Boltanski transforma la Llonja en un teatre d’ombres

PalmaChristian Boltanski és un mestre en la creació de sensacions a través de l’evocació. Les empremtes dels qui ja no hi són, els batecs del cor dels milers i milers que un dia ja no hi serem, les signatures dels qui patiren, els rostres i els rastres dels qui foren esborrats. Com a fill de jueu perseguit i amb una infància i joventut força traumàtiques, Boltanski li va donar la volta per fer de la seva obra un permanent teatre d’ombres que no permeten deixar tantes vides en l’oblit.

Una experiència també acústica

La instal·lació Ombres, que Christian Boltanski ha creat específicament per a l’interior de l’edifici gòtic de Guillem Sagrera, s’obre avui vespre al públic (20 h) i podrà visitar-se fins al 20 de febrer. Comissariada per João Fernándes, director adjunt del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid, l’obra de l’artista francès ofereix una experiència no només visual i sobretot emotiva, sinó també acústica. El xiuxiueig que sembla sorgir de les ombres projectades a les parets, al sostre de voltes i a les columnes voltejades i obertes com palmeres resulta encara més commovedora.

Ahir, mentre presentava l’exposició, Christian Boltanski es mostrà molt satisfet d’haver pogut intervenir a l’interior de la Llonja. Amb la senzillesa i l’amabilitat que el caracteritzen, l’artista explicà el significat que per a ell tenen aquests teatres d’ombres que començà a experimentar a començament dels anys 80 i que, en el conjunt de la seva trajectòria, representen la part “menys horrible i més juganera”, segons les seves paraules. De tota manera, en aquests teatres que anteriorment ha creat per a espais tan singulars com el Musée d’Orsay de París i la Chapelle de l’Hôpital de la Salpêtrière, també a la capital francesa, la memòria col·lectiva del passat polític, la identitat, el concepte d’efímer que té tota existència i el pas del temps són igualment presents a la instal·lació que ha fet ara per a la Llonja de Palma.

A la vegada, els jocs d’ombres de figures imaginàries, tant celestials com diabòliques i de formes allargades i punxegudes, ens fa retrocedir a l’època gòtica en la qual es va aixecar aquest mercat i ara monument referencial de l’arquitectura civil del segle XIV. Així, Christian Boltanski provoca la integració de la història cultural de la ciutat de Palma i també la història del mercat que fou la Llonja amb la seva biografia personal que marca la totalitat de l’obra de l’artista francès.

El carnaval i la mort

Segons escriu João Fernándes en la publicació editada per l’Institut d’Estudis Baleàrics en ocasió d’ Ombres, “cada teatre d’ombres de Boltanski és una fantasmagoria. Petites figures metàl·liques retallades s’amplien a les parets del lloc on es projecten. La seva dimensió espectral es materialitza en l’engrandiment de les figures, en el seu moviment coreografiat mitjançant diversos efectes d’enfocament, com si l’espai de l’exposició es transfiguràs en un inesperat ritual oníric i expressionista”.

Fernándes adverteix en aquesta obra “una dimensió carnavalesca en el món d’ombres que ens representa Boltanski, un món que recorda les al·legories de la dansa macabra medieval, aquella celebració lliure i igualitària de la vida a partir de l’ostensible omnipresència de la mort, amb les seves màscares, esquelets i complements”.

Tanmateix, la mort ha estat un dels grans temes de Christian Boltanski, un artista que ha participat en diverses ocasions a la Documenta de Kassel o a la Biennal de Venècia, i que té obra al MoMA i al Guggenheim de Nova York, al Pompidou de París, al MACBA de Barcelona i a la Tate Gallery de Londres, entre molts altres indrets. El 2011 creà l’obra Signatures a l’Aljub del museu Es Baluard.