El convent des d'on Villarroel va defensar Barcelona dels Borbons

BarcelonaEl punt on el carrer Girona es toca amb el carrer Mallorca devia ser un infern fa més de 300 anys, durant la guerra de Successió. El juny del 1713, la Junta General de Braços havia decidit no claudicar davant les autoritats borbòniques i pocs dies després va començar el setge de Barcelona, que es va allargar fins a l'11 de setembre del 1714. Des del Convent dels Caputxins de Montcalvari, els austriacistes, comandats pel general Villarroel, van intentar resistir: l'11 d'octubre del 1713 al recinte religiós hi havia 400 fusellers. Van aguantar l'escomesa uns mesos, però el 17 de maig una bateria d'artilleria de 16 peces va obrir una esquerda als murs del convent i els seus defensors van fugir fins al Convent de Jesús de Gràcia. Pràcticament només en van quedar runa, que ara es pot veure. Ha emergit durant les obres del carrer Girona. Amb les restes del convent, també han aparegut bales de canó dels dos exèrcits, fragments d'una pica beneitera, una làpida amb una creu i una inscripció on només es pot llegir part de les paraules: "Paray..., Claua..., Clauti...".

La conquesta del convent va ser un punt i a part en la guerra de Successió. "El 23 de maig del 1714, els borbònics van col·locar-hi les bateries de morters i van començar a llançar foc sobre Barcelona. La primera nit eren 21 morters i l'endemà ja n'eren 36", explica l'historiador Agustí Alcoberro. "Quan les tropes borbòniques van apoderar-se'n, pràcticament no quedava cap paret del monestir, però oferia una posició privilegiada des d'on bombardejar la ciutat", afegeix. Aleshores, on avui hi ha el carrer Girona només hi havia camps de conreu, masies i convents.

On es van enterrar 2.000 soldats?

El Convent dels Caputxins de Montcalvari es va construir a partir del 1578. Té una llarga història i tan sols n'ha aflorat una petita part. Potser més endavant, si s'esventren més carrers, n'emergirà un altre capítol. Durant el setge del 1697, dins del conflicte europeu de la Guerra dels Nou Anys, les tropes franceses el van utilitzar com a hospital de campanya. Allà van morir uns 2.000 soldats que han d'estar enterrats en alguna banda de l'Eixample.

Quan el Servei d'Arqueologia de Barcelona va començar a excavar l'altra banda del carrer Girona, el febrer d'aquest any, es va pensar que les restes trobades eren d'una masia. En concret, del soterrani d'una masia del segle XVI. Però els murs, les estances, les escales (quasi intactes), les canalitzacions, les vuit bales de canó que s'hi van trobar i un vas de porcellana xinesa del regnat de Wanli (1560-1620) donaven detalls d'una època convulsa de Barcelona i feien intuir que podia haver estat un escenari bèl·lic. Al febrer també es van trobar bales de colobrina, una arma que es feia servir per disparar en distàncies curtes. Però l'artilleria no era l'únic element que feia intuir que potser les restes no corresponien a una masia. A la porcellana xinesa, als segles XVI i XVII, se la coneixia com a or blanc. De fet, alguns autors consideren que és el primer producte global: es podia bescanviar per diners. La qüestió és: què hi feia un vas de porcellana xinesa, a la masia? Aleshores ja es va esmentar que potser a prop hi havia el convent, perquè quan s'entrava a fer el noviciat s'havia d'aportar un dot.

Les restes que han emergit aquest estiu a l'altra banda han confirmat que la masia, en una vida anterior, havia estat el Convent dels Caputxins de Montcalvari, que un cop enrunat es va llogar a un pagès a condició d'anar rehabilitant-ne i recuperant-ne alguns espais. La masia també va acabar enterrada: es va enderrocar entorn del 1900, en el moment de construir l'Eixample.

Els arqueòlegs continuaran treballant fins a finals del juliol i, com va passar amb les restes localitzades a l'altra banda del carrer, el convent es taparà amb estructures geotèxtils i sauló i després es protegirà el paviment. Tot quedarà documentat.