QUÈ ES COU PER MENORCA?

Les ensaïmades de Sant Joan

Ara que ja hem encetat el mes de juny i s’ha iniciat el vertader compte enrere cap a les festes de Sant Joan, aprofitarem aquestes setmanes per parlar de la seva gastronomia

Ara que ja hem encetat el mes de juny i s’ha iniciat el vertader compte enrere cap a les festes de Sant Joan, aprofitarem aquestes setmanes per parlar de la seva gastronomia i dels seus tresors gastronòmics.

Començarem amb l’ensaïmada de Sant Joan, anomenada coca bamba a la resta de poblacions de l’illa i que no té res a veure amb l’ensaïmada mallorquina; potser només la forma cargolada, però no s’hi assembla gens en la textura ni en el volum, com tampoc pel que fa a farciments, perquè aquesta ensaïmada menorquina no es farceix ni de cabell d’àngel ni de crema cremada, sobrassada o xocolata.

A la festa de Sant Joan, l’ensaïmada n’és la gran protagonista i no sol faltar a cada casa, acompanyada, açò sí, d’una bona escudella de xocolata per mullar-la. Aquest és el berenar del Diumenge del Be, del dissabte de Sant Joan i del dia de Sant Joan mateix, com ho és també a les berenetes dels dies de festa. Així mateix, és una de les protagonistes de les begudes, tant a la del caixer casat com a la de la capellana i a les celebrades a cal caixer senyor. A totes se serveix el ‘xiculati’ -que així es pronuncia a Ciutadella- i l’ensaïmada, que són preses pels caixers i cavallers, asseguts amb el mocador blanc entre les cames; i allà, amb elegància i destresa, van mullant l’ensaïmada ensucrada dins la xocolata ben espessa, que els aportarà les calories necessàries per continuar la festa o bé per recuperar les forces perdudes per la tanda a cavall.

Però aquesta ensaïmada tenia l’antecessor en les denominades ‘coques de Sant Joan’, en forma de mitja taronja, que ens podrien recordar les coques de Nadal o les coques d’anís mallorquines, que amb l’evolució es convertiren en les ensaïmades en donar-los forma de caragol abans de posar-les al forn.

Aquesta ensaïmada menorquina, dita també coca a les altres poblacions, no era sols menja de les festes de Sant Joan i de les festes patronals de cada poble de l’illa, sinó que també formava part de la gastronomia de celebracions onomàstiques, dels bateigs, de les primeres comunions i de les noces. Fins als anys 70 del segle passat se servia als convidats la xocolata amb ensaïmada i algunes pastes típiques, i no es feien els dinars excessius d’avui dia; per tant, xocolata amb ensaïmada sempre anava lligat a festa. Els darrers anys, hi ha gent que ha tornat a recuperar aquest costum i es torna a apostar per la tradició i pel que marcava el calendari gastronòmic dels nostres majors.

Menja d’estiu

El que més crida l’atenció als santjoaners de fora, aquells vinguts de la germana illa de Mallorca, és que la xocolata amb ensaïmada a Ciutadella i a la resta de pobles de l’illa la consumim en ple mes de juny i els mesos d’estiu, amb la calor que fa aquests dies, i no com a Mallorca, on aquesta menja és pròpia de Nadal i de les festes d’hivern, en què es mengen coques mullades amb xocolata ben calenta. Particularitats i costums de cada illa, que té el seu calendari de menjars i de beures.

Allò que sí que és ben cert és que l’ensaïmada amb xocolata ens ajuda a passar la festa no tan sols per la seva aportació calòrica i de sucres, sinó també perquè ens fa de filtre del gin amb llimonada. Els que coneixen bé la festa saben que per gaudir-la s’ha de ben menjar, abans de començar a beure, i que s’ha de fer coixí al ventrell si volen fer uns quants de gins amb llimonada, el que a fora poble en diuen ‘pomada’, perquè a Ciutadella, si per Sant Joan demanau una ‘pomada’, potser us enviaran a la farmàcia de guàrdia, perquè, com entendreu, per tenir unes festes com les que tenim, aquí som molt nostres i potser ‘rars’, però amb el cor obert i amb ganes que tothom s’integri a la festa, sempre amb respecte a les tradicions i a cadascun dels actes que la formen, de la mateixa manera que hem de respectar tots els integrants de la colcada i especialment els cavalls, que en són els protagonistes.

Bon Sant Joan a totes i a tots, a beure amb mesura i menjar més que bé.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF