CuinerS’ha acabat l’estiu. El vertader ocàs estiuenc no esdevé seguint el calendari, ni tampoc quan ho decideix la meteorologia, l’estiu fina de facto el dia que comença el curs escolar. Els éssers humans, com gairebé tots els éssers, som animals de costums, de rutines podríem dir. L’estiu moltes vegades serveix de parèntesi per a moltes d’aqueixes rutines, que són reiniciades aquests dies. L’inici de l’any docent també marca una fita en el dia a dia de la gent. Ens tornam a apuntar al gimnàs (anar-hi ja és una altra cosa), ens posam a règim després de la laxitud dietètica estival (per què deu ser que perdre quilos mai resulta tan divertit com agafar-los), ens matriculam per assistir a classes del darrer i infal·lible mètode per aprendre anglès (que ens servirà com a molt per maltractar una micona més el polit idioma de Shakespeare) i tal vegada iniciam alguna de les ‘interessantíssimes’ col·leccions anunciades aquests dies per televisió (la de miniatures de carruatges d’època té un punt de friquisme perillosament temptador).
Necessitat d’hàbits
La tendència a la rutina i la necessitat d’hàbit moltes vegades són concebudes per la gent com a qualitats negatives. De fet, probablement la primera connotació que ens ve al cap quan pronunciam o sentim aquestes paraules vénen associades a les relacions de parella i el seu suposat empobriment a causa de la manca d’espontaneïtat i innovació. Tal vegada el plantejament sigui erroni. La rutina, entesa com la manera habitual i repetida de fer alguna cosa, pot ser una bona manera de concentrar esforços i aconseguir objectius; una vida ordenada, pel que fa a les obligacions, probablement deixarà més temps per compartir amb la parella i, per tant, en lloc de resultar un problema, pot esdevenir una solució. Per altra banda, la bona premsa de la qual gaudeix l’anarquia horària té més a veure amb una fal·laç visió poètica que no amb una realitat tangible. Com deia Edison: “l’èxit és un noranta-nou per cent de transpiració i un u per cent d’inspiració”.
L’escola té un dels seus principals valors, i també dificultats, en la tasca d’inculcar bons hàbits d’estudi i eficients rutines de treball en els nostres escolars. Quan sent criticar de manera tosca i populista la feina de la comunitat docent, pens que d’un temps ençà la deixadesa de funcions d’una part important dels pares ha obligat els mestres a inculcar als seus pupils un tipus d’hàbits que d’entrada no entraven dins les seves competències. Higiene, educació cívica i hàbits alimentaris formen part del dia a dia de les escoles, malgrat que haurien de ser conceptes que els infants haurien d’assolir bàsicament en la llar. Estaria bé començar a valorar i a agrair aquest tipus d’actituds dels mestres, en comptes de tanta crítica infundada i tant comentari demagògic.