“Som el Barça de Guardiola a la tercera temporada”

BarcelonaL’espectacle Miralls i miratges de Love of Lesbian havia de ser un experiment teatral, una manera de reviure les cançons més oníriques del grup, les que sovint quedaven desplaçades en el repertori dels concerts, sobretot en els festivals. “Era una prova pilot”, admet el líder de Love of Lesbian, Santi Balmes. Cinc anys després, aquella aventura compartida amb el director teatral Guillem Albà ha pres una nova dimensió i, després d’exhaurir entrades a Madrid, aterra avui a l’Onyric Teatre Condal de Barcelona, on s’estarà fins al 9 de juny. Seran les últimes deu funcions d’un espectacle que va néixer el 2014.

“La primera vegada que el vam fer ens van quedar moltes ciutats pendents. Va ser un experiment, i quan ens vam trobar a gust fent-lo ja estàvem plegant”, recorda Balmes. “De fet, crec que el públic ho va entendre abans que nosaltres, perquè des del principi la resposta va ser brutal”, afegeix Albà. Amb el temps han aconseguit que la maquinària escènica rutlli amb “fluïdesa”. “Som com el Barça de Guardiola a la tercera temporada. Ja no he de patir per si en aquell moment m’he de moure a la dreta o a l’esquerra, o si m’he de dirigir al públic o no. I puc fer-ho tot sense que sembli automatitzat”, assegura el músic, content també amb “la rutina d’anar a fitxar al mateix lloc”.

Formalment, el Miralls i miratges del 2019 és si fa no fa el del 2014: un grup interpretant unes cançons d’acord amb una escenografia que inclou ombres xineses i titelles. Els canvis són mínims: cinc cançons noves i algunes imatges. Musicalment és un regal per als seguidors del grup perquè es tracta d’un repertori que Love of Lesbian no toquen habitualment. Són les cançons “més poètiques o més minimalistes”, les que demanen un silenci que en un festival o en una sala és difícil de trobar. “En canvi, al teatre el silenci del públic vol dir que el públic està emocionat”, apunta Albà.

Segons al director escènic, amb Miralls i miratges va trobar “molta llibertat per fer una cosa que no sabia explicar”. “No era un concert ni un espectacle i calia equilibrar tant la part musical com l’escènica. No sabíem quantes gotes de cada cosa havia de tenir, i era fantàstic tenir aquesta llibertat. I a la vegada feia por. Però quan estàs creant ja t’agrada, aquesta por”, explica Albà sobre el que Balmes descriu com “un format híbrid”.

No ser el centre d’atenció

“El que m’agrada més és la relaxació de no haver d’intentar ser el centre d’atenció tota l’estona. Saps que en aquell moment apareixerà un zepelí gegant i la gent deixarà d’estar pendent de mi. Això fa que et puguis concentrar més en altres moments, com quan comencem a parlar i trenquem la quarta paret”, diu Balmes, content de compartir focus d’atenció amb els elements escènics imaginats per Albà i de poder evitar “els clixés” d’un concert.

Tot i que aquesta nova etapa de Miralls i miratges coincideix amb el desè aniversari de la publicació del disc 1999, el grup no ha volgut forçar la màquina nostàlgica. Tot just fan una picada d’ullet durant el xou per recordar l’àlbum que els va canviar la vida. “És un disc fonamental a la nostra carrera, però no volíem canviar els plans. Ja tindrem temps per a exercicis nostàlgics quan 1999 faci vint anys”, diu Balmes.