ELS LLOCS TENEN MEMÒRIA

Un ‘bagel’ amb Leonard Cohen

El cantant de Mont-real solia anar a Bagel Etc per fer un cafè i tastar els famosos ‘bagels’ de la família Shlafman

TONI PADILLA
TONI PADILLA

El 1961, quan tenia 26 anys i ja havia conegut les habitacions del Chelsea Hotel de Nova York, el músic Leonard Cohen va escriure a l’interior de la portada d’un llibre de poesia que tenia per casa: “He de tornar regularment a Mont-real per renovar les meves manies neuròtiques”. I fidel a la seva pròpia paraula, va anar tornant de manera regular a la seva ciutat natal, on, de fet, pots passar pel cementiri jueu de Shaar Hashomayim i deixar una pedreta sobre la làpida. Avui en dia Mont-real segueix posant-se guapa afegint la imatge de Cohen als murs en forma de murals. Aquell jove estrany que no anava a l’escola perquè preferia passar per un parc per aprendre a tocar la guitarra amb un espanyol que seduïa les veïnes, ha acabat tan mimetitzat amb la ciutat que un no sap on comença Cohen i on acaba Mont-real.

“Speak white!”

En un estat tan modern com el Canadà, es fa estrany pensar que quan Leonard Cohen era jove no era fàcil viure-hi, a Mont-real. I no parlo del fred. Als anys 30 i 40 hi havia molta tensió entre els que parlaven anglès i els que parlaven francès al Quebec, i un record d’infància del cantant eren els clients que quan sentien un cambrer parlant en francès li responien: “ Speak white ”. És a dir, identificaven ser blanc amb el fet de parlar anglès, ja que l’expressió havia nascut als Estats Units per atacar immigrants o esclaus que parlaven llengües criolles. Per als francòfons del Quebec era una prova de la trista situació que els tocava viure, sotmesos a una cultura majoritàriament anglòfona. A la ciutat, però, no tots els anglòfons se sentien respectats. La comunitat jueva rebia de les dues bandes, i els Cohen evitaven els carrers més grans de Mont-real els caps de setmana, quan es van arribar a viure manifestacions antisemites abans de la Segona Guerra Mundial. Leonard Cohen en recordava una al seu carrer preferit, el Boulevard St. Laurent, on anys més tard anava amunt i avall fent-la petar amb els seus amics.

Little Portugal

Leonard Cohen va passar gairebé tota la seva vida fora de Mont-real, entre l’illa grega d’Hydra i els Estats Units, però sempre hi tornava i, de fet, va acabar vivint-hi els últims anys en una caseta en un barri que, fruit de la immigració, ara és conegut com el Little Portugal. Una Mont-real que amb el pas dels anys es va tornar més oberta. I també respectuosa amb la intimitat de les persones, de manera que molts recorden com Cohen podia passar-se tranquil·lament més d’una hora a la barra del Bagel Etc, un dels seus locals preferits, on sempre demanava el mateix: un expresso fet a l’europea, amb tassa petita -i no un d’aquells gots gegants on els nord-americans es prenen el cafè-, i un bagel. Bagel Etc va néixer als anys 40 amb el nom de Cookie’s Main Lunch, i amb el temps va convertir-se en un punt de trobada de bohemis, artistes i escriptors locals. I gairebé tots demanen els famosos bagels, aquests panets de farina de blat amb un forat al mig, tan importants en la cuina jueva de moltes zones del món. Molts dels que als anys 40 cridaven contra els jueus van acabar menjant-ne, a Mont-real, on ara són tota una tradició.

Fairmount Bagel

Però, malgrat el seu nom, a Bagel Etc no hi fan bagels. Els compren a un negoci situat a cinc cantonades, Fairmount Bagel. El negoci el va obrir l’any 1919 Isadore Shlafman, un jueu rus que s’havia escapat dels pogroms, de la Primera Guerra Mundial, de la Revolució Russa i de tantes desgràcies que cada dia alçava els ulls al cel agraït de seguir viu, produint els millors bagels de la ciutat. Un segle més tard, amb un canvi d’edifici pel mig després d’un incendi, aquest negoci encara el porta la mateixa família, fent dos tipus de bagels que es poden menjar en diferents cafès de la zona. Tenen tanta fama que el 2008 l’austronauta nascut a Mont-real Gregory Chamitoff, un home que té lligams familiars amb els Shlafman, va endur-se un paquet de bagels a l’estació espacial europea per gaudir-ne tot donant voltes a la Terra. Plaers universals.

‘Leonard Cohen’, de Sylvie Simmons

La vida del cantant canadenc, des dels seus anys en una illa de Grècia fins al retorn a Mont-real, en una biografia on es pot anar descobrint, pas a pas, la inspiració de Cohen per escriure les seves cançons, algunes d’elles amb referències precisament a la ciutat del Quebec on va néixer i va morir.

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF