PalmaDiu que cantar en alguerès li ha donat més força, que l’ha feta sentir una dona autèntica i renovada. Franca Masu torna a Mallorca des de l’Alguer per oferir al públic illenc el recital Amor i Mar, una aventura que viu, també, gràcies a l’acompanyament de la guitarra de Luca Falomi. Tocats per la Mediterrània, el concert serà a la Colònia de Sant Pere, a Artà, dia 12 de juliol, en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària.
Ja vàreu cantar a Mallorca fa un parell d’anys. Teniu ganes de tornar-hi?
— Amb tota sinceritat, havia estat una experiència inoblidable. No solament per l’acollida superamable de Carme Castells i tot el sou equip, també per l’acollida del públic, entregat des de les primeres notes. He desitjat tornar perquè estim moltíssim aquesta tipologia de festivals que mesclen poesia, gestualitat i melodies.
Què us ha inspirat a crear el recital Amor i Mar? Què escoltarem al concert?
— Amb el jove guitarrista de Gènova, Luca Falomi, treballem junts des de fa 10 anys aproximadament i entre nosaltres s’ha creat un interplay meravellós. Amb ell em sent lliure de cantar qualsevol cançó i ell sempre és al meu costat. Amor i mar vol ser una manera d’expressar tot el meu amor per aquest privilegi que he tingut de nàixer a l’Alguer, un lloc que té la sua màgia, un racó del món que dona força, dona pau, dona inspiració per crear, per estimar, per gosar i viure la bellesa en totes les seues formes.
Quin paper juga el mar en la vostra música i en la vostra identitat artística?
— Tornant endarrere amb los records, des de l’inici he cantat la mar. És tota la mia vida la mar. Cada dia veig l’horitzó, quan vaig caminant, quan estic a casa. Això s’ha convertit en una forma de vida. Mirant la mar jo puc somiar, puc imaginar altres vides, puc desitjar d’anar tan lluny sense moure’m. Puc plorar i riure en llibertat com si pogués parlar i confiar-me a les ones.
Cantar en alguerès és una elecció que us identifica. Què significa per vós fer-ho en aquesta llengua?
— Cantar en alguerès m’ha donat més força, m’ha fet sentir una dona autèntica, renovada. L’alguerès ha fet de mi una artista amb una consciència, m’ha donat la joia d’ésser reconeguda en el panorama immens de la música d’arrels, i jo he donat vida nova a l’alguerès, amb un estil renovat, a fora del folk.
Com veis la situació actual de la llengua catalana a l’Alguer, i com hi contribueix la vostra música?
— L’alguerès no ha de morir… Són diversos los esforços que es fan a l’Alguer per defensar aqueix idioma. La música hi pot jugar un paper importantíssim, perquè és un vehicle ràpid, agrada, resta en els records, entra a la vida de la gent.
Vós veniu de l’Alguer, però formau part de la cultura sarda. Com conviuen aquestes dues identitats en la vostra obra?
— Jo reconec aquesta dualitat en el meu caràcter. La part més sarda és aquella del rigor, de la perseverança, de l’ambició, de l’ordre. I pertany a ma mare, dona de gran coratge i de força interior immensa. La part més somiadora, creativa i poètica és aquella relativa a la personalitat de mon pare, grandíssim pintor, artista-poeta de la llum, de l’atzur, de les platges. Los he perduts fa poc de temps i em falten cada dia. Crec que la cosa més autèntica per una cantant és portar en la veu la pròpia vida, i jo inevitablement cant de mi mateixa.
La vostra música abraça estils com el fado, el tango, la cançó italiana... Com definiríeu la ‘cançó mediterrània’?
— La cançó mediterrània abraça molts elements que quasi sempre són presents en les melodies: cordes, percussions, els instruments d’aire tradicionals, acordions típics de cada país. Les melodies juguen sempre amb solucions senzilles, cícliques, com les danses, per exemple. Però crec que l’element fonamental de la cançó mediterrània és la tipologia dels temes que es canten: l’amor incondicional per la mar, la nostàlgia del propi país, el desig d’anar més enllà de l’horitzó, per descobrir, per somiar una nova vida, un nou amor. La cançó mediterrània és el cant de l’amor, com una pregària laica.
Com es construeix el vostre diàleg artístic amb el guitarrista Luca Falomi?
— Crec que hi ha jugat un paper importantíssim l’edat de Luca. Té la mateixa edat de mon fill, 42. Quan el vaig trobar en tenia 30. Vaig pensar: he de confiar en aquest jove, no he de tenir prejudicis al cap. Ha estat un encontre prodigiós. Luca és un guitarrista extraordinari, amb una tècnica versàtil i una profunda sensibilitat. Jo tanc els ulls i cant sense pensar res més. Avui l’interplay és perfecte.
Quin missatge voldríeu que el públic mallorquí s’endugués del concert?
— M’agradarà que es deixin anar a fer un “viatge d’amor pel mar”, cantaré de la mia vida, dels meus amors, dels meus sentiments més profunds… sempre enamorada de l’Alguer i de l’alguerès.
Heu col·laborat amb artistes d’arreu de la Mediterrània. Hi ha alguna col·laboració o projecte futur que pugueu avançar-nos? I alguna col·laboració somiada que no ha arribat, encara?
— Efectivament, he tingut alguns encontres interessants, com aquell amb Eduard Iniesta, i una vegada amb Lídia Pujol. Crec que seré convidada per un duet en el nou disc de la Montse Castells. Però el meu desig que no s’apaga mai és trobar un mànager que em pugui ajudar a portar a terme aquest meu camí artístic en la millor manera per tot el país català.
La gent de Sardenya, en particular, i d’Itàlia en general, com rep la vostra música i la vostra cançó sarda en català?
— Quan cant a Itàlia intent sempre fer uns paral·lels amb cançó algueresa i cançó napolitana, perquè les dues tenen un fil vermell que les uneix. La gent és curiosa, generalment no sap que a l’Alguer parlem un català antic… Així, amb aquesta mescla, el públic italià entra en el meu món. Si cant a l’estranger, cant en moltes llengües… alguerès, català, castellà, portuguès, italià, napolità, sard i la cosa és molt fascinant per a mi i per al públic!