Qui té accés a la cultura a les Balears?

PalmaÉs probable que molts lectors no hagin sentit a parlar mai dels drets culturals. I que, en sentir-los anomenar, dedueixin que tenen a veure amb aquells que formen part del sector cultural, que no tenen res a veure amb ells. Com va passar amb conceptes com l’heteropatriarcat o la gentrificació, sembla que faci poc que els drets culturals s’han incorporat a la conversa pública i que només afectin una sèrie d’àmbits molt concrets, quan la realitat és que tenen una dimensió estructural i ja apareixen recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, signada l’any 1948, en concret, a l’article 27: “Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat i a gaudir de les arts”. Així i tot, aquests drets estan lluny d’estar garantits a les Balears.

Segons el darrer Anuari d’Estadístiques Culturals del Ministeri de Cultura, són nombrosos els factors que influeixen en la despesa que fan els ciutadans en cultura: el gènere (les dones hi gasten 312 euros a l’any, els homes, 289); el nivell d’estudis (les persones amb un nivell superior fan despeses en cultura de quasi 400 euros anuals, mentre que les que tenen un nivell d’estudis de primera etapa de Secundària o inferior hi gasten menys de la meitat, 191 euros) i, sobretot, la renda. A les llars espanyoles en què entren menys de mil euros al mes, la inversió anual en cultura és de 265 euros. Si els ingressos mensuals són d’entre 2.000 i 2.500 euros, la xifra puja fins a 691 i, si superen els 3.000 euros, la despesa en béns i serveis culturals arriba als 1.149 euros, és a dir, quatre vegades i mitja més que aquells que n’ingressen una tercera part.

En tot cas, aquestes dades mostren només una petita part de les diferències d’accés a la cultura, ja que no existeixen encara estudis específics sobre la qüestió que tinguin en compte l’accés de les persones amb risc d’exclusió social, per exemple. La despesa tampoc no és l’únic eix a tenir en compte en parlar de drets culturals. Segons el Pla de Drets Culturals 2025-2030, impulsat per la Direcció General de Drets Culturals del govern d’Espanya –creada el gener del 2024–, garantir els drets culturals vol dir: “Assegurar que totes les persones puguem expressar, construir, transformar i celebrar allò que ens fa ser qui som”.

Taula i Apropa Cultura

“Que no hi hagi xifres ni estudis específics sobre l’accés a la cultura ja és un bon diagnòstic de l’estat en què es troben els drets culturals a les Illes”, coincideixen diverses mediadores i gestores culturals de les Balears. Algunes varen crear, l’any 2017, Taula, l’associació d’educadores culturals de Mallorca, amb l’objectiu de “disposar d’un espai de trobada per a professionals, un espai físic i mental de pensament crític i reflexió, que fa feina per vindicar la professionalització i l’empoderament de les mediadores culturals”. En aquests moments, en formen part 26 sòcies i l’entitat forma part d’Almazuela, la federació estatal d’associacions de mediació cultural. “En el nostre territori sempre s’ha fet feina per democratitzar la cultura i crear programes inclusius dirigits a tots els grups socials”, exposa Taula, “des de l’educació i la mediació a museus, fins als departaments educatius, entre d’altres”. “Però les institucions no li han donat prou valor, no s’ha tingut en compte el potencial de transformació i de cohesió social d’aquests processos creatius comunitaris, i això ha repercutit en un desconeixement per part de la societat de què és la mediació cultural”, afegeixen. Entre les membres de Taula s’hi troba Tina Codina, responsable de Connecta Cultura, des d’on impulsa projectes amb la col·laboració d’institucions, com la UIB, de festivals, com MajorDocs, i d’entitats, com Taller d’Art d’Esment. Amb els darrers han creat iniciatives com la instal·lació Treballo com un jardiner, guanyadora de la beca Pilar Juncosa 2025 de la Fundació Miró Mallorca a un projecte educatiu.

Una altra de les entitats que més ha fet per garantir els drets culturals a les Balears és Apropa Cultura, que aterrà a l’Arxipèlag el maig del 2021. “Ja feia anys que hi havia el batec tant per part de programadors culturals com d’entitats socials de fer feina en aquest sentit; n’hi havia que ja ho feien de manera individual”, comparteix la seva responsable, Maria del Mar Matas, “així, el que vàrem fer va ser recollir aquesta necessitat i aquest neguit i oferir un marc per al desenvolupament en xarxa”. Avui dia en formen part 53 programadors culturals i 315 centres o serveis d’entitats socials i de la salut, tots amb l’objectiu de consolidar un “recurs estable de participació cultural per a les persones en situació de vulnerabilitat, tant en l’àmbit de la discapacitat com de l’exclusió social”.

“El turisme cultural no és el camí”

Ara bé, tota aquesta feina per part d’entitats i professionals contrasta amb les polítiques culturals que el Govern i, sobretot, l’Ajuntament de Palma impulsen en els darrers temps, centrades, fonamentalment, en eixos com l’elitització i la potenciació del turisme cultural. “El turisme cultural no és el camí”, sentencien fonts de Taula, “ben al contrari, perquè focalitza la cultura i els pressupostos cap a un sector determinat, com és el turisme, i abandona tant les necessitats de la ciutadania com dels professionals de la cultura. Ara mateix, es dificulta el desenvolupament de la cultura popular, sobretot si és crítica, i es restringeix l’accés a l’espai públic. També hi ha una manca d’impuls a la llengua pròpia, per no dir que se n’impulsa el retrocés”, assenyalen.