El clam per Gaza marca l'inici de l'Atlàntida
El director Rodrigo Sorogoyen ha recollit el premi Master of Cinema a la gala inaugural del festival
PalmaAmb centenars de persones cantant “tourists go home” amb Maria Jaume i Fades, amb la projecció de l’anunci oficial de la candidatura de Palma a la Capital Europea de la Cultura i amb un parell de mencions al genocidi de Gaza. Amb aquest còctel ha començat oficialment la desena edició de l’Atlàntida Mallorca Film Fest a Ciutat –la quinzena des que va arrencar en format digital– en una gala que ha tingut lloc al pati de la Misericòrdia, on Rodrigo Sorogoyen ha recollit el premi Masters Of Cinema de mans de l’actor Luis Zahera.
El director de pel·lícules com As Bestas i sèries com Los años nuevos i Antidisturbios ha subratllat que no se sent “mestre de res” i ha volgut dedicar el guardó “a l’Atlàntida i a tots els festivals que fan possible que la gent vegi les pel·lícules que feim”. Tanmateix, el gruix del seu discurs ha anat destinat a condemnar el genocidi de Gaza, si bé ha confessat que ha dubtat molt si n’havia de dir res. “Hem arribat al punt en què et pot fer cosa dir una veritat com un temple, que és que estan matant innocents”, ha sentenciat poc després de reconèixer viure “en una espècie d’esquizofrènia”. “He passat el dia en un hotel meravellós i no em puc sentir més privilegiat i agraït i content, però de sobte prenc consciència que a quilòmetres d’aquí hi ha un genocidi i pens que alguna cosa hem de poder fer davant això”, compartia el cineasta, visiblement commogut, poc abans de rebre una de les grans ovacions de la nit. “I vull aprofitar per fer una crida a manifestar-nos”, ha continuat, “cadascú des d’on pugui i com pugui, però és hora de reaccionar”.
També s’hi ha referit el director del festival, Jaume Ripoll, en el seu discurs, que ha aprofitat per dedicar l’edició d’enguany a la memòria de Fatima Hassouna, fotoperiodista palestina que va morir assassinada en un atac israelià a Gaza l'abril passat, poc després d’acabar el muntatge del documental Put your soul on your hand and walk, que es podrà veure el pròxim 31 de juliol al mateix pati de la Misericòrdia. “I Fatima va dir que quan ella morís no volia que les seves fotos acabassin enterrades amb ella, així que el pròxim dijous hem de demostrar que les seves fotos continuen aquí i que els festivals també serveixen per assenyalar les crisis humanitàries que ens envolten”, ha proclamat Ripoll, qui un any més ha llançat la màxima que travessa el festival. “La cultura ha d’incomodar i inquietar, però també pot divertir”, ha assegurat el també director editorial de Filmin que ja és oficialment el segon ambaixador de la candidatura de Palma a la Capital Europea de la Cultura, després de Rels B.
Així ho ha anunciat el regidor de Cultura de Cort, Javier Bonet, en el seu discurs, que ha precedit els d’Antònia Roca, vicepresidenta i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, i el de Jaume Bauzà, conseller de Turisme, Cultura i Esports. L’empresa de convertir Palma en Capital Europea de la Cultura, per cert, ha estat ben present a la gala, ja que ha estat el lloc escollit per projectar la versió definitiva de l’anunci oficial que es presentarà al jurat que ha de fer de primer sedàs entre les candidates de l’estat espanyol. Es tracta d’un vídeo de poc més d’un minut de durada molt similar als materials compartits fins ara que acaba amb l'eslògan 'Pensa en cultura. Pensa en Palma'.
En tot cas, un dels moments de la nit ha estat quan el grup Fades ha pujat sobre l’escenari per interpretar Mon cheri, go home amb Maria Jaume, protagonista del concert inaugural, i els centenars de persones que omplien el pati de la Misericòrdia han corejat amb ells la tonada que diu “tourists go home”, convertint la gala en tota una festa carregada de reivindicació. Jaume ha anat per feines –“si xerr poc no és perquè sigui bord, és que tenim poc temps”, ha aclarit– i ha fet tot un recital que ha inclòs temes dels seus diferents treballs, des d’Autonomia per a principiants fins a Xin xin i bye bye passant per Pura geografia. Passades les onze de la nit començava la projecció de la pel·lícula inaugural, Bonjour tristesse, una nova versió del clàssic dirigit per Otto Preminger l'any 1958, en aquest cas amb Durga Chew-Bose al capdavant.
En paral·lel a tot això, els productors, cineastes i guionistes locals s’han retrobat i han aprofitat per compartir idees, confidències i recomanacions de la programació “del millor festival de les Balears”, segons l’ha definit un d’ells, tot i que immediatament hagi corregit per qualificar-lo “d’un dels millors”. “No ha de demostrar res ja, l’Atlàntida, perquè està més que consolidat”, resumia Pedro Vidal, secretari autonòmic de Cultura del Govern de les Illes Balears. “Avui no hi ha la reina però està ple de reines, això”, proposava el director de teatre i creador Joan Fullana com a titular d’aquesta crònica. I tenia raó.