles V és el que ara s’ha d’esbrinar. En tot cas, de moment no es pot afirmar que s’hagin local·litzat les vertaderes claus del Regne de Mallorca.

Per a Marià Carbonell, “tot i que ningú no les ha tingudes a les mans, només amb les fotografies qualsevol expert pot veure que la tipologia s’inspira en originals del segle XVI però que no s’hi correspon; la decoració, almenys del cap de les claus, té uns esmalts que són característics del XIX; l’epigrafia és una falsa capital romana que tampoc no correspon, i l’heràldica imperial no és la que pertoca a Carles V”. En això també hi coincideix Bartomeu Bestard: “L’escut no és de Carles V, és dels Reis Catòlics. Carles V tenia més territoris. Les armes no són les seves, sinó les dels seus avis”. Per la seva banda, Bartomeu Mestre, expert en les Germanies, diu: “No confirm ni desmentesc l’autenticitat de les claus. No veig el sentit de fer-les al segle XIX. Això sí, el que puc dir com a estudiós de la revolta dels Agermanats és que de l’escut de Carles V se’n troben unes trenta o quaranta versions, recreacions de la mateixa època, i aquesta en podria ser una més”.

Bartomeu Bestard creu que “tant si són del XVI com del XIX, aquestes claus estan fetes per representar les del Regne de Mallorca dins l’esperit de les Germanies”. Per això creu “important” que l’Ajuntament “les intenti dur per a l’exposició, sobretot perquè se’n podria fer una investigació”. És d’una opinió molt similar l’arqueòloga Elvira González, especialitzada en arts decoratives i joieria històrica. A ella, les claus tampoc no li semblen del segle XVI, però es mostra molt rotunda en dir que “fins que no les tinguem a les mans i les puguem analitzar amb un joier, com ara Luis Forteza, no en podrem emetre un dictamen. No ens podem guiar per fotos. En veim només una part i la que no veim podria ser més antiga, o no, o podria tenir una medul·la antiga. Ara tot són hipòtesis”.

“Indistintament si de són del segle XVIo del XIX, aquestes peces es feren a Mallorca per reivindicar el moviment agermanat. Tot el que envolta les Germanies té un aura de misteri, i això ara no fa més que confirmar-ho. En tot cas, esperam que s’aclareixin totes aquestes qüestions, però amb les peces a Mallorca”, afirma el regidor Llorenç Carrió.

stats