Compositors illencs: una escena en plena efervescència

PalmaBach, Mozart, Brahms, Vivaldi... quan parlam de compositors, el primer que pensa el públic general són les grans figures de sempre de la història de la música, tots ells morts. Però, i els vius? I a les Balears? Els compositors que apareixen en aquest reportatge coincideixen a afirmar que la creació musical a l’Arxipèlag està en un molt bon moment de salut, però continua sent complicat viure només d’aquest vessant de la música. “Hi ha gent a les Illes amb molt de talent, que està fent coses de molt alt nivell a escala internacional”, apunta el compositor manacorí Antoni Parera Fons. Considera que cada vegada es tenen més en compte els músics coetanis i n’és una prova l’estrena, fa dues setmanes al teatre Principal de Palma, de L’Arxiduc, una òpera en català sobre la figura de l’arxiduc Lluís Salvador amb la seva música i text de Carme Riera. A més, ara com ara està immers en l’orquestració d’una nova òpera sobre la compositora francesa Nadia Boulanger.

No és tan comú que s’estrenin òperes d’autors vius, predominen clarament els clàssics, i Parera Fons considera que portar a l’escenari els actuals “hauria de ser una cosa més normal, voldria dir que encara estam amb més bona salut”. Però no és tan fàcil. “Nosaltres competim contra Bach, Mozart...”, reflexiona el compositor campaneter Antoni Mairata. “En el segle XX –continua– la música va evolucionar d’una manera que al públic li costava més entendre. Encara estam en aquesta inèrcia i de vegades la gent s’estima més escoltar Bach que alguna cosa més avantguardista”. Així i tot, aclareix que actualment hi ha molts estils diferents: “No tothom fa coses avantguardistes extremes, hi ha moltíssima varietat, cosa que enriqueix la música i l’experiència dels espectadors”, afegeix. La compositora de Palma Mercè Pons hi coincideix i recorda que “en l’època de Bach només s’escoltava la música d’aquell moment i el públic s’acostumava a les obres de l’època. Ja fa molts anys que no passa i el públic s’ha acostumat a les obres antigues i no a les noves”. Com Mairata, destaca la varietat musical actual: “No per ser contemporània ha de ser més difícil d’escoltar”. I afegeix que ara com ara “hi ha tanta varietat que no hi ha una manera d’englobar-ho, però això és bo, perquè tenim un bon ventall”.

El compositor i productor musical bunyolí Miquel Brunet subratlla la importància d’haver regularitzat el sistema d’ensenyaments artístics per tenir avui dia un bon panorama: “Hi ha una nova fornada de gent jove que està molt més preparada del que ho estava abans”, opina. Una altra cosa, però, és la perspectiva professional: “Els compositors poden viure únicament de compondre? No seria tan optimista en aquest sentit”. Així i tot, matisa que “això sempre ha estat així, hem d’anar trampejant amb altres feines”. En el mateix sentit s’expressa Parera Fons: “Són molt pocs els que viuen bé. Els altres anam tirant, a les Illes i a tot arreu”. “Has de picar molta pedra i fer altres coses al mateix temps”, precisa Mercè Pons.

Una sortida professional que ara és important és el món audiovisual. “La diversitat que hi ha fa que es necessitin moltes músiques”, assenyala Brunet. El costat negatiu és que “moltíssimes vegades se’t valora molt poc, cosa que en altres països que ja tenen una gran cultura en aquest sentit no ocorre, perquè entenen la música com a part del mitjà audiovisual de manera més professional”. Mairata està dins dins el món del cinema i fa feina sobretot per a les plataformes digitals. De fet, ara està creant, juntament amb un altre compositor, la música per a dues sèries, una de Netflix i l’altra per a Star Plus. Assegura que no és un camí fàcil. “Això que faig és com a coautor, no com a compositor titular. Tenir projectes propis du molt temps i requereix connexions”, exposa.

El paper de la Simfònica

Malgrat les dificultats, els compositors consideren que en els darrers temps la situació ha millorat i hi ha més encàrrecs tant d’orquestres com de bandes i entitats. En aquest sentit, l’Orquestra Simfònica té un paper important. Juntament amb la Direcció General de Cultura del Govern tira endavant el programa Illes Sonores, que té l’objectiu de donar veu a la nova creació i reivindicar el treball dels compositors illencs contemporanis. L’Arxiduc forma part d’aquest projecte, i també altres obres com Germania 500, d’Antoni Mairata, que es va estrenar al gener al teatre Principal de Palma; Gran Mar, de Maties Far i estrenada a l’abril al Trui Teatre; Tramuntana per a orquestra, de Joan Valent, que s’estrenarà aquest 15 de desembre a l’Auditòrium de Palma; i Revelacions, una peça de Mercè Pons que veurà la llum el 9 de març del 2023.

Precisament per fer d’altaveu i donar visibilitat als compositors illencs coetanis, la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha organitzat el Cicle de converses amb els nostres compositors, que va començar el 24 de novembre i s’allargarà fins al 24 de maig del 2023, en què participaran Antoni Parera Fons, Antoni Mairata, Mercè Pons, Miquel Brunet, Joan Valent i Josep Prohens. El músic Joan Company, director de la Partituroteca i del Centre de Documentació Musical de la Universitat de les Illes Balears, n’és l’impulsor. Explica que, en aquest cas, està centrat en els compositors mallorquins i hi han convidat alguns dels “més reconeguts en general” i que estrenen obres aviat o n’han estrenat recentment. Tot i centrar-se en l’escena mallorquina, Company assegura que també hi ha un bon moviment a les Pitiüses i Menorca, i esmenta noms com Miguel Roig Francolí (compositor eivissenc resident als Estats Units) i l’organista i compositor menorquí Tomé Olives, entre d’altres.

Cal dir que Company va ser el promotor, el 1996, de la Partituroteca i Centre de Documentació Musical de la UIB, que alberga milers de partitures de creadors illencs. Al llarg dels anys, aquest espai ha anat custodiant un llegat creatiu que sovint han cedit les famílies:“Tenim moltes obres que ens han donat famílies com la de Toni Mateu i la d’Antoni Torrandell. Nosaltres ordenam, catalogam i divulgam tot aquest material”, detalla. Encara tenen moltes obres inèdites, mai musicades. “Tenim una quantitat de música d’autors molt importants, com Bartomeu Oliver, Mateu i Torrandell, que no s’han estrenat mai”, assegura el músic, que considera que “donar llum i so a les partitures és un compromís que hem de tenir perquè arribin a la societat”. Per aquest motiu, ell, al capdavant de la Coral universitària, ha estrenat “gairebé tots els compositors illencs coetanis”, cosa que tampoc considera fàcil, perquè “vivim al segle XXI, però tenim les orelles al segle XIX i XX”. “Això no passa en les arts plàstiques, però sí que hi ha aquest divorci en la música”, incideix Company.

On són les dones?

Si la desigualtat entre homes i dones a la música és evident, en l’àmbit de la composició és encara més marcada. “Una vegada em varen arribar a dir que les dones no servim per compondre. No sé si és perquè som molt caparruda, però vaig dir: ho intentaré. I ja fa molts d’anys que em moc dins aquest món”, conta Pons. La compositora palmesana recorda que durant tota la història de la música les dones sempre han tingut més dificultats. “Ja ben entrat al segle XXI hauria d’estar més normalitzat, però queda molta feina per endavant”. És cert que cada vegada hi ha més iniciatives com cicles i jornades per visibilitzar les dones, “i està bé, però m’agradaria que no fes falta que hi hagués aquesta diferenciació”, conclou.