Antoni Tàpies: l'art cru i místic d'un addicte al budisme

BarcelonaAntoni Tàpies tenia una manera molt característica d'atacar les obres de gran format: com si fos un ritual, sovint hi caminava al voltant fent espetegar els dits per anar marcant un ritme. Amb aquest gest Tàpies volia aconseguir que, quan descarregués la pintura damunt la tela o la fusta, el cap no hi intervingués i pintar fos un acte encara més profund i transcendental. Aquesta ambició, com es pot veure a partir d'aquest dimecres i fins al 23 de juny a l'exposició de la seva fundació Tàpies. L'empremta del zen, té les arrels en el seu interès pel budisme zen, la filosofia oriental que més el va influenciar des que era molt jove i el seu pare li va fer llegir El llibre del te, de Kakuzo Okakura.

Més endavant, com van fer altres artistes moderns i contemporanis, sobretot després de la Segona Guerra Mundial, Tàpies hi va aprofundir a través de les obres de diversos monjos budistes d'entre els segles XVII i XIX que van transmetre els seus ensenyaments a través de l'art, amb un esperit rebel amb la seva pròpia tradició artística i amb el poder dominant. Serà aquest aspecte, dels treballs de monjos budistes, i també el contracultural que van tenir, el que va enganxar Tapies. "L'aproximació de Tàpies a l'art zen, anomenat zenga, no va ser mimètica sinó que va voler fer seves unes idees i unes actituds d'aquests monjos", afirma Núria Homs, conservadora de la Fundació Antoni Tàpies i comissària de la mostra, que és la primera dels actes de l'Any Tàpies a Barcelona.

L'exposició inclou una quarantena d'obres d'entre el 1979 i el 2006, entre dibuixos i pintures, quinze de les quals són inèdites i la majoria provenen de la família de l'artista, com ara un autoretrat on Tàpies es va representar amb el cul a l'aire evocant el cru autoretrat literari en què el monjo Hakuin Ekaku parla d'ell mateix com "aquest cap pelat, cec i pudent". Així mateix, en aquesta pintura Tàpies va posar l'accent en la unió del material i l'espiritual que planteja el budisme a través d'un peu, el dit que assenyala la Lluna i una creu. "En les obres de l'exposició, Tàpies s'acosta més al dibuix i deixa de ser tan mural. També veiem com recupera el traç del pinzell que havia abandonat amb les pintures matèriques", diu Homs.

Pel que fa a les imatges, es poden veure homenatges als monjos que l'havien interessat, com el mateix Hakuin Ekaku, Sengai Gibon i la monja Otagaki Rengetsu; paraules clau del budisme zen com satori (il·luminació) i koan (els problemes que els mestres plantejaven als novicis per comprovar els seus progressos), personatges i deïtats. També hi ha referències a la natura i al paisatge, i a les empremtes, les quals van ser molt importants perquè Buda va expressar que volia que el representessin amb les traces del seu pas per la Terra. El més sorprenent de tot és veure la naturalitat amb què tots aquests elements són presents en les obres de Tàpies, i com el budisme zen va afegir una capa més de significats al seu repertori, que és relativament limitat. Com les dels monjos budistes, les obres de Tàpies són sobretot obertes i suggestives, un esperó perquè l'espectador tingui un paper actiu i les completi.

Coincidint amb Tàpies. L'empremta del zen també obre les portes l'exposició comissariada per l'artista i científic Pep Vidal A=A, B=B, el títol de la qual prové de la pintura del mateix Tàpies Blau emblemàtic. A partir de l'interès primerenc que Tàpies va mostrar pel pensament científic, Vidal ha reunit tretze obres d'artistes i científics com Jorge Carrión, Lúa Coderch, Violeta Mayoral, Mariona Moncunill, Nimesh Ramesh Chahare, Irene Solà, Irena Visa i Ian Waelder per actualitzar-lo amb temes com la mesura, l'error, el laboratori, la prova i l'error. "Tàpies intentava entendre el món des del budisme zen, però també des de la ciència", afirma Pep Vidal.