Alberto San Juan i Nuria Gallardo protagonitzen 'Recortes', teatre "urgent i de resistència" al Lliure

BarcelonaEl Teatre Lliure de Gràcia acollirà tres úniques funcions, del 6 al 9 de febrer, de 'Recortes', dos monòlegs ('Hi vis' i 'Fragile') de David Greig i Clara Brennan que "denuncien les actuals polítiques neoliberals". Els protagonistes són dues persones afectades, cadascú amb les seves particularitats, per les retallades a l'Estat del Benestar. Alberto San Juan i Nuria Gallardo els encarnen, en un muntatge dirigit per Mariano Barroso. La companyia creada 'ad hoc' per aquest espectacle reivindica el "teatre urgent, de resistència" que representa 'Recortes', i apel·la a la responsabilitat de "la gent del teatre i el cinema" de parlar "sobre el que està passant" i d'abandonar la queixa per passar a l'acció.

El primer dels monòlegs, 'Hi vis' ('Reflectant'), és una peça "indignada, enèrgica i tragicòmica" que explica la mare d'una jove discapacitada amb necessitats especials que no rep l'assistència necessària i que desconfia que "ningú vagi a cuidar la seva filla quan ella no hi sigui". A 'Fragile', el protagonista és un pacient d'un centre públic de salut mental, que en saber que tancaran el centre es presenta a casa de la seva terapeuta, alarmat. Ella intentarà calmar-lo.

En totes dues peces el blanc de la crítica dels autors britànics són les retallades en l'àmbit sanitari. Així ho ha remarcat el director del muntatge, Mariano Barroso, "indignat amb les polítiques d'austeritat" del govern espanyol, però amb un punt d'alegria davant "la paralització de la privatització de la sanitat madrilenya".

I és que el seu és un teatre "indignat" i "de resistència". Un teatre "urgent" sorgit de l'impuls immediat de tots els que han format la companyia Kasbah. Argumenten que "la quotidianitat s'ha convertit en urgent i la rutina ha passat a ser una emergència", i apel·len a la responsabilitat dels artistes de ser la veu "del què està passant al carrer".

El punt de vista d'aquests dos monòlegs, persones a la intempèrie que conserven la dignitat, va sorprendre Barroso. La riquesa dels personatges, explica, és que "no es queixen per la seva situació sinó que plantegen una lluita". El director lamenta que la queixa és quelcom que s'ha instal·lat a la societat i apunta que "cal convertir-la en acció". "Si no, se'ns en va tota la força per aquí", expressa.

Com Barroso, l'actriu Nuria Gallardo, coincideix que, malgrat els signes del temps, si hi ha una cosa que "no els podran treure" és aquesta il·lusió de seguir fent teatre o cinema. Sigui en sales més petites o en condicions més adverses, aquests professionals volen seguir fent la seva feina i explicar, ara més que mai, "tot allò que els estan prenent".