Més de 18.000 teules de la Península per a la Misericòrdia

El sector ceràmic de Mallorca lamenta que no s’hagi comptat amb les seves fàbriques per a la rehabilitació dels edificis del centre cultural

La teulada dels edificis del Centre Cultural La Misericòrdia (Palma) que s’estan rehabilitant des de l’octubre del 2019 es vestirà amb teules fetes a la Península, fora de Mallorca, mentre el sector ceràmic de l’illa fa anys que es desinfla: ara només hi queden tres fàbriques de teules.

Les obres que es duen a terme a l’edifici del Consell de Mallorca corresponen a la segona fase de rehabilitació integral de la Misericòrdia -el primer projecte de rehabilitació integral va aprovar-se l’any 1998 i les obres varen finalitzar el 2003-. Segons informen fonts del departament de Modernització i Funció Pública de la institució insular -que s’encarrega de totes les obres dels edificis que pertanyen al Consell-, durant aquesta intervenció s’han de posar teules a uns 850 metres quadrats de la teulada; a cada metre quadrat n’hi van 22. Per tant, s’importaran per a aquesta intervenció gairebé 18.700 teules. Les peces noves, que han de ser les anomenades teules ‘mallorquina 50’ per qüestions d’estil (han de ser tan similars com sigui possible a les anteriors), són importades per una empresa local, però fabricades a la Península. Aquest fet no ha agradat gaire al sector de teules de l’illa, el qual fa anys que veu que cada vegada té menys feina i que ara arriben, des de fora, més de 18.000 peces per a una gran rehabilitació.

“Aquesta no és la manera de prioritzar el km 0, el producte local, i cuidar les empreses d’aquí. A Mallorca ja només hi ha tres fàbriques de teules, mentre que fa una dècada n’érem gairebé una vintena. No ens va fer gens de gràcia quan vàrem saber que aquesta obra tan grossa es faria amb teules duites de fora”, assenyala un d’aquests tres únics fabricants de teules que hi queden, que considera “una errada involuntària” que en el plec de condicions no s’hi exigís que les noves teules fossin fabricades a Mallorca.

El mes de setembre de 2019 es va adjudicar el contracte de la segona fase de rehabilitació de l’edifici, per un valor de 5.259.239 euros, a l’empresa Rigel Over, SL. Des del Consell es defensen dient que “per llei” no poden exigir que l’empresa contractada faci ús d’uns materials o d’unes peces concrets. La institució s’aferra a l’article 126.6 de l’actual Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic. Concretament, l’article assenyala: “Llevat que ho justifiqui l’objecte del contracte, les prescripcions tècniques no han de fer referència a una fabricació o una procedència determinada, o a un procediment concret que caracteritzi els productes o serveis oferts per un empresari determinat, o a marques, patents o tipus, o a un origen o a una producció determinats, amb la finalitat d’afavorir o descartar certes empreses o certs productes”. En cas que hi hagués aquesta referència, s’hauria d’autoritzar “amb caràcter excepcional”.

Així, l’única que cosa que varen exigir des del Consell de Mallorca és que les teules havien de ser d’estil ‘mallorquina 50’, “que és la més semblant a la que hi havia”, comenten, i recorden: “No ens és permès dir a l’empresa que aconsegueix la licitació on ha de comprar el material”. A més a més, des de la institució insular esmenten que la companyia que s’encarrega d’importar les teules sí que és mallorquina, però ja no en fabrica.

De fet, aquesta empresa és una de les històriques de teules de l’illa, però va deixar de produir-ne l’any 2014 i es va començar a dedicar a la importació. Això no obstant, que sigui una empresa local la que proporciona el material no arregla el problema: els teulers d’aquí continuen sense fabricar-ne.

El sector va posar-se en contacte amb el departament de Cultura i Patrimoni que dirigeix Bel Busquets per posar el tema damunt la taula amb algun tècnic de patrimoni. El cas és que, com que la Misericòrdia no és un edifici catalogat, la Comissió de Patrimoni no té veu quant a la seva rehabilitació. Fonts del departament de Busquets asseguren que comprenen la queixa dels fabricants de teules i que varen interessar-se pels fets, però també diuen que no poden fer-hi res.

Petjada ecològica

Les empreses que sí que fabriquen a l’illa asseguren que la seva garantia de qualitat és inqüestionable, que fabriquen la ‘mallorquina 50’, que l’empremta ecològica del transport seria mínima i que couen els materials amb biomassa. “No és el mateix coure 18.000 teules amb gas que amb matèria orgànica vegetal”, diuen. “L’empremta de carboni és molt diferent”, afegeixen. Es demanen si tot això es deu haver tingut en compte a l’hora de contractar una empresa o una altra, però el Consell no es responsabilitza del mètode que utilitzi l’empresa adjudicatària. La rehabilitació afecta les quatre plantes de l’edifici de l’antic Hospital de Nit: la planta baixa i les tres superiors. A banda d’això, es farà un accés a l’aljub que s’ha trobat davall el pati de les Dones, de tal manera que es pugui visitar. Per això, s’ha projectat una galeria des de l’antic arxiu que passarà per davall l’edifici.

També s’han projectat tres passarel·les a l’interior del pati de les Dones que uniran les dues ales de l’edifici . A més, es rehabilitaran les façanes interiors i els paviments. Si tot es manté com està previst, l’espai acollirà un centre d’interpretació per tal d’explicar la història d’aquest edifici, la construcció civil més gran de Palma, però que no podrà presumir de lluir teules fabricades a Mallorca.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF