Crítica de música

El compositor, la soprano i l'orquestra

Albert Guinovart, Ermonela Jaho i la Franz Schubert Filharmonia homenatgen Victoria de los Ángeles al Palau de la Música

Homenatge a Victoria de los Ángeles

  • Palau de la Música, 19 de febrer del 2024

Deixem-ho clar d’entrada: de tots els homenatges a Victoria de los Ángeles als que ha pogut assistir qui signa aquestes ratlles, el de dilluns al vespre és el que més a la vora ha estat de l’esperit de la soprano barcelonina. Hi han contribuït sens dubte la tria del repertori i els agents que ho han fet possible: el compositor Albert Guinovart i la soprano Ermonela Jaho. I la Franz Schubert Filharmonia.

Cargando
No hay anuncios

A aquestes altures, és redundant lloar les virtuts de la cantant albanesa: Jaho té un timbre cristal·lí, exhibeix un bon gust insultant en l’emissió del so i expressa la bellesa immarcescible de les pàgines puccinianes amb una sensibilitat que emociona. La primera part del concert, a base d’àries de Puccini i d’interludis simfònics del compositor de Lucca, va fer-nos evocar, no sense emoció, el gegantí llegat de Victoria de los Ángeles. I la sonoritat transparent de l’orquestra, tot i l’anodina direcció de Tomàs Grau, va contribuir a aquesta percepció.

La centralitat de l’esdeveniment, però, era Albert Guinovart, un compositor que no descobrirem ara i que com a pianista va ser un dels músics que van estar al costat de Victoria en la seva darrera etapa com a intèrpret de recitals arreu del món. Ningú millor que Guinovart, doncs, per homenatjar l’estimada soprano amb l’estrena de la Simfonia dels Àngels, en què veu i orquestra (com si es tractés d’una pàgina de Mahler) van dialogar gràcies a la meravellosa i sàvia partitura de l’autor de Mar i cel. El postromanticisme que sempre ha caracteritzat el llenguatge de Guinovart s’ha posat al servei d’una pàgina madura, novament ben defensada per l’orquestra, i en què les referències al repertori de Victoria de los Ángeles eren més que una anècdota, des de Près des remparts de Séville de Carmen fins a cançons populars espanyoles i catalanes, passant pels lieder de Schubert.

Cargando
No hay anuncios

Una obra, la de Guinovart, que cal enregistrar i donar a conèixer per la seva qualitat i pel sentit últim conferit a l’ocasió, un homenatge a una de les nostres artistes més internacionals, ben servida novament per Jaho i pel rendiment dels músics integrants d’aquesta orquestra. I que amb un altre director al davant segurament arribaria a cotes d’excel·lència màxima.