Eivissa: més festivals que cines

EivissaA Eivissa hi ha dos cines comercials en actiu, el cine Regio de Sant Antoni de Portmany, de propietat familiar, i el conegut com a ‘multicines’ de Vila, propietat d’Aficine, l’empresa més gran i quasi l’única d’exhibició de les Balears. És un balanç magre, alineat amb la reducció de sales i aforaments que es registra a Espanya des de fa anys. Totes dues empreses resisteixen com poden l’actual mediocritat de Hollywood i la pressió de les plataformes com Netflix. En canvi, si us posau a comptar festivals de cine, es diria que els eivissencs són uns fanàtics del setè art: Ibicine, Ibizacinefest, Ibiza Halloween Festival, Festival mal del cap, Mostra de curts de les festes de Sant Bartomeu... Sense incloure alguna altra mostra nascuda fora de l’illa, com el MECAL Air Ibiza, germanet petit del Festival internacional de curtmetratges i animació de Barcelona MECAL.

Entre tota aquesta efervescència cinèfila, hi ha almenys dues iniciatives amb vocació de fer-se un lloc entre el maremàgnum de festivals i festivalets que hi ha a tot Espanya –el Ministeri de Cultura en compta fins a 500. Es tracta de l’Ibizacinefest i l’Ibicine. La desena edició de l’Ibizacinefest ha transcorregut aquests dies, amb els darrers actes diumenge, 1 de març. El festival és dirigit pel realitzador català Xavi Herrero, resident a Eivissa des del 2014. La novena edició de l’Ibicine es va presentar el 16 de febrer a Madrid i es desenvolupa també ara mateix, amb una programació que es reparteix en diversos mesos i que culmina el mes d’abril; n’és la directora la productora Helher Escribano, nascuda a Eivissa el 1986.

Tots dos festivals neixen quasi a la vegada i comparteixen noms fàcils de confondre, amb el prefix ‘ibi’, tan suat a Eivissa per donar nom a iniciatives, productes i empreses de diversa índole. No estic segur que el públic no especialitzat sàpiga distingir un festival de l’altre. També comparteixen patrocinadors: les administracions eivissenques i alguna de balear. Al capdavall, el pastís que es reparteix és el mateix. Es fan la competència en el nom i pels recursos, no tant pel públic: l’Ibizacinefest té una clara vocació de cinema d’autor, mentre que l’Ibicine gasta catifa vermella i tracta d’atraure cada any, a la gala de clausura, algun famós de rellevància estatal. A l’edició del 2025 hi varen ser Carlos Bardem, Macarena Gómez i Kira Miró, entre d’altres.

Hi ha massa festivals?

“No, no hi ha massa festivals de cine a Eivissa, cada un està enfocat de manera diferent”, opina el director eivissenc Adrián Cardona. “Cada festival té un públic concret, encara que, a qui li agradi el cinema en general, perfectament pot gaudir-los tots. Crec que a molts llocs de la Península n’hi ha tants com aquí o més”. Adrián Cardona es dedica al cine de terror i gore, ha participat en el Festival de Sitges una dotzena de voltes i és un dels impulsors de l’Ibiza Halloween, un festival de nínxol amb una proposta molt més lúdica.

Una opinió bastant semblant sosté Héctor Escandell, director de Los crímenes del día de Todos los Santos i Es Gegant des Vedrà: “És ver que hi ha molts festivals, però seria injust parlar específicament d’Eivissa. És un tema que ha crescut de manera exponencial en només una dècada i, segurament, n’hi ha molts que no tenen sentit o s’organitzen per motius que no són estrictament cinematogràfics. Quant als d’Eivissa, són d’un perfil radicalment diferent”. Javi Riera, director de la saga de comèdies Idò mata’ls i de Subtext, afegeix un matís més crític al debat: “No és tant que hi hagi més o menys festivals. Estan molt bé les catifes vermelles, però si no hi ha inversió per fer pel·lícules, no hi haurà cinema. El cine no és només la catifa vermella, no només s’ha d’omplir a la gala de clausura; també s’haurien d’omplir de públic les projeccions”.

Omplir les sales de cine, en efecte, és una altra qüestió. Als festivals que es fan a Eivissa i a les sales comercials de tot Espanya. Els anys anteriors a la pandèmia, el cine espanyol recaptava al voltant de 100 milions d’euros anuals amb uns 17 milions d’espectadors. El 2025 la caixa no va arribar als 80 milions, amb una mica més de 12 milions d’espectadors. Sort de la saga Padre no hay más que uno, de Santiago Segura: la cinquena de la sèrie va fer el 2025 fins a 13,4 milions de recaptació. Això sí, la quantitat de pel·lícules espanyoles que es varen projectar augmenten any rere any: 727 el 2025, segons el Ministeri de Cultura; una xifra rècord, encara que sempre n’hi ha que repeteixen d’anys anteriors. A l’actual 40a edició dels premis Goya han optat 218 pel·lícules espanyoles, estrenades entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2025. Ben poques s’han pogut veure en algun dels dos cinemes d’Eivissa.