Dansa

Com ballarien les gitanes d'Isidre Nonell?

Els estudiants de l'Institut del Teatre transformen les obres del MNAC en coreografies per celebrar el Dia Internacional de la Dansa

BarcelonaCom ballarien les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya? Com es mourien les gitanes d'Isidre Nonell i les nimfes de Joan Brull? Durant aquest curs els estudiants de cinquè i sisè del Conservatori Professional de Dansa de l'Institut del Teatre han fet un exercici d'imaginació per donar vida a la col·lecció d'art modern del MNAC, que inclou peces d'artistes com Marià Fortuny, Santiago Rusiñol, Pau Gargallo, Francesc Gimeno i Damià Campeny. "Vam visitar el museu i després, a classe, vam crear un solo, un duet o una coreografia grupal inspirant-nos en les obres que ens havien cridat més l'atenció", explica Ekaitz Villar, un dels alumnes que han participat en el projecte El museu dansat.

El 7 d'abril van estrenar algunes d'aquestes coreografies a la Sala Oval del MNAC, davant de familiars, turistes i passavolants encuriosits que van aprofitar el matí de diumenge per visitar el museu. Ho repetiran aquest dissabte a la tarda, com a preludi del Dia Internacional de la Dansa (29 d'abril), i també el dissabte 15 de juny. "El gran repte ha sigut interpretar físicament una pintura, que és una obra plàstica; fer-la reviure amb el nostre cos", diu Naia Cascales, que estudia sisè de dansa contemporània.

Cargando
No hay anuncios

Cascales i Villar han creat plegats un duet que exposa les condicions de vida de les gitanes que va pintar Isidre Nonell en obres com Cap de gitana (1904)i Dues gitanes (1903). "Hem intentat ser fidels al pintor", diu Cascales. Raquel Rodríguez, alumna de sisè de dansa contemporània, ha dissenyat una coreografia a partir de la Planxadora (1930), de Roberto Fernández Balbuena. "És un quadre que representa la figura de la dona de la llar, que es passava el dia arreglant la casa perquè el seu home la trobés perfecta al tornar de la feina –diu Rodríguez–. A través de la dansa i la teatralitat, faig una sàtira d'aquesta idea de dona ideal". A parer seu, "el més exigent ha sigut traspassar la frontera del quadre i aconseguir "entrar" a casa de la dona per preguntar-li com se sent i què fa en el seu dia a dia, i així poder reflectir el seu imaginari".

Pol Ortiz, que estudia sisè de dansa clàssica, diu que "el més difícil del projecte ha sigut concretar les emocions que transmet cada obra". "Sovint, quan ens posem davant els quadres, no acabem de comprendre del tot quines emocions ens transmeten –explica–. Nosaltres, com a ballarins, hem de tenir molt clar què volem ensenyar perquè el públic ho pugui entendre". En comptes de centrar-se en un sol quadre, Ortiz ha optat per "representar la fragilitat d'algunes pintures, i també la delicadesa d'alguns detalls del museu, com ara els marcs que enquadren les obres".

Cargando
No hay anuncios

"Un museu no només ha de preservar el patrimoni"

"Va ser un alumne qui va tenir la idea inicial de col·laborar amb el MNAC –diu el cap d'estudis del Conservatori, Xavier Benaque–. Ens va enviar un correu electrònic en què exposava: «Per què no aprofitem que al costat de l'Institut del Teatre tenim molts museus per fer alguna cosa plegats?». I tenia raó. Tenim grans cases del patrimoni a cinc minuts i fins ara no hi havíem tingut un lligam veritable". A més, segons Benaque, és un projecte que "quadra molt" amb la seva "filosofia d'escola": "Intentem que els alumnes, a part dels estudis tècnics, tinguin l'oportunitat de desenvolupar el seu vessant més creatiu i buscar el seu llenguatge. Segurament, en algun període de la seva carrera hauran de combinar els projectes externs amb espectacles propis".

Cargando
No hay anuncios

Al MNAC de seguida van veure el projecte amb bons ulls. "Un museu no només ha de preservar el patrimoni, també ha de mostrar-lo i donar-li una nova vida", diu David Pablo, coordinador d'activitats i educació del museu. "Ha de ser un lloc on aprendre, on els joves puguin viure experiències", afegeix. Els tècnics del museu van organitzar una visita per als alumnes del Conservatori "sense entrar en gaires detalls històrics, perquè es fixessin lliurement en el material, la composició i els colors", segons Pablo.

"Nosaltres, com a adults, ja tenim una mirada construïda, carreguem uns coneixements que ens condicionen, mentre que els joves, en canvi, tenen una mirada molt pura i oberta, com una tabula rasa", diu Benaque. Tant l'Institut del Teatre com el MNAC preveuen mantenir aquest projecte de cara als pròxims cursos. "Aquest any han interpretat la col·lecció d'art modern, dels segles XIX i XX, però potser en altres edicions dansaran el romànic i el gòtic", avança Pablo.

Cargando
No hay anuncios