"Això que he signat és legal?": els dramaturgs creen un manual de contractes per a les arts escèniques
L'eina fixa les condicions bàsiques de treball i la remuneració per a obres encarregades i també per a textos ja escrits
BarcelonaL'any passat un de cada quatre autors de l'Associació Catalana de Dramatúrgia (ACD) no va cobrar per la seva feina. I la situació ha millorat: el 2021 eren dos de cada quatre. Per posar fi a aquestes situacions, sis organitzacions d'autors han elaborat el Manual de bones pràctiques en les arts escèniques, un document que posa les bases de la contractació en aquest àmbit i fixa les condicions en què s'hauria de treballar. "Imagina't que tens una entrevista de feina i et diuen que l'endemà t'incorpores. Marxes a casa contenta i ho expliques a l'entorn. Però quan et pregunten quant cobraràs no ho saps respondre. No has signat cap contracte. Aquesta situació irregular, que molts professionals d'altres àmbits no acceptarien, és molt comuna en la cultura", explica la dramaturga Helena Tornero, representant de l'ACD, que té un centenar d'autors associats.
El manual l'han elaborat conjuntament l'ACD, l'Associació de Dramaturgues i Dramaturgs de les Illes Balears (ADIB), l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, l'Associació Valenciana d'Escriptores i Escriptors Teatrals (AVEET), l'Associació Gallega de Dramatúrgia (DramaturGA) i l'Associació de Dramaturgs de Múrcia (DREM). El text consta d'un primer document en què s'estableixen els principis fonamentals, com per exemple que els autors han de cobrar per les seves obres, tant si són un encàrrec com si no ho són. "Al sector hi ha una pràctica viciosa establerta: quan l'obra ja està escrita, sovint no es es planteja que tingui una remuneració. Això no pot ser. És indiscutible que els autors rebin un import per la seva feina", afirma l'advocat Mario Sepúlveda, que ha col·laborat en l'elaboració del manual i que diferencia aquesta remuneració dels drets d'autor.
Remuneracions "adequades"
El document també consta d'una guia per a encàrrecs dramatúrgics i d'un catàleg amb diversos tipus de contractes, que els dramaturgs esperen que es vagi ampliant. "A vegades els autors ens pregunten: «Això que he signat és legal?» Des del moment en què ho han firmat ho és. Per això és important informar-se i tenir eines que fixin unes condicions bàsiques", assenyala Tornero. Tot i que no es fixen uns imports mínims pel que fa a les remuneracions, el manual sí que indica que han de ser "adequades i proporcionades". Així mateix, s'inclouen exemples de bona praxi, com per exemple que abans de tirar endavant un encàrrec es fixin qüestions com la durada de l'obra, el nombre d'intèrprets, la temàtica i els condicionants de l'espai escènic.
A més, els contractes incorporen una clàusula per evitar que la intel·ligència artificial tingui accés a les obres i les utilitzi. "És un primer blindatge dels nostres drets en aquests contractes", subratlla el president de l'AELC, Sebastià Portell. Tant els contractes com les condicions que fixa el manual són propostes, però, que estan a mercè dels productors. "És una carta d'invitació, però no es completarà fins que ells no hi participin", puntualitza Sepúlveda, que afegeix: "És important que el sector creatiu s'organitzi i impulsi una negociació col·lectiva per avançar en els seus drets laborals".