Per què les Balears no tenen un gran museu de ciències naturals?
Els experts lamenten la manca d'una infraestructura que connecti la ciència amb la ciutadania, tot i la idoneïtat de les Illes i disposar dels recursos necessaris
PalmaLes Balears són un enclavament únic a la Mediterrània. Tenen una biodiversitat singular, espècies endèmiques, una geologia i una paleontologia pròpies i una comunitat científica que fa dècades que les estudia. Però tot aquest coneixement està dispers entre la UIB, associacions i col·leccions particulars, sense que hi hagi un gran equipament que el conservi i, sobretot, que el faci arribar a la ciutadania. Les Illes no disposen d'un gran museu públic de ciències naturals. El doctor en Geografia Guillem Pons qualifica la situació d'"anomalia". Tampoc hi existeix un gran jardí botànic ni un gran museu de la mar.
Segons Pons, la manca d'aquests equipaments és sobretot una qüestió "històrica i de voluntat política". "Som l'única comunitat que no té un gran museu de ciències naturals", remarca. Malgrat que a les Illes hi ha en marxa algunes iniciatives de més petit abast, com el Museu de Ciències Naturals i el jardí botànic de Sóller i el Museu Regional d'Artà, manca una institució pública de referència que les aglutini. "Són iniciatives de país i de cultura", defensa Pons, a més de remarcar que les Illes ja tenen bona part dels recursos necessaris per posar-la en marxa: "Hi ha universitat, hi ha professors... hi ha coneixement per tirar-ho endavant". A parer seu, un museu d'aquestes característiques s'hauria d'entendre com un equipament cultural, però també com un complement turístic i una eina per preservar i divulgar el patrimoni natural de les Illes. "A totes les ciutats es fan. Són dels llocs més visitats després de les grans atraccions museístiques, com poden ser el Museo del Prado i el British Museum, per exemple", afirma.
Pons explica que al llarg dels anys hi ha hagut converses i propostes per impulsar un Museu de la Ciència i de la Tècnica. S'han fet reunions preliminars per estudiar la possibilitat d'un equipament d'aquest tipus, però els projectes no han acabat de quallar. Un dels problemes, admet, és trobar un espai adequat, però el geògraf considera que a Palma hi ha edificis singulars que podrien assumir aquesta funció. Posa com a exemples l'antic edifici de Gesa –que el batle Jaime Martínez vol reconvertir en un macrocomplex amb diferents usos– i l'Escorxador. "Hi ha propostes d'edificis singulars que podrien albergar un museu d'aquestes característiques", reitera.
La manca d'un equipament públic té conseqüències sobre el patrimoni científic de les Illes. "Hi ha moltes col·leccions científiques que surten de les Balears. Perdem patrimoni cultural. És un fet i una pena", alerta. Es refereix a col·leccions i materials reunits durant dècades per persones que han dedicat la seva vida a la paleontologia, a les papallones i a altres disciplines naturalistes.
En aquest sentit, Pons reivindica el potencial de les Balears com a territori d'estudi de la natura. "La situació és privilegiada", assenyala, i recorda aspectes com la insularitat, les espècies endèmiques i la singularitat geològica de l'Arxipèlag. "Hi ha molts aspectes de la biodiversitat que no es donen a conèixer", apunta. Bona part d'aquest coneixement es troba dins l'àmbit acadèmic, però manca el que Pons considera una peça fonamental: la transferència dels sabers a la societat. "No es pot fer la transferència de coneixement que un museu fa possible", lamenta.
En certa manera, la Societat d'Història Natural de les Balears intenta suplir aquest buit. Des de la seu de Palma –en un local d'uns 200 metres quadrats–, conserva i cataloga col·leccions científiques amb mitjans escassos. El secretari de l'entitat, Damià Vicens, coneix de primera mà les dificultats que implica conservar i estudiar el patrimoni sense un museu de ciències naturals. La societat custodia col·leccions molt diferents, i també una biblioteca especialitzada que és pràcticament "infinita", destaca. La situació dista molt de ser perfecta. Fa dos anys vàrem quedar sense espai després de rebre llibres de les col·leccions d'Àngel Ginés i de Monti-sion. I l'arribada de material no atura. "És un merder", resumeix Vicens amb un somriure.
Una part important del fons encara s'ha de catalogar i digitalitzar. La societat ja disposa d'una base de dades amb col·leccions inventariades, com la Muntaner-Carnatge, mentre que d'altres esperen el seu torn. Entre les peces que custodien hi ha una col·lecció de prop de 15.000 fòssils de Joan Cerdà, col·leccions de formigues de Pasqual Comín, papallones i un herbari procedent de La Salle. També conserven una extensa biblioteca amb revistes científiques de tots els continents, incloses publicacions russes, moltes de les quals no es poden trobar a internet.
La Societat d'Història Natural de les Balears es va fundar el 1954 i publica des d'aleshores un butlletí científic amb una trajectòria especialment singular. Especialistes internacionals revisen els articles i la publicació està indexada a Scopus, una de les principals bases de dades de la literatura científica. "És l'única revista de les Balears", remarca Vicens. A més del butlletí, l'entitat edita monogràfics i organitza cursos i altres activitats. Avui dia té uns 250 socis.
Segons Vicens, que a les Balears hi hagués un museu de ciències naturals va més enllà de la mera conservació d'objectes. "És la nostra història", defensa. Un equipament d'aquestes característiques permetria "explicar el patrimoni natural de les Illes des d'un punt de vista didàctic i pedagògic".
L'altra preocupació és el relleu generacional. "Els joves d'ara no se solen associar a entitats com la nostra", lamenta. Els socis són essencials per mantenir viva la societat i permetre que continuïn les publicacions, els cursos i altres activitats que sovint es fan "per amor a l'art". "Hi falta un relleu", admet. I també falta espai: "No tenim lloc".