La cultura que fa país, als Premis Nacionals
El CoNCA va atorgar ahir els 16 Premis Nacionals del 2012. Les referències a la crisi i a la situació política es van fer sentir. Mas va dir que "el catalanisme no és agressiu perquè es basa en la cultura".
BARCELONAEn un acte institucional de tan alta volada com l'entrega dels Premis Nacionals era inevitable que els dos grans afers que preocupen el país hi traguessin el cap. La crisi i la política van aparèixer en els discursos que van oferir el president Artur Mas; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Carles Duarte, i qui parlava en nom dels guardonats, el Premi Nacional de cultura popular, Jaume Ayats. La cerimònia es va celebrar en un Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat guarnit amb les projeccions del premi d'audiovisual Franc Aleu. Com a demostració de la situació econòmica, el premi oficial més important del país perdia 3.000 euros de dotació i passava a 15.000 euros. L'entrega dels premis s'ha endarrerit mig any per culpa de la crisi del CoNCA, que va fer dimitir en bloc l'anterior plenari i el jurat dels Premis Nacionals. Un cop constituït el nou Consell, al juliol es van atorgar els 16 premis a institucions i personalitats com Arnau Puig (trajectòria), Carme Sansa (teatre), Òmnium Cultural (llengua), Valentí Fuster (pensament), Enric Casassas (literatura), Isaki Lacuesta (cinema) i La Porta (dansa), que no va anar a recollir el guardó.
El conseller Mascarell va dir que els guardonats són "el combustible de la cultura" i la "cultura és la paret mestra per aguantar l'edifici sencer". Tot i que reconeixia les dificultats que pateixen els projectes culturals, deia el conseller: "Ara més que mai cal una aliança sòlida i profunda entre el món cultural i el polític". Mas va anar més enllà: "El que diferencia Catalunya de la resta de països del sud d'Europa que tenen problemes és que nosaltres tenim un projecte col·lectiu. I si Catalunya té un projecte és perquè hi ha una valors culturals compartits". I va afegir: "Una vegada Jorge Semprún va dir que el catalanisme no és agressiu, a diferència d'altres moviments nacionals, perquè es basa en la cultura. Vaig pensar que tenia molta raó". Jaume Ayats va celebrar que bufin "vents fecunds en cultura", que ens fa "més lliures, dignes, crítics i feliços".