Patrimoni musical

Les cançons del segle XVII que es custodiaven en una caixa forta d'Olot

L'Ajuntament disposa del cançoner popular més antic del país i ara començarà a digitalitzar-ne els manuscrits

GironaCent seixanta-quatre pàgines de pergamins antics on es poden llegir manuscrits de poemes i cançons populars catalanes de la primera meitat del segle XVII. És l'importantíssim tresor literari i musical que salvaguarda l'Ajuntament d'Olot a la caixa forta des del 1912. Es tracta del cançoner de tradició popular més antic de Catalunya, que permet estudiar, conèixer i descobrir els gustos artístics, els costums i els interessos de la població olotina i catalana de fa 400 anys.

S'hi poden trobar, escrites en cal·ligrafia barroca, lletres i partitures inèdites en català i castellà que no apareixen en cap altre recull del país, la majoria anònimes o de compositors com Joan Pujol i Joan Baptista Comes. Són de temàtica profana i contenen anotacions que marquen les repeticions de les estrofes, les variants de la rima o la mètrica del vers. "Que t pensaves, Janoteta / que de seny fos tan poc sa / tenín-te jo per discreta / tu m tinguesiss per babà? / Ara bé si t'i penses ésser tant çota / no me n'i faràs, Janota / de botons a la cota", diu un dels textos.

Cargando
No hay anuncios

Comença un procés de digitalització

Aquest cançoner no era un llibre institucional editat en una impremta professional amb diverses còpies catalogades, sinó un llibret casolà, propietat de la família olotina Sala i Reixach, pensat per cantar cançons en un context festiu. Va passar per unes quantes generacions fins que va arribar com a donació a la Biblioteca Marià Vayreda d'Olot a principis del segle XX, en un estat pèssim, amb taques d'humitat i fragments illegibles. Després d'un primer tractament de restauració i les primeres avaluacions dels experts, que evidenciaven el gran valor històric de la peça, es va custodiar amb pany i clau al consistori. Pel seu delicat mètode de conservació, no es podia consultar i era pràcticament inaccessible fins i tot per als mateixos investigadors interessats a desxifrar-lo. Ara, finalment, l'Ajuntament d'Olot ha començat un procés de digitalització que permetrà posar les pàgines del cançoner a l'abast de les universitats i donar-lo a conèixer al gran públic. Es preveu acabar el procés en el termini aproximat d'un a tres mesos i llavors es penjarà al repositori de la Diputació de Girona, que finança la iniciativa.

Cargando
No hay anuncios

Crida a la investigació

Tot i les dificultats per consultar el cançoner, la seva existència és coneguda entre els especialistes en música antiga de les universitats catalanes, perquè fins ara se n'han fet estudis acadèmics i, per exemple, el 1982 Francesc Civil Castellví va publicar una primera transcripció d'algunes de les peces corals del recull. Ara bé, encara queden moltes qüestions per analitzar-ne i, per això, amb la digitalització l'Ajuntament confia que especialistes de tot arreu n'aportin més informació. "El 1995, després de restaurar-lo, vam decidir fer-ne unes fotocòpies i microfitxes, però ja no servien, havia quedat com una obra de difícil accés", reconeix Judit Badia, directora de la biblioteca olotina, que afegeix: "A partir d'ara esperem que estudiosos de l'àmbit bibliogràfic, literari i musicològic ens ajudin a donar al cançoner l'interès que es mereix, tant per a Olot com per a tot Catalunya".

Cargando
No hay anuncios

Josep Pujol, professor de musicologia de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), fa temps que té aquesta obra al radar: "Se n'han fet estudis, però es continua ignorant l'autoria de moltes peces anònimes, perquè encara no s'han confrontat. Per tant, la digitalització és molt positiva perquè es tracta sens dubte d'un cançoner molt important". I conclou: "De principis del segle XVII es poden trobar fàcilment partitures religioses, per exemple, al fons dels mestres de capella de la catedral de Girona, però disposar de cançons profanes d'aquesta època no és habitual".

Una setmana després de donar a conèixer la notícia de la digitalització ja s'ha posat en contacte amb la biblioteca l'equip de la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del departament de Cultura, especialment interessat a analitzar i difondre el document.

Cargando
No hay anuncios

Difondre-ho a la ciutadania, el segon pas

Una vegada es tingui més coneixement del material del cançoner, l'objectiu de l'Ajuntament d'Olot és engegar una campanya de divulgació adreçada a tots els veïns i veïnes d'Olot. "Tenim previst organitzar activitats, concerts i xerrades perquè, més enllà del món acadèmic, els olotins i olotines puguin conèixer quines cançons sonaven a les cases i carrers del segle XVII", comenta Josep Quintana, regidor de Cultura local. Amb la complicitat de musicòlegs que interpretin i ordenin les partitures, la intenció del consistori també és encarregar un enregistrament sonor de les peces més representatives, per sentir les melodies i poder tornar-les a cantar avui. "Primer hem d'assegurar el patrimoni material, que és el llibre, amb la digitalització, i després podrem posar a disposició de la ciutadania el patrimoni immaterial, que són les cançons", conclou Quintana.

Cargando
No hay anuncios