PALMAS’estima el territori d’una manera profunda i, per això, ha tingut sempre un gran interès pel lèxic, les paraules que expliquen el sentit genuí de l’entorn, que desxifren i fan comprensible el coneixement. Parlam de l’arquitecte Antoni Alomar (Palma, 1937), autor de l’església dels Llombards, entre altres obres, i fundador de la primera Escola de Margers. Aquest dimarts, 23 d’agost, el seu fill Gabriel Alomar, geògraf, i Xisco Cifuentes, d’Aulets Arquitectes, li dedicaran una xerrada monogràfica en el marc de la Setmana de l’Arquitectura i el Disseny de Pollença. Serà a les 20 hores al Club Pollença.
El rajoler i empresari Biel Huguet, un dels organitzadors d’aquesta trobada d’arquitectes, diu que Alomar és un “personatge desconegut però de gran importància per a la professió”. Aquesta xerrada és un homenatge a l’arquitecte, que ara té 85 anys. Coincideix amb Huguet el fundador d’Aulets Arquitectes, Xisco Cifuentes, que parla de dues etapes en la trajectòria d’Alomar: una de més vistosa, la primera, la de l’arquitecte jove que va tornar d’estudiar la professió de Brussel·les; i una de més invisible, més relacionada amb el pensament i la investigació, cultivada des d’Eivissa i a la qual ha donat continuïtat des de Mallorca. Avui en dia encara està immers en aquesta darrera fase.
Segons el fill de l’arquitecte, hi ha tres raons clares per les quals cal reivindicar la figura d’Antoni Alomar: per la “innovació i l’atreviment creatiu de les seves obres arquitectòniques més emblemàtiques”, com són les esglésies dels Llombards i de la Colònia de Sant Jordi. Però també per l’Institut Antoni Maura, “amb el qual reivindica una arquitectura de qualitat pensada expressament per a l’activitat pròpia d’un centre d’ensenyament”, explica. Un altre motiu és la “qualitat estilística i dels materials” d’aquestes construccions, una “rebel·lió contra la mediocritat”, diu Alomar fill. I acaba amb la tercera raó: “El paradigma de la sostenibilitat en el qual ens movem avui és perfecte per reivindicar els postulats d’Antoni Alomar a favor de l’autosuficiència constructiva i l’autonomia dels recursos energètics”.
De Brussel·les a Palma
“Quan va tornar de Brussel·les, va començar a treballar a l’estudi del seu pare, l’urbanista Gabriel Alomar, i l’arquitecte Felipe Sánchez-Cuenca. Des d’allà va desenvolupar algunes obres en solitari i altres de compartides; va ser una època molt productiva”, explica Cifuentes. Algunes d’aquestes obres destacables són, a més de les esglésies esmentades, l’IES Antoni Maura de Palma i els jardins de l’Hort del Rei. Aquest darrer projecte va ser dissenyat pel seu pare, en col·laboració amb l’arquitecte Francisco Prieto-Moreno. Alomar sempre va tenir interès per l’entorn i per entendre el context cultural de l’espai on havia de desplegar un projecte; per això, en aquestes obres, diu Cifuentes, tot i tenir certa càrrega de la tradició centreeuropea, ja s’hi veu la introducció d’elements i tipologies més relacionats amb la tradició mallorquina, des de l’ús de materials fins a la distribució dels espais. De fet, l’obra de l’Hort del Rei és en la que més es veu l’acostament decisiu cap a una manera de fer i entendre la professió: “Aquesta construcció al costat de la Seu i la murada va empènyer-lo a usar pedra i marès, i a fer la vegetació i l’aigua protagonistes per evitar la creació d’una illa de calor urbana”.
Eivissa, l’aprenentatge definitiu
Entre el 1966 i el 1971, Alomar va fer alguns viatges esporàdics a l’illa d’Eivissa. L’any 1974 s’hi va traslladar amb tota la família i hi varen estar fins al 1976. Allà va conèixer arquitectes com Erwin Broner i Henri Quillé, entre d’altres. “Hi trobà gent que entenia l’arquitectura d’una manera diferent de la que s’ensenyava a les universitats, professionals que tenien en compte els materials de proximitat, que volien conèixer el territori, que fusionaven l’arquitectura tradicional amb el pragmatisme modern”, explica Cifuentes, que subratlla la importància d’aquestes generacions d’arquitectes:“El que ells varen iniciar ens ha permès a nosaltres tenir respostes a les preguntes que ens feim”, diu el d’Aulets, hereu d’aquesta tradició.
A Eivissa, Alomar va amarar-se d’idees, de maneres de fer i entendre la seva professió;encara que sempre ha estat “essencialment inconformista”, com diu el seu fill. Arribat a Mallorca una altra vegada, va començar un procés molt més íntim i discret: va fer obres d’arquitectura i rehabilitació de cases pageses a l’illa i va engegar estudis personals sobre la casa pagesa mallorquina. A més, inicià el seu projecte més personal: la reforma de Vinromà, una casa familiar situada a Muro, “la culminació de la seva manera d’entendre l’ofici”, apunta Cifuentes. I també és una gran representació del seu llegat. Sobre això, Gabriel Alomar diu:“Antoni Alomar ha estat un arquitecte d’ofici i alhora de reflexió sobre l’ofici i, per tant, sobre la funció social de l’arquitecte. Sense aquesta dimensió reflexiva, no hauria arraconat l’excel·lent arquitectura produïda entre els 60 i els 70 del segle passat per dedicar-se més aviat a la restauració de la casa pagesa i, sobretot, a la investigació sobre les arrels antropològiques de la construcció”. Aquesta recerca de les arrels el fan “un arquitecte radical”, segons Cifuentes.
La pedra en sec
Aquest interès el va dur a l’estudi de la tècnica constructiva de la pedra seca. Té llibretes i més llibretes d’apunts de catalogació d’aquesta tècnica a les Illes Balears i arreu de la Mediterrània. El seu compromís amb la tradició, i segurament també amb l’ecologia, el va fer fundar la pionera Escola de Margers, a Biniaraix, entre el 1986 i el 1988. “Ell sabia que per mantenir aquesta tècnica, molt menyspreada, s’havia d’ensenyar”, comenta Cifuentes. El 1997 fundà i presidí la Societat Científica Internacional per l’Estudi de la Pedra en Sec, un altre fet que demostra el “compromís amb la protecció del patrimoni etnològic, que és també part del seu llegat”, recorda el fill. De fet, el 2018, la Unesco va incloure el coneixement de la construcció de la pedra en sec en el llistat de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Una altra de les coses que fan d’Antoni Alomar una figura rellevant és la manera com ha transmès el seu coneixement: mitjançant l’oralitat. L’arquitecte sempre ha tingut la porta de ca seva oberta a joves i no tan joves professionals del disseny, l’urbanisme i l’arquitectura. La conversa, el debat, la proposta –en definitiva, la paraula– són, també, part del seu llegat. “Parlar amb ell sempre és interessant perquè és algú que s’ha fet les preguntes que generacions posteriors d’arquitectes també s’han fet, i ell ens ha ajudat a trobar respostes, sempre tenint en compte les contradiccions amb què ens trobam”.
El "miracle" de la novena Setmana d’Arquitectura i el Disseny de Pollença
Pollença torna a viure aquesta setmana el “petit miracle” –en paraules de Biel Huguet, un dels organitzadors, juntament amb Biel March, del Club Pollença– que és la Setmana d’Arquitectura i el Disseny, que enguany fa la novena edició. Noms de primera línia internacional i de l’Estat d’aquests dos àmbits es reuneixen els dies 22, 23 i 24 d’agost. Les sessions sempre seran a les 20 hores i n’hi haurà dues per jornada. La xerrada inaugural de dilluns, dia 22, serà a càrrec de l’estudi López-Rivera, d’Emiliano López i Mónica Rivera, guardonat amb el Premi FAD d’Arquitectura l’any 2008. Després d’ells parlarà l’alemany Stephen Bates, arquitecte consagrat i internacionalment reconegut. Premi Erich Schelling i Medalla d’Or Heinrich Tessenow, Bates té estudis a Zuric i a Brussel·les. La seva mirada arquitectònica està profundament lligada a l’entorn, la dimensió històrica del teixit urbà. Lluny de l’artifici, el seu objectiu és encarar els desafiaments ambientals i socials.
Dimarts serà el dia dedicat als més veterans. L’horabaixa arrancarà amb el monogràfic sobre Antoni Alomar que fan l’arquitecte Francisco Cifuentes i el geògraf Gabriel Alomar (fill del protagonista). Després parlarà l’expert en estructures Robert Bruafu i Niubó, una eminència en aquest camp: és el responsable dels càlculs per a 14 arquitectes premiats amb el Premi Pritzker i és l’autor de l’estructura de 46 obres guardonades amb el Premi FAD d’Arquitectura. Dimecres serà la darrera jornada de la novena Setmana de l’Arquitectura i el Disseny de Pollença. Els dos protagonistes són ben diferents: la primera a intervenir serà Janet Sanz, i serà el dissenyador gràfic Sascha Lobe qui clourà el programa. Sanz és la regidora d’Urbanisme de Barcelona des del 2011: exposarà com pretén fer de l’espai públic un lloc més habitable, quines polítiques d’habitatge ha posat en marxa i quines mesures ha desenvolupat contra la gentrificació. Per part seva, Lobe, soci de Pentagram, parlarà sobre la intersecció entre la comunicació visual i l’arquitectura. És expert en lingüística espacial i orientació a través del disseny.
Huguet defineix aquesta programació com un petit miracle perquè, segons defensa, és sorprenent que una iniciativa d’àmbit local aconsegueixi congregar arquitectes i dissenyadors “d’aquesta categoria” i oferir l’oportunitat de sentir-los de prop a tots els illencs i visitants que estan interessats en aquests àmbits.
