Caçadors i recol·lectors ja navegaven (sense vela) pel Mediterrani fa més de 8.500 anys

BarcelonaFins fa poc es pensava que les illes remotes del Mediterrani no havien estat habitades fins a l'arribada dels primers agricultors i ramaders. Una investigació publicada a la revista Nature sobre el jaciment de Latnija, al nord de l'illa de Malta, ha capgirat aquesta convicció i ha demostrat que les societats caçadores i recol·lectores ja hi navegaven fa més de 8.500 anys. L'estudi, liderat per Eleanor Scerri, investigadora del Max Planck Institute of Geoanthropology (Alemanya) i per la Universitat de Malta, i amb la participació d'Ethel Allué i Aitor Burguet-Coca, de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili (URV), documenta per primera vegada una travessia de més de 100 quilòmetres en mar obert. Aquesta travessia es va fer, segons els autors de l'estudi, amb "canoes excavades i sense veles". Els navegants s’orientaven amb les estrelles, els corrents marins i els punts de referència costaners.

"Hem trobat moltíssimes evidències de l'ocupació de l'illa de fa 8.500 anys. Sicília està a 100 quilòmetres de Malta, mentre que la costa nord-africana es troba a 300 quilòmetres. Pel nivell del mar, la distància i el fet que cronològicament en aquell moment a Sicília també hi havia les últimes comunitats de caçadores recol·lectores, calculem que van salpar de les costes italianes", assegura Burguet-Coca.

Durant les excavacions, s'han trobat eines de pedra, fogars, restes d'aliments i de moltes espècies d'animals que havien estat consumides. Entre aquestes espècies, hi havia el cérvol vermell, que fins ara es creia que s'havia extingit a Malta en aquella època, així com tortugues, aus de gran mida que ja no existeixen, foques i peixos. També s'hi han trobat milers de restes de mol·luscs marins com caragols, garotes i crancs, molts dels quals havien estat cuits.

El lloc d'origen era Sicília

El descobriment, segons els investigadors, obliga a repensar tant les capacitats de navegació de les comunitats prehistòriques com les xarxes que van construir. "Els resultats amplien en mil anys la prehistòria de Malta i forcen a reavaluar les habilitats de navegació d'aquestes comunitats, així com les seves connexions i impactes ambientals", afirma Scerri.

Per als investigadors, un element clau han estat els fogars. "Sense foc, en molts contextos arqueològics no podem detectar activitat humana, sobretot en aquells jaciments on les estructures són escasses o inexistents –explica Allué–. El foc ens parla de com vivien, de com s’organitzaven i de com s’adaptaven al paisatge”. L’anàlisi dels fogars ha permès identificar sediments cremats, acumulacions de cendres i altres indicis d’ús reiterat del foc en un mateix espai. “Per sort, el registre del foc estava en molt bon estat de conservació, cosa que ens ha permès anar més enllà de la seva simple detecció i reconstruir pràctiques humanes com la cocció dels aliments o l’ús del foc per a il·luminar i socialitzar”, destaca Burguet-Coca.

L’espècie vegetal més utilitzada com a combustible era el llentiscle (Pistacia lentiscus), triada per les bones propietats combustibles, tot i la presència d’altres espècies a l’entorn. Aquesta elecció apunta a un coneixement profund dels recursos vegetals i de l’ecologia local. També s’hi ha identificat la presència de margalló (Chamaerops humilis), una planta que podria haver tingut usos complementaris com ara la construcció, la cistelleria o com a combustible auxiliar.