Centenars de milers d’euros anuals per al Mallorca Live mentre el circuit local desapareix

PalmaEl dijous 12 de juny, el conseller de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà, juntament amb el CEO del Mallorca Live, Álvaro Martínez, va presentar l’escenari Mallorca - Govern de les Illes Balears que el Mallorca Live Festival ha estrenat durant la seva vuitena edició, celebrada entre l’11 i el 14 de juny a Calvià. És la darrera mostra –una més– del suport institucional que rep un esdeveniment que ha estat promocionat a les principals cites turístiques com un dels emblemes de la vida cultural de les Balears.

El Mallorca Live és, de fet, l’esdeveniment musical privat que més finançament públic ha rebut en els darrers anys: s’hi han destinat almenys 3,1 milions d’euros entre les edicions de 2021 i 2025. Segons la investigació del periodista Nando Cruz publicada a El Crític, el festival Primavera Sound de Barcelona va rebre només 500.000 euros més, uns 3,6 milions, però en el doble de temps, entre 2014 i 2023. “El Primavera és un festival molt rendible, que amb una capacitat de 80.000 persones pot esgotar totes les entrades cinc mesos abans de començar”, explica Cruz en conversa amb l’ARA Balears i apunta que “altres festivals a l’Estat tenen una major dependència de la inversió pública, com el BBK”. A l’edició de 2023, els ajuts públics varen suposar un 0,31% del pressupost del Primavera Sound mentre que en el cas del Mallorca Live s’acostaven al 25%.

D’altra banda, el Primavera Sound, que se celebra des de 2001, és també un festival amb una trajectòria molt més consolidada que el Mallorca Live, la primera edició del qual va tenir lloc el 2016, coincidint amb l’eclosió dels macrofestivals. A més, l’esdeveniment barceloní ha aconseguit convertir-se en un reclam per al turisme de festivals, una fita cap on sembla voler dirigir-se el Mallorca Live i que entronca amb l’estratègia en matèria cultural de les principals administracions públiques de les Illes: aconseguir una simbiosi de turisme i cultura que tanmateix té efectes en l’escena local.

Vida cultural tot l’any

“Abans a cada poble hi havia al manco un lloc on es feien concerts. Ara com a molt n’hi ha tres o quatre a la Part Forana i tres o quatre a Palma. Si els centenars de milers d’euros públics que es destinen cada any al Mallorca Live es repartissin entre diferents espais tindríem vida cultural i música en directe tot l’any, no només un cap de setmana. Si és que el Mallorca Live és vida cultural, que jo crec que està més relacionat amb l’oci. La majoria de gent hi va per la festa, no per la gent que hi toca”. Així de contundent es mostra Pere Llaneras, promotor vinculat actualment a Factoria de So, a Santa Maria, un dels pocs locals que queden a Mallorca que ofereixi una programació habitual de concerts amb artistes locals, amb unes tres-centes actuacions anuals. “Per al 2025 ja ho tenim pràcticament tot tancat, i no ens passa el mateix amb 2026 perquè encara no ens hi hem posat. Grups n’hi ha moltíssims i tots tenen ganes de tocar. El problema és que ja no queden gaires llocs on fer-ho”.

A més de Factoria, avui dia encara ofereixen programació en directe sales com La Movida, el bar Sabotage, Es Gremi o Club Mutante, a Palma, o Can Lliro, a Manacor. Entre els darrers en tancar s’hi troben Tunnel i el cafè A Tres Bandas, ambdós a Ciutat.

A més, Llaneras té clar que la desaparició del circuit perjudica l’escena musical. “Va ser als pobles on varen créixer grups com Tots Sants, Ocults, La Gran Orquesta Republicana o fins i tot Antònia Font. Si ni al teu poble tens on tocar, com havia passat tota la vida, quin futur t’espera? I en això l’Administració no s’hi ha implicat gens. Ara tots posen els ous al mateix paner i qualsevol mallorquí sap que no s’ha de fer”.

Engreixar el negoci turístic

Per a l’edició d’enguany, el Mallorca Live pot rebre finançament públic de diferents institucions, algunes amb perfil cultural (com l’Institut d’Estudis Baleàrics, d’on opta a un ajut de fins a 75.000 euros) i d’altres amb objectius de promoció turística, com la Fundació Mallorca Turisme o l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB). El patrocini dels primers per a l’edició d’enguany està encara pendent d’adjudicar –en anys anteriors ha estat d’entre 150.000 i 300.000 euros– si bé el logotip de la fundació apareix al cartell del festival com un dels patrocinadors institucionals. Per part de l’AETIB, l’1 de juny es va formalitzar un contracte de patrocini amb un import de 500.000 euros, que s’afegeix als 415.000 adjudicats el 2024 i als 500.000 de 2023. Aquests doblers provenen d’una convocatòria destinada a grans esdeveniments culturals i esportius que generen “repercussió mediàtica mínima per a les marques de les Illes Balears i l’AETIB”.

“Estam segurs que durant el mes de juny a Calvià hi fa falta qualque esdeveniment per captar turisme? Per què els pagam per fer servir les marques de Mallorca i Illes Balears quan són un reclam? I, a més, enguany el festival acaba el mateix dia que hi ha convocada una manifestació contra la massificació. No és una mica incongruent, tot plegat?”. Darrere aquestes declaracions s’hi troba un promotor mallorquí amb més de 20 anys d’experiència, que continua en actiu i demana l’anonimat. “Ja que cada any hi dedicam centenars de milers d’euros que surten de les nostres butxaques perquè se suposa que el que volem és que venguin més estrangers, no seria lògic que com a mínim fos gratuït per als residents? Que les institucions es dediquin a donar suport a empreses privades que engreixen el negoci turístic en nom de la cultura és una completa bogeria”, afegeix aquest promotor que, en tot cas, subratlla que més que ajuts per als locals on encara s’ofereix música en directe, el que falten són ajuts als creadors i programació a espais públics.

“Les subvencions han de ser per als artistes, que són els que arrisquen i els que necessiten suport de l’Administració. Un bar que ofereix concerts és un negoci i com a tal ha de trobar les seves maneres per subsistir sense dependre de les institucions, que podrien dedicar els esforços a dotar de programació alguns espais públics. No s’ha de comprar un terreny i construir cap edifici, basta agafar llocs com la Riera, les Voltes o el parc Orson Welles de Son Gotleu i muntar-hi un programa itinerant, on els grups locals es puguin inscriure i tenir llocs on tocar”, proposa.

Ajuts reintegrables

Tanmateix, aquestes dinàmiques no són, ni molt manco, exclusives de les Balears. Ho coneix bé Joan Andreu, promotor i gestor cultural que fa 20 anys va posar en marxa l’associació cultural Pecan Pie, amb qui va organitzar al voltant d’un centenar de concerts abans del seu comiat l’any 2023. “És una tendència que no passa només al món cultural i que té un abast mundial”, explica, “perquè entram en qüestions que són de capitalisme pur i dur, on s’oblida què és realment un esdeveniment cultural. El que s’hi cerca no és res més que el màxim benefici econòmic. El que venen ara la majoria de festivals, d’aquí, de la Península i d’arreu del món, és una idea de felicitat. Després potser la tindràs o potser no, però es poden permetre posar el preu que vulguin perquè quan la idea ha quallat, quan la gent pensa que hi anirà a ser feliç tres dies a l’any, tothom ho vol pagar”.

En aquest sentit, el promotor assegura que durant els 18 anys d’existència de Pecan Pie va comptar amb suport institucional, cosa que agraeix, però troba a faltar una visió de conjunt per part de les administracions en relació amb les estratègies culturals. “Falta maduresa a l’hora de plantejar les subvencions, on es posen els doblers i per què es posen específicament allà. Potser el Mallorca Live per començar necessitava suport, però encara el necessita a dia d’avui? Perquè segurament hi ha altres projectes que també necessiten ajuda per arrencar i que ni tan sols es contemplen. No és fàcil establir regles homogènies, però és que aquest hauria de ser el punt de partida de tot plegat”.

En relació amb la normativa, aquesta setmana Plataforma per la Llengua ha denunciat la discriminació del català tant en les actuacions (només tres de les 80 programades són en català) com en els cartells i xarxes socials del Mallorca Live. “No s’hi garanteix un tracte digne ni normalitzat de la llengua pròpia de Mallorca”, assegura.

Tornant a Catalunya, les subvencions concedides a festivals de música per part de l’ICEC (Institut Català d’Empreses Culturals) contemplen una modalitat d’ajuda reintegrable que implica que alguns festivals reben una part dels doblers públics en concepte de subvenció i una altra com a doblers que han de ser retornats en funció de l’èxit del projecte: permeten que aquests esdeveniments disposin de finançament a priori, però amb l’obtenció de beneficis han de ser reintegrats. Per posar només un exemple, el festival Cruïlla va rebre per a l’edició de 2023 un total de 455.000 euros, dels quals 305.000 eren en concepte d’ajut reintegrable i van ser retornats.