El destí tràgic dels pobres de solemnitat enterrats al Raval

BarcelonaL’Antic Hospital de la Santa Creu té una llarga història. El rei Martí l’Humà va presenciar la col·locació de la primera pedra de l’edifici, el 13 de febrer del 1401. Era un edifici enorme i pioner per a l'època, ubicat on ara hi ha la Biblioteca de Catalunya, i va unir sis centres hospitalaris. Va estar en funcionament fins al 1926 i va deixar un llegat molt important tant documental com arqueològic.

Durant les obres que s'estan fent als Jardins del Doctor Fleming han aflorat restes òssies datades del segle XVII i del segle XIX dels qui van morir a l'hospital. Entre els anys 1629 i 1680 s'hi va fer un cementiri, que es va anomenar el Corralet, i es va construir l’aula d’anatomies, on s'estudiaven els cadàvers que ningú reclamava. A la zona sud de la plaça, on s'han trobat les restes del segle XVIII, hi ha una certa dignitat: els cadàvers es van dipositar amb taüts de fusta i van ser enterrats enterrar vestits, amb rosaris i medalles. Tenien els braços entrellaçats i estaven enterrats en posició supina. "No hi havia gaire espai. Fins ara hem excavat un metre i mig, i hem trobat tres nivells d'enterrament. Potser en un mateix dia enterraven una caixa sobre l'altre i als costats, tocant-se", explica Vanesa Triay, responsable de les excavacions. Eren caixes de fusta molt senzilles i molt petites, la mida justa per encaixar-hi les espatlles.

Abocats de qualsevol manera a la cisterna

De moment s'hi han exhumat 25 homes, dones i infants. Més cap al nord, tocant al carrer del Carme, no hi ha cap ordre: les restes estaven abocades de qualsevol manera dins d'una cisterna que feia sis per vuit metres. Molts apareixen de boca-terrosa, una col·locació que tant en època romana com en medieval es considerava de càstig. A mitjan segle XIX, on hi havia el cementiri es va fer un pati i es va desplaçar la terra atapeïda de restes òssies. Molta d'aquesta terra, com s'observa a les excavacions, va servir per omplir la cisterna d'aigua dels safareigs, que havia quedat en desús. De moment s'han identificat dotze individus, però en podrien ser molts més. A la mateixa zona s'han trobat les restes de les estructures dels safareigs i dels laboratoris, i les estances per "al carro dels difunts" i per als "caiguts en desgràcia". També s'hi ubicava l'aula d'anatomia i el dipòsit de cadàvers per a disseccions, com es pot veure al projecte cartogràfic dels quarterons de Garriga i Roca (1858). La majoria dels que van acabar enterrats allà eren pobres de solemnitat, o simplement ningú els va reclamar mai.

Les restes òssies i els medallons, botons i rosaris que s'han trobat es traslladaran al Centre de Col·leccions del Museu d'Història de Barcelona de la Zona Franca. "L'estudi pot ser molt interessant, perquè es tracta d'un cementiri associat a un hospital i es podran analitzar les patologies, però també el tipus d'alimentació i com han evolucionat la medicina, els estudis anatòmics o la metodologia per disseccionar els cadàvers. Hem trobat braços i cranis serrats, trepanats post mortem...", assenyala Triay. L'estudi també pot ser útil per tenir una fotografia de com vivien els qui pràcticament no tenien res, perquè la majoria era població molt vulnerable.

Vapor putrefacte

La troballa també permet confirmar que aquell espai, anomenat el Corralet, va funcionar com a cementiri actiu durant més temps del que es creia, fins i tot després del decret de Carles III del 1787 que prohibia els enterraments dins del nucli urbà. Els morts havien de ser traslladats al Cementiri Vell (Poblenou). En l’obra Dictamen (1784), de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona, ja es diu que el cementiri del Corralet se saturava sovint perquè assumia un gran nombre de cadàvers. Es detalla que s'hi enterraven els cossos que s'havien fet servir en les disseccions, així com les persones sense recursos. Al segle XVIII la situació era insostenible. "Tots els que es moren a l'hospital sense diners [que són majoria], s'enterren en un lloc anomenat el Corralet, on hi ha un gran forat on es llencen i es cobreixen amb poca terra. Aquest lloc emplena d'un vapor putrefacte totes les cases del carrer Carme i Cervelló", es pot llegir al Dictamen. El responsable del Servei d'Arqueologia de Barcelona, Josep Pujades, explica que sabien que hi havia restes òssies, però no tenien clar què trobarien: "Els veïns sempre diuen que quan aquí es fan obres sempre surten ossos, i tenen raó".

Hi ha moltes proves que el lloc estava saturat de restes òssies. De fet, cada cop que s'han fet obres als jardins de la Biblioteca de Catalunya hi han sortit restes òssies. Entre el 1925 i el 1931 es va enderrocar un mur que hi havia entre la biblioteca i la plaça i es va fer un descobriment macabre: centenars de calaveres farcien la paret i dibuixaven creus i altres signes. Els fotògrafs Alexandre Merletti i Jaume Ribera ho van fotografiar i aquest testimoni gràfic es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Hi ha moltes llegendes i històries al voltant del cementiri del Corralet, que deu el seu nom al fet que en aquell indret, abans de ser fossar d'hospital, hi va haver un teatre que s'anomenava així. Fins i tot apareix a la novel·la Incerta glòria de Joan Sales, i és la Trini qui el descriu: "Ell es deturava de vegades davant del corralet, que així anomenàvem el dipòsit de cadàvers; donava a un carreró transversal i només una reixa el separa dels transeünts. Jo m’havia d’arrapar a la reixa i posar-me de puntetes per veure els morts; n’hi solia haver tres o quatre cada dia, de vegades més. Com que estaven dipositats de cara a la reixa, el que se’n veia millor eren els peus descalços: uns peus grocs... i bruts. Quina tristesa, la d’aquells peus!"