Crítica de teatre
Cultura27/03/2023

Alejandra Jiménez Cascón és un tro d’actriu

És la creadora i intèrpret de l'obra 'Shalom Judith', que es pot veure al Centre de les Arts Lliures

'Shalom Judith'

  • Dramatúrgia, interpretació i producció artística: Alejandra Jiménez Cascón
  • Direcció: Montse Bonet

Alejandra Jiménez Cascón és un tro d’actriu. Avui en dia que els autors limiten el nombre de personatges de les seves obres amb la confiança que arribin a l’escenari, l’actriu i dramaturga convoca tants personatges com li demana la història sense cap renúncia. És clar que la seva manera de fer té meritòria trampa. Nascuda professionalment en l’àmbit del monòleg humorístic que ha conreat a bastament i on segueix fent feina, és també l'autora i protagonista de Blanca desvelada, un espectacle estrenat el 2015, que es va veure el 2018 a l’Espai Brossa i que encara gira. Seguint els passos formals d’aquell monòleg en què interpretava una desena de personatges, Jiménez Cascón incideix en el fregolisme amb una història d’amor en temps de guerra. La història del Bruno i la Judith des que són petits. Ell és el fill d’un militar alemany que albira una resurrecció del país, i ella la filla d’un botiguer jueu... al Berlín de 1920. Creixeran i s’estimaran, però ja saben què passarà.

Cargando
No hay anuncios

Una història i una actriu per a la dotzena de personatges. Fregolisme, sí, però sense canvis de vestuari, sense ni una gorra, ni un mocador. A pèl. Tan sols amb la mímica. L’actitud corporal i l’expressió facial són el que defineix cadascun dels personatges en una proposta valenta i de ritme frenètic, potser una mica massa, que suposa tota una exhibició de l’actriu transitant pels esquemàtics arquetips i els diversos estats emocionals. Un grapat de bones caricatures, algunes fins i tot risibles, com si estiguéssim davant d’un còmic que es dibuixa al moment per a un text que flueix i en una proposta a la qual no aniria malament una mica de farciment. Parlem de detalls d’attrezzo, o de sumar a les projeccions de la part final algunes altres durant la funció que marquin el pas del temps i que embolcallin la bona feina de l’actriu que, al contrari del que segurament pensa la directora Montse Bonet, no tindria per què restar força a la interpretació. Al cap i a la fi, la història és un vehicle per a ella. I condueix d’allò més bé.