Publicitat
Publicitat

FIRA

La cultura popular guanya autoestima a Manresa

La Fira Mediterrània atreu 1.100 professionals d’una trentena de països

Els artistes folkies reben cada any un petit bany de masses. És a Manresa, en una fira que aquesta vegada ha penjat una quinzena de vegades el cartell d’entrades exhaurides i amb un 35% més de professionals internacionals que l’any passat. La dinovena edició de la Mediterrània ha avançat les dates i ara porta més gent a les places.

Fa un clima més càlid -i menys manrussià - que ha permès veure sense abrics més de 300 espectacles de dansa, circ, música, teatre, imatgeria festiva i arts plàstiques. Tot allò que a la fira resumeixen amb el subtítol de “cultura popular i músiques del món” (la traducció al català de l’anglès world music ). Músiques del món, però, té connotacions etnocèntriques. Almenys això li sembla a Baloji, el raper belga d’origen congolès que divendres a la nit va actuar a la fira: “Per què en dieu així, de la nostra música? Perquè és del Tercer Món?”, va demanar des de l’escenari. El gironí David Ibáñez, director artístic de la fira, en defensa l’ús. “Som un mercat que correspon a un sector professional delimitat. Els grans festivals del món utilitzen aquest concepte tot i que, a nivell personal, per a mi de música només n’hi hagi una”.

Aquest any el leitmotiv de la fira ha sigut la creació col·lectiva i els encreuaments insòlits. Els bretons Spontus van unir-se al multiinstrumentista Manu Sabaté, que en les últimes quatre edicions de la fira ha presentat projectes nous. Aquest cop venia a administrar una dosi de polques, masurques, xotis i valsos.

“Les etiquetes no m’agraden, però música ètnica encara seria pitjor -reflexiona-. El problema per a mi és un altre: vivim en un país on hi ha pocs programadors que s’atreveixin a programar propostes que no siguin majoritàries”. Amb la seva banda ha tocat més a França que aquí.

Música amb un bric de llet

Van compartir nit amb els Fetén Fetén, que aquest any han publicat Cantables, un disc en què participen artistes com Pedro Guerra, Jorge Drexler, Julieta Venegas o Natalia Lafourcade. Al seu concert a la fira no hi va haver cap cameo, però van deixar l’audiència bastant sorpresa per la seva facilitat per tocar instruments insòlits fets amb un bric de llet, una cadira de càmping o un parell de culleres. “A nosaltres ens agrada presentar-nos dient que fem música popular”, explicava Jorge Arribas, un dels dos components.

Ara esperen que, gràcies a la seva presència a la fira, els surtin més bolos. “Que un programador pugui venir al teu concert és el millor que et pot passar”, va dir el seu mànager, José Miguel Sebastián. Va cridar molt l’atenció el triple espectacle inaugural, que va anar de menys a més. Els noruecs Frikar van començar ballant peces tradicionals catalanes penjats d’una grua al so del trompetista Raynald Colom.

Va tocar més la fibra sensible l’experiment Cadàver exquisit,amb David Carabén, de Mishima, escrivint un poema. L’actriu Mercè Sampietro el va recitar, CaboSanRoque hi va posar un teló musical i Toni Mira ho va culminar amb un mapping sobre la façana de l’Ajuntament i un grup de jubilats ballant un pasdoble als balcons.

El tercer espectacle inaugural va unir els acordions del basc Kepa Junkera i l’argentí Chango Spasiuk. Dues ribes de l’Atlàntic representades a Mar de fuelles,coproduït per la fira i pensat perquè faci camí. El mateix que amb el tàndem Chicuelo i Marco Mezquida, jazz i flamenc pota negra que ja té gira internacional concertada. A la fira hi va haver alegries -com la descàrrega balcànica de Fanfare Ciocarlia-, decepcions -com el salt al teatre d’Enric Montefusco de Standstill-, emergències -Joana Gomila com a poderosa nova veu de les Balears- i confirmacions -la suma de Guillem Albà i Clara Peya.

També es van poder espiar treballs a mitges. Marc Buxaderas té 17 anys, estudia a l’institut de Santpedor, és youtuber i li agraden els escenaris. Es va atrevir amb un monòleg que fa riure i plorar a la vegada i en què explica com és el món quan es va amb cadira de rodes. Anar al Camp Nou pot ser una odissea.

El Colectivo El Brote, també d’origen bagenc, va oferir el seu afilat treball de dansa integrada que ja s’havia pogut veure als carrers de la fira de Tàrrega. “Tots els moviments i tots els cossos són bells”, va dir Íñigo Martínez. Una d’aquelles evidències que no sempre són evidents.

Els llibres que ens fan grans