Qui no voldria anar en moto amb un gat gegant?

Aquesta temporada, el cinema d’animació ha quedat marcat pel mixet letó protagonista deFlow, que sense dir ni meu es va acabar enduent l’Oscar. Però hauríem de començar a fer lloc per a un altre gat, el que dona nom a Anzu, gat fantasma: un enorme felí antropomòrfic, rialler i flatulent, que viu en un petit poble de la costa japonesa i es desplaça gairebé sempre en moto. L’única persona que se sorprèn de la presència d’aquesta bèstia és la Karin, una adolescent a qui el penques del seu pare deixa a cura de l’avi mentre ell busca la manera de pagar els seus deutes de joc. Passat l’impacte inicial, la Karin trava amistat amb l'Anzu, amb qui passa l’estona durant els llargs dies d’estiu i amb qui acaba fent una excursió a l’inframon a la recerca de la seva mare, morta uns anys enrere.

Malgrat trobar-se en contacte permanent amb el sobrenatural, la pel·lícula dilueix tota espessor transcendent en un registre col·loquial, que no paròdic, afí a l’animació per rotoscòpia aplicada per Yôko Kuno damunt les escenes filmades amb actors de carn i ossos per Nobuhiro Yamashita, que aquí fa un gir inesperat als relats de caràcter iniciàtic i juvenil habituals en la seva filmografia (només cal recordar Linda, Linda, Linda, títol emblemàtic del cinema pop nipó). Aquesta opció formal distingeix Anzu del gruix de produccions d’anime que arriben als nostres ulls, creant imatges d’una gran elasticitat que transformen l’adorabilitat kawaii en una ganyota trapella.

Pots consultar les projeccions en versió catalana en aquest enllaç.