'Anatomia d'un suïcidi' al TNC: explicar el dolor més profund de la forma més poètica

BarcelonaEl trauma pot ser transmès genèticament? Com podem trencar amb els patrons heretats perquè el cicle no esdevingui inevitable? Com recollim el llegat dels nostres pares i mares? Com ens sobreposem al patiment d'unes vides massa fràgils? La dramaturga Alice Birch (Malvern, Regne Unit, 1986) va escriure Anatomia d'un suïcidi el 2017 en quatre setmanes, poc després d'haver estat mare per primera vegada. El text, que recull totes aquestes preguntes, va ser un cim professional per a la dramaturga britànica, autora d'espectacles com Revolt. She said. Revolt again. (2014), guionista del film Lady Macbeth (2016), inspirat en el relat de Nikolai Leskov, i coadaptadora de la novel·la Gent normal de Sally Rooney a la televisió. Ara la directora Glòria Balañà ha assumit el repte de portar una obra de Birch a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb una companyia formada per 10 actors. Anatomia d'un suïcidi s'estrena dijous i serà al TNC fins al 8 de juny.

"La idea del trauma heretat és el motor de la història, però Birch va molt més enllà. Desplega tres històries sobre les complexitats de la vida psíquica, l’ambivalència de la maternitat i la fragilitat insondable que comporta el patiment psíquic", destaca Balañà. L'espectacle es vehicula a través de tres protagonistes: la Carol (Marta Ossó), l’Anna (Maria Ribera) i la Bonnie (Patrícia Bargalló). Tenen la mateixa edat, però són d'èpoques diferents i estan unides per un vincle familiar. Al text, la dramaturga no indica elements d'època, però Balañà ha decidit ubicar-les als anys 70, a finals dels 90 i més enllà del nostre present, el 2028.

"Les seves existències es donen sincrònicament, i això fa que es produeixin diàlegs impossibles. En un temps cronològic no haurien coexistit", diu la directora. De fet, una de les grans dificultats del text és l'experimentació formal per la qual va optar Birch: a vegades els personatges parlen simultàniament, d'altres parlen alhora però diuen coses diferents. L'escenari s'omple de ressonàncies, polifonies, cacofonies, frases fragmentades que comencen i no s'acaben per reflectir la fragmentació psicològica dels personatges. "Fan intents per expressar el trauma, però no se'n surten", puntualitza Balañà, que afegeix que "el text està escrit com una partitura".

Anatomia d'un suïcidi és un espectacle que s'allunya del naturalisme i es vesteix de poètica per transitar entre les ferides del dolor mental. "Reuneix una sensibilitat i una tristesa sobre temes que m'han tocat personalment i, alhora, ho fa amb sentit de l'humor i una escriptura brillant", diu la directora, que afegeix que la maternitat és un teló de fons important a l'obra. "Surt de la imatge idíl·lica per parlar de la depressió. Parir és on la vida i la mort s’ajunten, on una dona es trenca, es parteix en dos", subratlla Balañà.

'Verbatim' al Tantarantana

L'estrena d'Anatomia d'un suïcidi coincideix amb un altre espectacle de salut mental en cartellera. A la deriva és una peça de teatre verbatim escrita per Lara Díez, Elies Barberà i Marta Montiel a partir d'entrevistes amb testimonis que han patit brots psicòtics i han estat ingressats en psiquiàtrics. El muntatge, que serà al Teatre Tantarantana del 14 al 26 de maig, és una radiografia de la vida als hospitals explicada en primera persona. "Recull experiències de persones que han passat per allà des d’un lloc que intenta ser el més lluminós possible", assenyala Díez. A l'escenari reflecteixen l'estigma que pateixen els malalts i el tracte que han rebut dels serveis sanitaris. "És una crida a la no estigmatització i a qüestionar què és estar boig o no estar-ho –afegeix Díez–. Els brots psicòtics no passen com un bolet, tenen un context que porta la persona a tenir aquest moment de crisi. Si ressegueixes el camí cap enrere, potser pots trobar camins per rescatar-la".