La ceràmica de Toni Cumella sedueix Londres

BARCELONAEl ceramista Toni Cumella té l'estudi a Granollers, en un edifici auster de murs de formigó. Tret de l'entrada, on hi ha alguns dels hexàgons de colors que va fer per a la coberta del mercat de Santa Caterina que hi ha a l'entrada, res més indica que en aquest taller s'hi hagin fet altres peces úniques a més d'aquesta obra d'Enric Miralles i Benedetta Tagbliabue. Cumella també és l'autor de la façana del pavelló espanyol de l'Exposició Universal d'Aichi, d'Alejandro Zaera; de les peces corbades de Villa Nurbs, d'Enric Ruiz-Geli i, en el camp de les restauracions, de les noves ceràmiques de la Casa Batlló i el Parc Güell, d'Antoni Gaudí, i de les de l'Hospital de Sant Pau, de Domènech i Montaner. "Quan vam entrar al taller fa quatre o cinc anys vam saber com devia ser el descobriment del tresor de Tutankamon", comenta l'arquitecte nord-americà i director de la Visiting School de l'Architectural Association de Londres (AA), Christopher Pierce. Durant un viatge a Barcelona, ell i el seu col·lega Chris Matthews van caure fascinats per la coberta del mercat de Santa Caterina i van mostrar tant d'interès que Tagliabue els va posar en contacte amb l'estudi Cumella.

La trobada entre els arquitectes i Cumella es va traduir, primer, en una sèrie de tallers a Granollers per als estudiants d'arquitectura de Pierce i Matthews a l'AA, i, ara, a Ceràmica Cumella: Shaping ideas [Donant forma a les idees], l'exposició d'una vintena dels projectes que el ceramista ha realitzat des de mitjans de la dècada dels 90 que s'acaba d'inaugurar a l'escola. "En aquell moment ja vam començar a posar idees en comú per exposar el treball del Toni, encara que no l'hi vam dir fins dos anys més tard", recorda Pierce, que n'és el comissari juntament amb Matthews.

Artesania, art i arquitectura

A més d'aquestes col·laboracions amb arquitectes, la mostra també recull tres dels projectes artístics en què ha treballat Cumella: el retaule laic que Pep Duran va presentar al Macba l'any passat, les llàgrimes de la Pluja de sang de Frederic Amat al Lliure de Gràcia i els ulls amb què aquest mateix artista ha omplert la façana de l'hotel OHLA de Barcelona. Amb tot, l'exposició està més centrada en els processos de creació que les obres. "Hem volgut posar en relleu el vessant didàctic de Ceràmica Cumella. Hem minimitzat la presència de les peces finals i hem destacat els utensilis, les eines i els processos de creació visuals i físics. Tot això és el que veus al taller i el que ofereix les claus per desxifrar el món sempre fascinant de la ceràmica, un material que demana temps i paciència", diu l'arquitecte. "A l'Architectural Association tenen un mètode de treball més pròxim al terreny de les idees. Durant els tallers van poder tocar la matèria", comenta Cumella, il·lusionat perquè una escola que té com a exalumnes arquitectes de tan renom com Rem Koolhas, Zaha Hadid i David Chipperfield, entre d'altres, li dediqui una exposició.

Un taller modernista al segle XXI

Els comissaris defineixen el mètode de treball de Cumella com una combinació única d'indústria, artesania i art. "El que veiem en el Toni i en el seu taller és el mateix que l'arquitecte Alvar Aalto va encunyar als anys 30 amb el terme artek , és a dir, la síntesi de l'art i la tecnologia. Cumella ha fusionat en el seu ideari el vessant d'artesà i el d'autor", afirma el comissari. "Som com un taller modernista en ple segle XXI", comenta al seu torn Cumella, que subratlla que no vol crear un catàleg de peces sinó treballar amb diferents processos. "No m'agrada dir que no. Deixo que l'arquitecte em faci una proposta i a veure fins a on puc arribar. M'interessa estar en contacte amb el projecte, intervenir-hi, només produir les peces, així cada treball és únic", explica el ceramista.

Toni Cumella representa la tercera generació familiar de ceramistes, i el seu fill, la quarta. L'avi feia ceràmica per anar al foc, i el pare va transformar el taller per fer les seves escultures. Ja se'n van poder veure algunes en la passada Documenta de Kassel i ara també a l'AA. Actualment està treballant en les teules, inspirades en la pell d'un tauró, d'El Bulli Foundation, d'Enric Ruiz-Geli, però assegura que un dels seus reptes més difícils va ser la restauració de la coberta de la casa La Ricarda, d'Antonio Bonet Correa, on va haver d'aconseguir amb gres les mateixes destonificacions de les peces originals, cuites en un forn de carbó.