Cucorba: 40 anys de pintar somriures als infants

PalmaEl seu començament va ser “casual”, però encertaren de ple. Almenys, així ho avalen el temps i la trajectòria. Dia 4 de gener del 1977, a Muro, el mític grup Cucorba trepitjava per primer cop un escenari amb la interpretació de Joanet des fabiol, escrita per Francesc Aguiló, un dels fundadors. Aquell mateix any, van fer-ne 17 representacions. El 1978 en serien bastantes més: 80. Enguany, 2017, es compleixen 40 anys d’actuacions, cançons i de fer feliços els infants.

“Des de 14 anys feia teatre. Vaig veure que el teatre per a infants tenia possibilitats expressives molt fortes -explica Aguiló-. Vam veure un camí que valia”. Els primers anys, els seus primers tres integrants, Aguiló, Jeroni Cerdó i Gabriel Gamundí, no sabien la projecció que acabarien tenint, ni que els darrers anys serien quatre, amb la incorporació de Gemma Palà. Però el que sí que sentiren fou l’emoció, en aquells temps, d’innovar. “Vam descobrir que hi havia possibilitats que no tenien limitacions de creació”, relata Aguiló. I tota aquesta creació els ha conduït “al camí a la felicitat”. Treballar amb infants amb respecte era i és l’element que els omple molt, explica.

Inicis

En aquells mateixos inicis, no només eren ells els que entraven en un món nou, d’espectacle cap als infants. La gran majoria de nins desconeixia aquest teatre. “Tot era meravella, sorpresa. Era màgic”, recorda. Han passat 40 anys de llavors ençà, però l’essència es manté. “Hi ha infinites possibilitats, amb la música passa el mateix”. Això sí, la manera d’entendre la diversió ha canviat en els més petits. “Jugàvem diferent. Ara, els jocs són més individualitzats. Són altres temps”, indica Aguiló, tot i que manté que “el que no ha canviat gens és la capacitat de sorprendre’s i meravellar-se, com també d’imaginar”. El 1977, assenyala, “havien de ser més imaginatius”.

Hi ha un altre element que es manté intacte i que és, en part, l’essència de l’èxit i el valor de Cucorba: recuperar de l’oblit les cançons populars. Per altre costat, diu Aguiló, s’ha fet “una tasca importantíssima per a la normalització lingüística”. La seva aparició tot just després de la dictadura franquista els va permetre “arrencar amb l’associacionisme”. Aquestes quatre dècades, Cucorba ha posat a l’abast de tots els infants gran quantitat de cançons i s’ha ampliat la cultura tant pròpia com la popular.

En el sentit de la producció pròpia, Aguiló vol destacar el compromís amb l’esforç i la feina ben feta. “Són hores per enregistrar disc. Temps i esforços”, detalla. Encara que pugui sembla fàcil, l’evidència ho contradiu. En aquest sentit, Aguiló apunta que “les lletres s’han d’estudiar molt bé: el llenguatge, els temes, les expressions. S’ha de tenir en compte l’impacte que tindrà cada paraula. És una responsabilitat”. I aquesta cura amb els infants és part de Cucorba. “Si els estimes, has de ser conscient que el que fas té una repercussió immediata en els seus sentiments”, diu.

Valoració de quatre dècades

Per Aguiló, tot el que s’ha aportat és “positiu”. De fet, defineix els 40 anys d’història de Cucorba com a “fantàstics”. Així, celebra que “hem fet el que volíem, bastant bé i amb la satisfacció que dóna fer feina amb infants”. Explica que els petits són molt agraïts, que ho manifesten d’una manera “espontània i generosa”. Aguiló pensa que als nins que els han seguit “no només els agradam, molts ens estimen”.

I fent memòria, Aguiló assegura que han après a ser bons actors, a cantar, a conèixer el teatre. “Primer era molt vitalista i molt ingenu -destaca-, ara dominam la situació de manera molt natural”.

Continuïtat

Aguantaran gaire més temps? “40 anys més, segur que no”, sentencia Aguiló. Llevat de Gemma Palà, el nucli fundacional de Cucorba ja supera els 60 anys. “Som conscients que un moment o un altre s’acabarà”, diu. En aquesta direcció, explica que la seva activitat implica molt esforç físic. Ballen, creen dinamisme, vitalitat. Això sí, “ara mateix no hi ha cap intenció de deixar-ho”. De fet, assegura que s’està treballant en un disc enguany per celebrar el 40è aniversari de Cucorba.

Els seus objectius, si més no, i mentre hi hagi bateria per continuar sent un referent de l’animació infantil, són clars. Així es presenten: “En aquests temps d’inquietants globalitzacions, enriquidors mestissatges i impactants allaus immigratòries, continuarem lluitant amb les paraules i la música per aconseguir que tots els que habitam aquestes illes menudes i tan belles, ben al contrari de desdibuixar les nostres traces culturals, les reviscolem amb nous colors i formes”. I un fet és evident: Cucorba ha tenyit el territori d’alegria com a eina de combat. De somriures les cares de tants infants. I de cultura els carrers, places i escenaris del territori.

Una trajectòria ben premiada

Al llarg dels seus 40 anys, Cucorba pot celebrar un total de sis premis o mencions que els han estat concedits. El 1988, la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern li entregà el Francesc de Borja Moll “en reconeixement a la seva extraordinària labor en l’impuls i desenvolupament de la llengua catala i la cultura de les Illes”. Entre d’altres, el 2002 se’ls premià amb el Ramon Llull, coincidint amb els 25 anys d’animació infantil “sempre en llengua catalana, representant espectacles propis i d’autors mallorquins arreu de tots els municipis de les Illes i també de Catalunya”. També se’ls han atorgat distincions com el premi Miquel Colom, el Santa Anneta, de Titoieta Ràdio, el Populars Cope i menció al Bartomeu Oliver.