Començar a llegir a 82 anys i altres històries de clubs de lectura

PalmaTota la vida havia llegit, però no va ser fins que va tenir 82 anys que ho va començar a fer per gust. Això diu Alejandro Segura, un veí del Molinar que ara en té 86, i que és un dels participants més actius del club de lectura de la biblioteca de Cort, a Palma. “Jo llegia poc perquè estava molt implicat en el moviment veïnal i no tenia temps, a més que de jove em dedicava a altres coses, com fer excursions i jugar a bàsquet”, assegura, “així que l’únic que llegia eren llibres tècnics que havia d’aprofitar per feina. Res a veure amb l’afició que tenc ara”. Fa quatre anys que un pic al mes s’asseu amb un grup d’una quinzena de companys a comentar les seves lectures, com de cada vegada més gent fa a les Balears.

Els clubs de lectura són un espai de tertúlia oberta, un lloc on les opinions i els temes de conversa solen ser imprevisibles. N’hi ha que comparteixen els apunts que han pres mentre llegien i altres que aprofiten per llençar preguntes; n’hi ha que fan anàlisis literàries molt precises i altres que expliquen anècdotes personals. I no sempre són positives, les valoracions que reben els llibres. “Un pic hi va haver un llibre que no em va agradar gens”, confessa Segura, “i a la sessió hi va venir l’autor i jo li vaig explicar per què no m’havia agradat el seu llibre. Ell em va argumentar cada cosa que jo li havia dit i ho va fer tan bé que vaig tenir ganes de tornar a llegir el llibre”, rememora, si bé es reserva tant el títol del llibre com el nom de l’autor. Sí que comparteix, però, els títols de les obres que més li han agradat entre les més de trenta que ha llegit en aquests darrers anys, com les novel·les La meitat de l’ànima de Carme Riera o la guanyadora del Ciutat de Palma 2023 Matilde E. “M’ha agradat molt, sobretot per com està escrita”, valora aquest nou aficionat a la lectura.

Precisament l’autora de Matilde E., Maria Escalas, té una llarga experiència en clubs de lectura i la té des de tres perspectives diferents: hi ha assistit com a lectora, com a escriptora i ara també en gestiona alguns. I totes tres són experiències que recomana, si bé assegura que des del punt de vista de l’autor l’enriquiment que proporcionen aquestes sessions és molt difícil de quantificar. “De vegades els escriptors deixam coses amagades a les novel·les, i quan veus que hi ha gent que les ha trobat i les comenta, o que fins i tot te n’ofereix noves perspectives, és genial. També ho és quan et fan saber que allò que els expliques els ressona personalment”. En aquest sentit, Escalas reconeix que ha viscut amb especial emoció el fet que la seva segona novel·la, Sara i els silencis, en què la protagonista s’enfronta a un diagnòstic de càncer, s’hagi fet servir en clubs de lectura organitzats per a pacients oncològics i els seus familiars.

El doble en 10 anys

L’auge dels clubs de lectura ve d’enrere, si bé ha experimentat un nou impuls en els darrers anys, molt especialment després del confinament. Segons la investigació que va fer el 2016 la docent de la UIB Victòria Vicens Mora, el primer club de lectura que es va impulsar vinculat a una biblioteca pública de les Balears va ser el de Calvià, creat l’any 1987. En el moment de la recerca de Vicens, hi havia 34 clubs de lectura de titularitat pública a tot l’Arxipèlag. Actualment, només els de l’illa de Mallorca superen els 50, el doble dels que hi havia fa només 10 anys. Entre ells n’hi ha de temàtics, com el club de lectura de literatura africanista que es duu a terme a la biblioteca de Son Gotleu o el de narrativa ambiental de la biblioteca del Molinar. I s’hi han d’afegir els que han estat impulsats per altres entitats com el club de lectura feminista de l’associació Veus Feministes Porreres o els que es gestionen directament des de llibreries com Drac Màgic, La Salina o Rata Corner.

“No és el mateix un club de lectura de biblioteca que un de llibreria”, coincideixen les assistents al que es duu a terme un dimarts al mes al bar Mavi de Palma. “Al final el que cerquen les llibreries és vendre llibres, que tenen tot el dret a fer-ho i està molt bé que ho facin, però les lectures solen ser diferents”, puntualitzen. Aquest del Mavi, totes les sessions del qual acaben amb un variat, és només un dels tres clubs que coordina Cati Porcel, una entusiasta dels llibres que l’any 2013 es va posar al capdavant d’un altre club de lectura, el de la Germandat de Mestres Jubilades. Les seves assistents, al voltant d’una vintena de persones, es reuneixen cada 15 dies al centre Flassaders i en aquests 12 anys han llegit més de 170 llibres. “I no hem repetit mai cap llibre ni cap autor”, reivindica orgullosa la seva coordinadora. Porcel es dedica a aquesta tasca de manera voluntària i en destaca que aquestes sessions serveixen per donar visibilitat a les dones de la seva generació. “Antigament, les dones de la nostra edat es quedaven a ca seva a fer randa i ara no. Ara anam al cinema, al teatre, llegim llibres i ho compartim”, relata Porcel, mentre que Maria Antònia Pérez afegeix que “gràcies als clubs de lectura hem tornat a les biblioteques, que eren espais que feia anys que cap de nosaltres trepitjava”.

De fet, el perfil majoritari dels clubs de lectura són dones de més de 50 anys, tot i que hi ha qualque excepció. “Quan tens feina i fills petits és molt difícil dur aquest ritme de lectures”, apunta Porcel, “i els homes no sempre tenen ganes de xerrar i debatre tant com les dones. A més, els clubs de lectura també són molt positius per a dones cuidadores. Quan tens qualcú a càrrec teu, llegir va molt bé per desconnectar, i encara va millor si tens la rutina de trobar-te amb altra gent i compartir-ho”. I ho confirmen algunes de les seves companyes, que asseguren haver-se esforçat per mantenir l’assistència a les sessions en moments complicats. “No sempre és possible, però intentam no fallar perquè realment ens dona vida, això”, afirma una d’elles.

Una tasca de formigueta

Qui també constata aquest valor terapèutic és Marisa Cerdó, docent que a més d’assistir a diferents clubs de lectura, coordina el de l’ARA Balears, que es duu a terme cada mes a la llibreria Abacus, on reconeix que sovint es vinculen els llibres amb temes d’actualitat. “A la sessió que vàrem dedicar a El temps habitat, la novel·la de Maite Salord, la conversa va derivar cap al gran problema de l’habitatge. I, com a qualsevol tertúlia, els assistents varen començar a explicar casos particulars. I no sé com, però qualcú va contar que li havien oferit comprar-li la casa amb doblers negres i va dir que s’hi havia negat per no tenir problemes. La qüestió és que aquell dia havia vingut una persona nova, al club, i al final de tot ens va dir que anàssim alerta amb les coses que dèiem, que ell era inspector d’hisenda!”, relata Cerdó entre rialles. I afegeix que Salord es va mostrar sorpresa i agraïda per la riquesa del debat al voltant de la seva novel·la. “Quan venen a un club s’adonen que la seva obra continua viva i això deu ser molt gratificant”, afirma.

Qui ho corrobora és l’escriptor Sebastià Portell, qui fa servir una frase d’un altre escriptor, Joan Todó, per definir els clubs de lectura. “Ell diu que són com el massatgista dels escriptors”, proposa Portell, “i crec que és parcialment cert, perquè ens recorden per què escrivim i publicam. I ho feim per encetar converses o per contribuir a altres que ja tenen lloc, i això es veu molt clar als clubs”. A més, Portell destaca que aquestes trobades són també espais de normalització lingüística i de garantiment dels drets lingüístics. “M’ha passat més d’una vegada que un assistent a un club m’ha dit que un llibre meu ha estat el primer que ha llegit en català, cosa que m’emociona molt. És una tasca de formigueta, importantíssima per a la nostra cultura i societat”, assenyala.