El boxejador de 300 quilos que va sobreviure a la destrucció dels cartaginesos

BarcelonaL'escultura del boxejador té més de 2.500 anys, però continua sent imponent. És de roca calcària, fa més de dos metres i pesa uns 300 quilos. Entre els segles IX aC i VIII aC vigilava, amb altres gegants de pedra que representaven arquers i guerrers, la necròpolis de Mont'e Prama (Sardenya), on s'han trobat 125 tombes, sobretot d'homes joves amb traces d'haver dut a terme una intensa activitat física. El boxejador, descobert el 1974, va sobreviure a la destrucció dels cartaginesos al segle V aC i ara es pot veure al Museu Arqueològic de Catalunya (MAC), dins l'exposició Illa Megalítica. "Encara hi continuem excavant, però no tenim respostes a moltes preguntes. ¿Representen els guerrers enterrats? ¿Evoquen avantpassats mítics? ¿Commemoren un fet important?", es pregunta Anthony Muroni, director de la Fundació Mont’e Prama i especialista en la cultura nuràgica procedent de Sardenya. El que sí que saben del cert és que hi havia una espècie de via sacra i que les pedres amb què es van construir els gegants es trobaven originàriament a més de 18 quilòmetres de la necròpolis.

L'exposició, que es podrà veure fins al 2 de novembre, s'endinsa a través de 200 objectes arqueològics en l'encara molt desconeguda civilització nuràgica, que va predominar a Sardenya des del Neolític fins a l'Edat del Ferro. El megalitisme (l'ús de grans pedres) encara forma part del paisatge sard. A tota l'illa es conserven 240 dòlmens funeraris. Al MAC es poden observar diferents representacions de la deessa mare i de braus. "No sabem si es tracta d'un tipus de culte o el brau era un símbol del trànsit a l'altre món", assegura el director del MAC, Jusèp Boya. Un altre element que forma part del paisatge sard són els nurags: es calcula que n'hi ha uns 7.000 construïts entre el 1800 i el 1150 aC. Al seu entorn s'hi han construït moltes llegendes i en alguns llocs els anomenen cases de les fades. N'hi ha amb planta el·lipsoidal, quadrangular, triangular o irregular i tenen corredors, nínxols, escales i cambres simples o múltiples. Al seu entorn, com es pot veure en una recreació al museu, van sorgir assentaments. És un misteri per a què es feien servir. "No sabem si eren residències, si servien per controlar el territori o eren centres de la vida social, administrativa o religiosa. Recorden moltíssim un castell medieval", assenyala Boya.

Tombes de gegants

Aquesta civilització nuràgica no tenia jerarquies a l'hora d'enterrar els seus difunts. Les tombes de gegants són sepultures de caràcter col·lectiu que es van construir entre el 1800 i el 1000 aC. Se n'han documentat més de 800 i, si s'observen des de dalt, recorden un cap boví. "Aristòtil va escriure que a l'entrada d'aquestes tombes s'hi feien cerimònies d'incubació, els malalts tenien somnis en què les divinitats els contestaven preguntes", assegura Boya. L'exposició també recorre els santuaris dedicats al culte a l'aigua, on hi havia trobades comunitàries i tribals entorn dels pous sagrats. Es poden veure exvots de bronze que els sards col·locaven als santuaris i que representen un vaixell, un guerrer amb dos escuts i una dona asseguda amb un infant. En aquesta època, Sardenya devia ser una illa pròspera. "Sabem que 4.000 anys aC ja exportaven a altres llocs de la Mediterrània i que era una illa pròspera gràcies als jaciments d'obsidiana", assegura el director del MAC.