Polèmica al Consell de Mallorca: la plaça de Patrimoni Artístic deixa de requerir experts en història de l'art
La UIB denuncia que el nou temari obre la porta a professionals sense la formació necessària per protegir el llegat historicoartístic de l'illa
PalmaEl Consell de Mallorca ha introduït un canvi profund en el temari de les oposicions per a la plaça de Tècnic Superior de Patrimoni Artístic, deixant enrere un model centrat gairebé exclusivament en la història de l’art i apostant per un perfil més tècnic, jurídic i administratiu, proper a altres perfils professionals com l’arquitecte. Aquest gir ha generat un debat que ha arribat fins a la Universitat de les Illes Balears (UIB), que ha expressat una oposició ferma i ha demanat a la institució insular que ho rectifiqui.
A través d’una carta del rector, Jaume Carot, la universitat denuncia que el nou model “configura una situació greu i preocupant que, des d’un punt de vista acadèmic i professional, pot redundar en el detriment de la correcta valoració i conservació del patrimoni historicoartístic de Mallorca”. La UIB reclama revertir el temari actual i recuperar el que regia en convocatòries anteriors, limitant l’accés a la plaça exclusivament a graduats o llicenciats en Història de l’Art, tal com passa en altres perfils específics de l’Administració. Carot afegeix que amb el temari actual es discrimina els historiadors de l’art, limitant-ne tant l’accés a la plaça com les possibilitats de quedar en posicions rellevants dins la borsa d’interins.
Segons el rector, el nou enfocament “posa l’èmfasi en continguts jurídics i legals que afavoreixen clarament perfils professionals d’arquitectura o d’enginyeria de la construcció, per sobre del d’historiador de l’art”. En un context en què els perfils humanístics són cada vegada menys presents a l’Administració, hi ha una dada alarmant: el 95% de l’Eixample de Palma es podria tombar perquè no està catalogat, situació que evidencia la necessitat d’experts en història de l’art per protegir el patrimoni. A banda, molts dels pobles no tenen un catàleg patrimonial, tot i que és obligatori.
Responsables que no són experts
El Tècnic Superior de Patrimoni Artístic participa en informes i decisions essencials sobre Béns d’Interès Cultural (BIC). Ara bé, la UIB alerta que el canvi de temari pot provocar que els responsables tècnics no tinguin els coneixements especialitzats necessaris, amb repercussions que s’estenen a altres llocs que depenen de la mateixa borsa d’interins. L’escrit assenyala competències “tan sensibles com la determinació dels criteris d’intervenció i protecció dels BIC” i apunta possibles repercussions en àmbits com “la direcció de l’Arxiu del So i de la Imatge i la gestió del fons artístic del Consell”.
El Consell recorda que va ser el Pacte qui va permetre que els arquitectes optassin a la plaça, però sense modificar-ne el temari. Ara, segons fonts pròximes a la institució, “el que han fet ara és donar l’estocada definitiva perquè la plaça s’adapti a un arquitecte i no a un historiador de l’art”. “Amb el temari d’abans, no hi havia cap arquitecte que sabés sobre els brodats del segle XVI, per exemple. I no s’hi apuntaven. Que es doni entrada als arquitectes és una gran errada”, afegeixen. El que ara passarà és una paradoxa en la qual seran els historiadors de l’art els qui no encaixaran en el temari de Tècnic Superior en Patrimoni Artístic.
Les mateixes fonts alerten que la plaça que ha tret el Consell queda “desdibuixada”. “Dins les institucions que es dediquen al patrimoni no hi haurà ningú amb coneixements per protegir o decidir sobre l’art i el patrimoni de Mallorca. I és un problema que s'arrossegarà 30 anys, perquè els que quedaran dins la borsa també seran arquitectes”. La solució, afegeixen, és que s’anul·li la convocatòria i es torni a treure la plaça amb el temari antic, cosa que el Consell descarta.
On és la Seu?
El contrast entre temaris antics i el del 2025 és evident. Abans, el programa era un recorregut exhaustiu per l’art i el patrimoni de Mallorca, des de la prehistòria fins al segle XX. Ara, el focus se situa en com es protegeix, es gestiona i s’intervé legalment sobre el patrimoni cultural. Segons la UIB, això “suposa una modificació molt significativa respecte de convocatòries anteriors, ja que s’hi han eliminat pràcticament tots els continguts d’història de l’art que hi eren obligatoris”. El Consell defensa que tècnics especialitzats han elaborat les bases i els temaris de la plaça segons models d’altres autonomies i d'acord amb les tasques que ha de fer qui l'ocupi, però les fonts pròximes ho repliquen: “No hi ha cap plaça de facultatiu en art que hagi de dur temes urbanístics”. Amb vista al futur, el Consell vol crear una nova plaça amb requisit de ser historiador de l’art: “En necessitam, però no podem canviar el procés en vigor”.
El temari anterior dedicava desenes de temes a explicar amb detall els estils artístics, els grans edificis, els artistes més destacats i l’evolució urbana de Palma i la Part Forana. El coneixement profund del gòtic mallorquí, del barroc, del modernisme i de figures com Guillem Sagrera i Joan Miró era clau en la preparació. En el nou model, aquest bagatge deixa de ser central. Ja no es demana tant saber identificar, contextualitzar i interpretar una obra o un conjunt patrimonial, com conèixer els marcs legals i els procediments administratius.
El canvi és especialment evident comparant exemples concrets. On abans s'obligava a estudiar 'La cultura pretalaiòtica a Mallorca a través dels vestigis arqueològics' i 'La cultura talaiòtica a Mallorca. Principals jaciments' ara hi temes com 'El concepte de patrimoni històric i la seva evolució' i 'El paper de la Unesco i dels organismes assessors'. Monuments centrals com la Seu de Mallorca desapareixen com a objecte d’estudi específic i deixen pas a epígrafs genèrics sobre “figures de protecció i categories jurídiques”.
El mateix passa amb l’art medieval i modern: temes com 'La pintura gòtica mallorquina' i 'L’escultura barroca mallorquina' són reemplaçats per apartats sobre 'Expropiació forçosa de béns', 'Infraccions i sancions' i 'Singularitats en l’atorgament de llicències municipals', entre d'altres. Figures clau com Guillem Sagrera i Joan Miró desapareixen del programa, mentre hi entren continguts com 'El mercat de béns cultural' i 'La contractació a l’administració pública'. En conjunt, el temari deixa de demanar el coneixement directe de les obres, els artistes i el context cultural de Mallorca per prioritzar marcs legals, procediments administratius i criteris tècnics de gestió. Per gestionar art ja no cal ser-ne expert.