Albert Pla, 35 anys de deliri i tendresa

GironaAlbert Pla és un artista incommensurable. D'aquells que escapen a qualsevol definició, estil o corrent convencional que els encaselli. Sobre l'escenari no n'hi ha cap altre com ell. Va començar a cantar en un bar de Jaén el 1989, i des de llavors fa més de tres dècades que recorre Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica amb els seus concerts, espectacles i performances inclassificables, sempre provocatiu però alhora entranyable i magnètic, fent equilibris entre la broma irreverent i les veritats palmàries com punys. Ara el cantant celebra 35 anys de carrera al Festival Strenes de Girona (hi havia d'actuar el 2020, per commemorar els 30, però es va anul·lar per la pandèmia) amb un doble concert extraordinari a les escales de la catedral.

Sota l'aparença d'un artista naïf i badoc, amb veu de cançoneta infantil i quatre acords de guitarra tocats a desgana, Pla desplega un univers creatiu potentíssim i molt intel·ligent, farcit d'ironia, deliri i tendresa a parts iguals. A Girona, traçant un viatge cronològic narrat en primera persona, va engegar cantant els primers temes de joventut arraulit a la butaca, com Esqueleto o la famosíssima Papa, jo vull ser torero. Llavors va donar pas als dos grans músics que l'han acompanyat tots aquests anys: el guitarrista Diego Cortés, geni del flamenc i la rumba, amb qui va entonar la cançó d'amor enverinat a la monarquia de Carta al rey Melchor,i Judit Farrés, teclista i DJ, que va inaugurar un dels moments més memorables de la nit: Colilla, el roadtrip psicodèlic i llarguíssim d'una cigarreta que fa explotar d'un en un tots els estats dels EUA, en una espècie de rèquiem festiu i catàrtic de cadascun dels símbols del Somni Americà.

Llavors, mirant a la pantalla, Pla va repassar cartells i vídeos de cadascun dels espectacles i discos d'aquests 35 anys –"Aquest és el millor que he fet", deia rient de cadascun d'ells–. Fins a la traca final, ja amb dues ballarines en escena: començant per la divertida cançó Experiencia religiosa,de la sèrie La Mesías, dels Javis; l'homenatge destraler a Lou Reed d'El lado más salvaje de la vida; Soy rebelde, i Insolación,per acabar amb la rave passada de voltes de Juerga catalana. Finalment, després dels aplaudiments, Pla va tornar l'escenari, sol, per cantar el preciós elogi oníric de Somiatruites, quasi xiuxiuejada, abans d'acabar, entre el públic, amb les notes de Pipí.

Albert Pla ha complementat aquest concert especial d'aniversari amb una instal·lació a les clavegueres del carrer de la Força, que porta fins a la catedral, on cada nit d'aquesta setmana sonen a cau d'orella, des de les reixes dels desaigües de terra, algunes de les seves cançons més mítiques. "Les clavegueres són més netes i més honrades que aquest món", sentenciava l'artista.