Estarellas homenatja el mestre
El guitarrista n’oferirà la versió més íntima a Pollença en un recital dedicat a Bartomeu Calatayud
PollençaDos virtuosos guitarristes mallorquins prendran avui l’escenari del 53è Festival de Pollença i ho faran a través d’una sola persona. El mestre Gabriel Estarellas tocarà per primera vegada un programa dedicat al qui fou el seu mestre i és l’altre gran referent de l’illa en la música de guitarra: Bartomeu Calatayud (Palma, 1882-1973).
Estarellas ha escollit les peces del compositor palmesà per formar la segona part del repertori. “És la primera vegada que les toc, només n’havia fet alguna peça solta abans”, afirmà ahir el músic durant la presentació del concert. Es tracta d’una actuació que “no és extrapolable” a altres escenaris, i especialment emotiva, ja que el músic estava lligat al festival pollencí des dels seus inicis. Algunes de les composicions que es podran escoltar seran la Marxa Hongaresa o Gavota fácil, que Calatayud compongué per a Estarellas quan aquest tenia 10 anys i era el seu alumne. El recital està programat a les 22 hores al Claustre de Sant Domingo.
El guitarrista reivindicà ahir Calatayud com el músic mallorquí “més internacional”, amb una gran capacitat de crear peces, petites, fàcils però amb dosis de complexitat, “ideals per arribar al gran públic”.
La primera part del concert estarà formada per la música de dos compositors sud-americans. Es tracta de l’argentí Héctor Ayala i del brasiler Heitor Villa-Lobos. “He triat un repertori de compositors del segle XX, amb peces molt auditives, que no tenen res a veure amb la música d’avantguarda”, recalcà l’intèrpret.
Si per a Estarellas és un concert singular, també ho serà per al director del Festival, Joan Valent, que qualificà el d’ahir com “un dels dies més especials” de la seva carrera. “En Biel és un dels primers culpables que m’hagi dedicat a la música”, afirmà.
Un any després
Per a aquest recital, Estarellas ha optat per un format íntim, en què actuarà tot sol amb la guitarra. La cita arriba després que l’any passat es va haver d’anul·lar la inauguració del Festival, en què ell participava juntament amb l’Orquestra Simfònica de Balears, que es va declarar en vaga per reclamar l’estabilitat laboral dels seus músics. Tot i el pas del temps, la situació de la Simfònica continua sent inestable, després de la destitució fulminant del seu director Josep Vicent. Estarellas ho lamentà i destacà que aquesta incertesa no és bona ni per als músics ni per a Mallorca en general.
Gabriel Estarellas està considerat el gran impulsor de la música espanyola per a guitarra del segle XX. Ha protagonitzat més de dues-centes estrenes i 30 discos gravats, a més d’algunes composicions. L’any 2004 va ser guardonat amb el premi Trujamán, el més important a l’àmbit estatal, que premia tota una trajectòria. El palmesà ha estat catedràtic de guitarra del Reial Conservatori Superior de Música de Madrid i actualment és professor honorari de la Universitat de San Agustín d’Arequipa (Perú).
La propera tardor, el músic tornarà a entrar a l’estudi de gravació per enregistrar un nou disc que recopilarà “25 o 26 peces” que normalment toca en els bisos dels concerts. “Són cançons d’aquestes que agraden a tothom, com el Romance Anónimo, o Recuerdos de la Alhambra ”, digué el músic.
Fi de festival
L’actuació del guitarrista és la penúltima, abans del final de festa, que serà per al bosni Goran Bregovic i la seva banda de Bodes i Funerals, dissabte que ve.
El músic balcànic es va donar a conèixer sobretot gràcies a les seves bandes sonores per als films d’Emir Kusturica. La seva presència, amb barreja de folk tradicional i altres estils com el pop o el rock, donaran el contrapunt rítmic i multicultural a aquest festival, que ha tornat a apostar pels noms propis, començant pel del seu director artístic. Aquest és el tercer any que hi està al capdavant i queda enlaire si hi continuarà l’any que ve.
La 53a edició ha estat marcada per l’èxit de les actuacions i per la manca d’un programa paral·lel, que havia posat la cirereta multidisciplinària en edicions anteriors, quan se celebraven jornades de debat i trobades entre escriptors.
Això no obstant, el programa ha mantingut la presència de dues disciplines com l’art i el cinema. El primer, amb l’exposició temporal de Netherworld, de la japonesa Yuko Shiraishi; i el segon amb la projecció de Las brujas de Zugarramundi, la pel·lícula d’Álex de la Iglesia per a la qual Valent va compondre la banda sonora.