Bunyola, el teatre i 'La Comèdia de l’olla'

PalmaBunyola forma part important de la història del teatre contemporani a les Illes, sigui com la companyia de Teatre de Bunyola o La lluna Teatre, el grup que l’any 1980 revolucionà, o si més no, remogué, el panorama dramàtic local. Antoni Maria Thomàs, juntament amb Francesc Aguiló, Gabriel Gamundí, i els bunyolins Miquel Morro i Rafel Ramis foren els responsables que poguéssim gaudir de peces tan emblemàtiques com Jacques i el seu amo, La mandràgora i Tot esperant Godot, entre d’altres. Una circumstància que va fer que el teatre, avui ja dedicat a Rafel Ramis, d’alguna manera quedàs una mica orfe, gairebé fins fa poc, quan el grup de components del Teatre de Bunyola varen ser els protagonistes del pregó de les festes de Sant Mateu. Alguns començaven a bufar el caliu del qual quedaven poques guspires, si bé sembla que ha estat la guspira de la tradició la que ha tornat a revifar de valent.

La tradició teatral de Bunyola era fer teatre el dia de Sant Mateu, dia 21 de setembre, per la qual cosa i per a l’ocasió, el grup de teatrers dirigit per Toni Borràs Mateu ha decidit posar sobre l’escenari del teatre Rafel Ramis, aquest mateix dia, ni més ni menys que Aululària o La Comèdia de l’olla, que va escriure Plaute i segurament inspirà Molière pel seu Avar. La història és un embolic. Euclió és el ric avar, que és una redundància, que ha decidit que la seva filla es casi amb el ric i vell Megador, però ella està enamorada del jove Licònides, que a més l’ha deixada embarassada. A partir d’aquí no resulta difícil esbrinar els esdeveniments que segueixen. Un clàssic amb més de dos mil anys d’antiguitat que serveix per demostrar que la condició humana no és que no hagi canviat gaire, és que no ha canviat gens.

 El tema és que de bell nou Bunyola sembla que tornarà a recuperar no tan sols una tradició sinó també una herència, la que han deixat un grapat de bunyolins que interpretaren des de l’Adoració dels reis, de Llorenç Moyà; El retaule del flautista i Tot Déu al cel, entre moltes d'altres. Mentre hi hagi guspires hi ha esperança.