El camí de Pablo Palazuelo cap a l'escultura

BARCELONAL'artista madrileny Pablo Palazuelo (1916-2007) va ser un escultor tardà. Va començar a fer escultures als anys seixanta, quan ja tenia 50 anys. Ho havia intentat per primera vegada l'estiu del 1954, però la petita peça cubista que va fer amb el fang d'un pou que estaven obrint a la finca familiar a Galapagar va topar amb el rebuig del seu galerista. El francès Aimé Maeght no va veure amb bons ulls que un pintor consolidat es posés a investigar nous camps.

El culpable que Palazuelo es plantegés entrar en el món de les tres dimensions va ser Eduardo Chillida. Els dos artistes van compartir un apartament als afores de París quan hi van anar a estudiar als anys 40, recorda el catedràtic i crític Javier Maderuelo, comissari de Palazuelo. Línia i pla a l'espai, l'exposició organitzada per la Banca March que acaba d'obrir a la Fundació Francisco Godia. La mostraté com a objectiu analitzar el camí que va fer l'artista fins a arribar a l'escultura i els processos de creació de les peces. Maderuelo sosté que la clau de les escultures de Palazuelo és en els plecs, que l'artista hauria assajat primer amb papers. La major part de les 96 peces que formen l'exposició, entre dibuixos, maquetes i escultures, provenen de la Fundació Pablo Palazuelo.

De la massa a la línia

A París, Palazuelo i Chillida es van influenciar mútuament. El pintor, que ja dominava el seu llenguatge abstracte, va exhortar Chillida perquè deixés de fer bustos figuratius, i l'escultor basc el va temptar a començar a treballar amb el volum. Després del fracàs inicial, Palazuelo no va tornar a repetir l'intent fins al 1963. Aleshores se'n va sortir. Les peces que va començar sorgeixen de les línies dels seus dibuixos. Les formes d'algunes recorden elements de la natura, com els lòbuls d'una flor, i tenen poc a veure amb la pesadesa d'aquella figura de fang, que representa un cub amb les diferents cares desplegades.

La primera escultura de què Palazuelo va quedar satisfet porta per títol Primer brot. La va fer el 1967, encara que la versió definitiva, inclosa en l'exposició, data del 1977. La va reconstruir al taller de Pere Casanovas a Mataró, que li va procurar els acabats precisos que desitjava. L'exposició inclou una altra peça d'aquell mateix any que porta el títol evocador Somni de vol.

Malgrat que Palazuelo va ser un dels pioners de l'abstracció a l'Estat, no va ser una de les seves prioritats estar al cas de les tendències artístiques internacionals. Durant la primera meitat dels anys seixanta als Estats Units van sorgir alguns dels escultors minimalistes més destacats, com Robert Morris, Sol LeWitt i Donald Judd, però els interessos del madrileny se centraven en la numerologia, la mística i la psicologia de Jung, de qui va traduir diversos textos. Al fons d'aquestes peces hi batega, doncs, el seu afany per assolir l'harmonia a través de les relacions numèriques.

Palazuelo va ser un dibuixant compulsiu. Va fer esbossos per a les seves escultures i, també, dibuixos amb línies que assenyalen per on s'havien de fer els plecs i que no van passar del paper. Maderuelo en va seleccionar la quarantena que es poden veure d'entre els 3.000 que l'artista va deixar guardats dins de carpetes. A més, la mostra treu a la llum algunes maquetes per a escultures fetes amb llautó. S'han restaurat amb motiu de l'exposició, ja que Maderuelo les va trobar, va dir, "cobertes d'excrements d'insectes" al taller. En alguns casos, com Gnomon , del 1985, se'n pot veure tant el model com la peça definitiva.