Carles Rebassa assenyala els "enemics subtils" del català i crida a no canviar de llengua
La 37a edició de la Setmana del Llibre en Català s'ha inaugurat aquest dijous als jardins de la Misericòrdia de Palma amb el pregó de l'escriptor mallorquí
Palma"Si no tenim català, no som res, no tenim res". Aquesta és una de les afirmacions més contundents que Carles Rebassa ha fet aquest dijous en el pregó inaugural de la 37a Setmana del Llibre en Català de Palma. L'escriptor mallorquí ha convertit la defensa de la llengua en el fil central del seu discurs i ha fet una crida explícita a no canviar de llengua en les situacions quotidianes: "L'acte democràtic de no canviar mai de llengua al nostre país".
Rebassa ha defensat que la Setmana del Llibre en Català és molt més que una trobada al voltant dels llibres. En el seu discurs, ha situat l'esdeveniment en un espai polític, públic i també privat, perquè, segons ha remarcat, "tot el que és públic és polític" i "tot el que és privat és polític". Per això ha reivindicat la Setmana com un espai de resistència i, alhora, de centralitat per a la literatura catalana i en català.
"Si no tenim llengua no tenim res", ha insistit. I ha baixat aquesta defensa al terreny més quotidià: "Parlem català al carrer, sempre". Ha reclamat parlar-lo "amb el metge que ens diu que no ens entén", amb el company de feina que "diu que entén el català però no el parla" i amb els infants, independentment del barri o el veïnatge. "Obrim la llengua a tothom, per a tothom i per a nosaltres mateixos", ha dit.
En aquest punt, Rebassa ha criticat també aquells que, segons les seves paraules, entenen les Illes com un "self-service lingüístic". "Si algú es nega a entendre el català i es pensa que aquesta terra és un self-service lingüístic, és problema seu. Però també és nostre", ha afirmat.
El pregoner també ha dedicat una part important del discurs als que ha definit com els "enemics subtils" de la llengua. Els ha assenyalat com els qui "ens destrossen les institucions", "ens desintegren l'escola des de dins" i "ens minoritzen i ens expulsen de ciutats i viles per a complaure el millor postor". I, en una de les expressions més dures del pregó, els ha qualificat de "virreis, titelles, porucs, mesells i traïdors".
Per a Rebassa, però, la defensa del català no es pot separar de la defensa de la literatura. Ha reivindicat els llibres com una manera d'explicar "qui som", però també "qui són els altres", "on som" i "cap a on volem anar". Ha recordat autors i escriptors que han format part del seu propi recorregut, des de Blai Bonet i Miquel Bauçà fins a Maria Mercè Marçal, Llorenç Villalonga, Salvador Espriu, Ovidi Montllor i Guillem d'Efak. "La literatura és pensament compartit", ha afirmat.
El discurs ha tingut també espai per a una crítica al mercat literari. Rebassa ha carregat contra "el sadisme desbocat del mercat" i contra la transformació de la literatura en "una eina d'entreteniment", "un producte comercial" i una competició entre els autors més venuts. En aquest context, ha recordat que l'autor no és qui ven directament el llibre i que el percentatge que rep de cada exemplar és del 10%.
La Setmana que Rebassa ha inaugurat hi serà fins diumenge als jardins de la Misericòrdia de Palma. Organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca, aquesta 37a edició reuneix una trentena de participants i una vintena d'activitats literàries, entre presentacions, recitals, converses i altres propostes culturals.