Artur Ramon: “Hem passat molt temps explorant la Xina i no era la solució”

MaastrichtArtur Ramon Navarro (Barcelona, 1967) és l’únic antiquari català i un dels cinc espanyols d’aquesta edició de Tefaf. És la sisena edició de la fira en què participa i després de Maastricht, on exposa a la secció dedicada al dibuix i les obres damunt paper, tornarà a ser present en una altra fira internacional de primer nivell, el Saló del Dibuix de París. Entre el més destacat del seu estand hi ha un retrat en miniatura del Greco, dibuixos de Tàpies, Miró, Saura i Tapiró, dibuix italià modern, un oli de Nonell i una pintura del flamenc Adriaen Isenbrandt novament atribuïda, Dos àngels coronant la Mare de Déu amb el Nen.

Arribar a exposar a Tefaf no és fàcil. Quant de temps va necessitar per entrar-hi?

Vam intentar-ho durant sis anys, que és relativament poc. Hi vam entrar perquè quan van obrir la secció de dibuix, el 2010, van buscar els referents que coneixien. L’any abans ja havíem participat en el Saló del Dibuix de París, al qual per accedir-hi vam necessitar deu anys.

¿Per quines raons va triar Tefaf i el Saló del Dibuix de París?

Perquè són les millors. Abans de poder entrar en una fira, has de demostrar una trajectòria: haver fet exposicions, haver venut a museus. Les vendes a museus internacionals tenen molt pes. Ens vam especialitzar en dibuix el 2005. Vaig adonar-me que si no ens internacionalitzàvem no teníem futur. I, per fer-ho, t’has d’especialitzar en un tema concret. Gràcies a Tefaf no he hagut de tancar. He tingut més possibilitats de trobar més peces a casa nostra i vendre-les a fora. També hi ha hagut col·leccionistes internacionals que m’han deixat una peça molt bona per portar-la aquí. Vaig vendre un dibuix de primera època de Torres-García al Museu de Belles Arts de Boston, el primer que entrava en aquest museu. Satisfaccions com aquesta només poden passar aquí. Vaig intentar fer una exposició de Picasso i Nonell amb una altra galeria, però ho vam deixar córrer: no vam trobar prou Picassos de l’època blava a la venda.

¿Com creu que ha evolucionat Tefaf des que hi és?

Ha mantingut la seva força d’atracció i l’estàndard de qualitat, i això dóna moltes garanties a l’hora de comprar, que és el que a vegades falta en el mercat: confiança.

Quins són els reptes que ha d’afrontar la fira?

El primer que ha d’assumir és obrir una fira a Nova York a la tardor. Tefaf ha trigat molt a fer-ho. Hem explorat molt temps la Xina i no era la solució. Caldrà veure si podem anar a Tefaf Nova York i, si funciona, si Maastricht queda tocada.