Patrimoni

L'empremta de la germana nazi de Nietzsche en els mobles familiars

El Neues Museum de Weimar presenta la mostra 'Nietzsche en privat. Una exposició (im)possible'

Weimar (Alemanya)¿El fet de pertànyer a una gran figura fa que uns objectes normals i corrents de cop i volta siguin valuosos? Quin és el valor que pot adquirir un got, una cadira o una taula perquè els hagi fet servir un famós? Si aquests objectes sense cap valor historicoartístic són en un museu, què n'han de fer? ¿Els han d'exposar o els han de guardar al magatzem? Si els exposen, com s'han de presentar al públic? Al Neues Museum de Weimar es plantegen totes aquestes preguntes amb la seva col·lecció de mobles del filòsof alemany Friedrich Nietzsche (1844-1900) i la seva germana, Elisabeth Förster-Nietzsche (1846-1935), i ara els donen una primera resposta amb la mostra Nietzsche en privat. Una exposició (im)possible, titulada així perquè consideren que el debat sobre aquest tema té molt recorregut i encara és un tabú en molts museus.

"En temps de la República Democràtica Alemanya llegir Nietzsche estava totalment prohibit perquè se'l considerava un nazi. Aleshores va ser impossible mostrar els seus mobles i els seus objectes, i després de la reunificació tampoc vam trobar una solució", afirma Sabine Walter, la comissària de la mostra juntament amb el seu col·lega Manuel Schwarz. "No volem mostrar-los com un fetitxe –subratlla–. Quan exposes un objecte dins una vitrina es converteix en un fetitxe, i no volíem fer-ho perquè, a més, avui dia als museus no s'exposen mobles i objectes quotidians d'aquesta manera. Hem volgut aplicar un altre enfocament". Per això, la quarantena d'objectes i obres d'art que formen la mostra, provinents de l'Arxiu Nietzsche, ubicat a l'antiga residència dels germans a Weimar, estan exposats dins caixes com si estiguessin en trànsit entre dos museus. I tot ells estan acompanyats de textos per explicar històries relacionades amb la vida de Nietzsche i en alguns casos el seu pensament.

Cargando
No hay anuncios

"La qüestió també és complicada perquè ara realment no tenim un espai per a aquests mobles. Les habitacions de l'Arxiu Nietzsche on eren, ara es fan servir per rebre investigadors", diu Manuel Schwarz. D'altra banda, la mostra recorda dos fets: es tracta d'uns mobles antics que Nietzsche hauria probablement rebutjat perquè contradeien l'home nou que propugnava, i era prou iconoclasta per acceptar que fessin d'ell mateix una mena d'ídol.

Cargando
No hay anuncios

De l'avantguarda al feixisme

Malgrat tot, Elisabeth Förster-Nietzsche, que va ser una filonazi consagrada, s'imposa com a protagonista de l'exposició. Es poden veure un armari i un rober que Nietzsche havia tingut al seu domicili de Basilea, la cadira de rodes que va fer servir i la seva màscara mortuòria. Tots ells van ser rellevants perquè Förster-Nietzsche els va instrumentalitzar per fomentar el culte esbiaixat cap a les idees del seu germà. "L'Elisabeth va fer del seu germà una icona i una marca, i va influir en la recepció i en la lectura de la seva obra amb un biaix feixista i nacionalista", adverteix Walter. Així que la germana i la mare van quedar decebudes d'un retrat de Nietzsche que va encarregar al pintor Curt Stoeving, perquè els va semblar que era massa evident que estava malalt. En canvi, sí que tenir èxit el retrat que Edvard Munch va fer uns anys després de Nietzsche com a Zaratustra.

Cargando
No hay anuncios

"Al tombant de segle, llegir Nietzsche era imprescindible entre els avantguardistes. Elisabet Förster-Nietzsche va rebre autors com André Gide i Hugo von Hofmannsthal perquè necessitava diners, i en va rebre dels admiradors del seu germà. Però després de la Primera Guerra Mundial, Förster-Nietzsche es va adonar que Mussolini era un seguidor del seu germà. S'hi va posar en contacte i li va enviar llibres per aconseguir diners. I amb l'auge del nazisme es va entregar a Hitler per poder ser una estrella. Va oblidar que uns trenta anys abans l'avantguarda europea havia admirat Nietzsche, perquè sempre va buscar poder i suports, independentment de qui l'hi donés", recorda Walter.

Els mobles estan acompanyats de diferents fotos antigues en les quals apareixen alguns d'ells. Recorden fets i escenaris com la cambra mortuòria de Nietzsche, que la seva germana va promoure com un lloc gairebé sacre. En l'àmbit personal, un mirall de paret evoca el casament de l'Elisabeth amb el professor Bernhard Förster, un conegut antisemita. I una estrella de mar, un rellotge i un balancí recorden com el matrimoni va endegar una colònia ària al Paraguai, Nueva Germania. "La colònia va ser un desastre econòmic i el seu marit es va suïcidar. Quan ella va tornar deia que havia sigut un èxit i que era la reina de Nueva Germania, i va trobar una nova missió en fomentar el culte del seu germà", conclou Schwarz.