Cleopatra i Juli Cèsar, una història de violència amb una música meravellosa

BarcelonaSón molts els al·licients per no perdre's l'òpera Giulio Cesare, de la qual es faran sis funcions al Liceu del 25 de maig al 7 de juny. Un és obvi: l'obra mestra de Händel, estrenada el 1724 a Londres, és un dels cims musicals del barroc. A més a més, el teatre de la Rambla la programa escenificada i no en versió concert com passa massa sovint amb el repertori dels segles XVII i la primera meitat del XVIII a Barcelona. Els altres al·licients els detalla el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. "Hi ha cinc ingredients que fan molt rellevants aquestes funcions. El primer, Xavier Sabata (Juli Cèsar). Era necessari que fes un Händel al Liceu", diu De Gomar lloant el contratenor d'Avià, que el juliol del 2023 va ser "un descomunal Ottone, musicalment exquisit i actoralment superb", a L’incoronazione di Poppea de Monteverdi, tal com va consignar el crític de l'ARA, Jaume Radigales. El segon és la soprano francesa Julie Fuchs, coronada com a Poppea en aquella mateixa producció i ara convertida en Cleopatra. "És una fantàstica mozartiana i monteverdiana", recorda De Gomar.

El tercer "ingredient" és Calixto Bieito, director d'escena d'aquella Incoronazione i ara al capdavant d'una producció de Giulio Cesare compartida pel Liceu i l'Òpera Nacional Neerlandesa d'Amsterdam, on es va estrenar el 2023. El quart té nom de llegenda de la música interpretada amb criteris històrics: William Christie, el fundador de l'ensemble barroc Les Arts Florissants. Finalment, hi ha l'Orquestra Simfònica del Liceu, que Christie ha convertit en una orquestra barroca d'una trentena de músics que tocaran amb "instruments antics o còpies d'instruments antics". "Estem creant una orquestra nova. I toca tan bé o millor que moltes orquestres barroques. Sí, estem davant del naixement d'una gran orquestra barroca del Liceu", exclama Christie, entusiasmat amb la qualitat i, sobretot, l'actitud dels músics en els assajos. No les tenia totes, admet, perquè no és fàcil portar una orquestra simfònica cap a la subtilitat barroca. "Però el miracle s'ha produït", diu.

Amb el mateix entusiasme parla del repartiment que encapçalen Sabata i Fuchs i que completen Jan Antem (Curio), Teresa Iervolino (Cornelia), Helen Charlston (Sesto), Cameron Shahbazi (Tolomeo), José Antonio López (Achilla) i Alberto Miguélez Rouco (Nireno). Tots vuit assumeixen també les parts corals. "És una òpera de solistes, i com que en tenim vuit, doncs fan també de cor", informa Christie.

Poderosa com Beyoncé

Giulio Cesare és una òpera sobre una lluita ancestral pel poder protagonitzada per Juli Cèsar i Cleopatra, dos personatges travessats per "la violència, el sadisme, el desig i la corrupció", en paraules d'Astrid van den Akker, la repositora de la producció. La direcció escènica de Bieito, impactant com és habitual, projecta aquest context reproduint "la vanitat i l'opulència" dels "cercles dels rics i poderosos". L'escenògrafa Rebecca Ringst s'ha inspirat en el pavelló de l'Aràbia Saudita de l'Exposició Universal de Dubai del 2020, i en el centre hi col·loca una "caixa digital" amb miralls i pantalles que tan aviat fa de tendal en el desert com projecta malsons i sadisme. En aquest espai es mouen tant Juli Cèsar com Cleopatra. Per cert, quan li demanen a Julie Fuchs amb quina política actual es podria comparar l'última reina de l'Egipte ptolemaic, la soprano dubta. "És difícil de dir... Hi ha alguna cosa de Beyoncé, del seu poder. Però avui dia la gent molt intel·ligent no fa política, té altres coses a defensar", diu. Menys dubtes té a l'hora de descriure les exigències vocals d'un paper amb "set àries molt diferents". "M'agrada la possibilitat de fer servir la veu amb tots aquests colors. Cleopatra és un regal per a una soprano com jo", afegeix Fuchs.

Per a Xavier Sabata, aquest Giulio Cesare remena coses "molt personals" relacionades amb Christie, Bieito i De Gomar. "Sense ells no hauria arribat a ser el cantant que soc", admet. A De Gomar li agraeix que sempre li ha donat suport, tant al Palau de la Música com al Liceu. "De William Christie vaig aprendre tot el que sé de la música barroca, i treballar amb ell fa vint anys em va situar en un lloc de l'escena internacional", recorda Sabata. "I amb Calixto Bieito ens vam enamorar professionalment fent Le grand macabre de Ligeti, quan em va mostrar la importància de la poesia i la implicació emocional en la interpretació. Agraïment infinit", diu el contratenor, que igualment elogia Julie Fuchs, la seva "partenaire in crime" en aquest Giulio Cesare que tantes expectatives ha suscitat.