'Letters to Paul Morrissey': Un film d’avantguarda que celebra la memòria de la Factory d’Andy Warhol

Crítica de la pel·lícula d'Armand Rovira, una oda nostàlgica i decadent al cel·luloide de 16 mm

Direcció: Armand Rovira. Guió: Saida Benzal i Armand Rovira. Espanya (2018). 78 minuts. Amb Joe Dallesandro, Álmar G. Sato, Xavi Sáez i Saida Benzal.

Concebuda com una oda a la materialitat del cel·luloide de 16 mm, Letters to Paul Morrissey, del barceloní Armand Rovira, celebra el record de la Factory d'Andy Warhol posant en escena cinc cartes en què cinc personatges cerquen un sentit a la seva existència marginal. Donada l'arrel nostàlgica d’aquest exercici d'avantguarda –on les imatges resplendeixen en un contrastat blanc i negre–, la decadència i la melancolia no tarden a ocupar el centre anímic d'uns relats perduts en la penombra de la història: Joe Dallesandro parla de l'addicció a les drogues com si es tractés d'una utopia subversiva, mentre una antiga actriu de Chelsea girls de Warhol intenta escapar de la vellesa a la trista manera de la Norma Desmond d' El crepuscle dels déus.

Andy Warhol: 30 anys de glòria

Marcada per un impuls fantasiós, un to al·lucinat i una inclinació cap al sinistre –la quarta carta, dirigida per l'actriu i guionista Saida Benzal, mostra una història d'amor d'ultratomba–, Letters to Paul Morrissey perfila una singular teoria del tot. Zigzaguejant entre el drama romàntic, el retrat antropològic i la fantasia distòpica, la pel·lícula esdevé una vibrant festa d'associacions lliures en què hi caben des de cançons de Françoise Hardy fins a retrats femenins inspirats per Simone de Beauvoir, passant per homenatges a La Jeteé de Chris Marker i Persona de Bergman. Si no ho veus no t'ho creus.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF