LLENGUA

La ‘Gramàtica essencial’, una eina contra el secessionisme lingüístic

L’IEC ultima els àudios que recullen la fonètica dels distints territoris de parla catalana

En la cursa cap a les eleccions, la llengua catalana de les Illes Balears torna a ser l’arma principal que treuen els partits de dretes, el PP, Ciutadans i Vox, i ho fan en el mateix sentit que José Ramón Bauzá, qui va tenir la contestació social més nombrosa que es recorda al nostre territori. Per reforçar el castellà i, sobretot, per afeblir el català de les Illes, tornen a parlar del trilingüisme a l’educació, del castellà com a llengua vehicular i d’imposar el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc o el formenterer a les escoles de cada illa i, com varen intentar fer durant la presidència de Bauzá, també als mitjans de comunicació públics. Fan secessionisme lingüístic i intenten sembrar confusió. Tanmateix, el secessionisme lingüístic és un fenomen conegut i estudiat com la voluntat de separar una varietat dialectal de la llengua a la qual pertany i que no hi ha cap institució acadèmica que en negui la unitat. L’acadèmia reconeix, respecta i majoritàriament potencia les varietats dialectals com a riquesa de la llengua comuna.

La GEIEC

El passat 17 de gener, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que reuneix l’elit científica en l’àmbit lingüístic i té representació d’experts de tots els territoris catalanoparlants, va presentar la Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC). Amb l’objectiu d’acostar-la al gran públic i fer-la accessible, és una versió en línia i reduïda de la nova Gramàtica (GIEC) que es va editar el 2016. Els continguts no canvien, però en eliminar-se les explicacions complementàries, emergeix l’essencial i fa molt visible fins a quin punt l’IEC considera essencials les particularitats de cadascuna de les principals varietats dialectals del català, entre elles i especialment, les varietats de les Illes Balears. En aquest sentit, la Gramàtica de l’IEC, tant la nova com l’essencial, és una eina que, des de l’acadèmia, desmunta el secessionisme lingüístic.

“Consideram que per als usuaris són molt rellevants les informacions dialectals, tant la inclusió de les formes adequades com l’exclusió de les formes inadequades. La Gramàtica essencial té el mateix esperit de la nova Gramàtica: la voluntat de presentar la llengua de manera molt equilibrada i completa”, afirma Maria Josep Cuenca, catedràtica de Filologia Catalana de la Universitat de València i directora del projecte de la GEIEC. “Tot i que no pretén ser un tractat dialectal, tant la GEIEC com la GIEC original demostren la voluntat màxima de ser inclusius amb els parlars de tots els territoris”, remarca el filòleg eivissenc Isidor Marí, també membre de l’IEC.

Segons Cuenca, “es tracta de donar naturalitat a les diferències que hi ha dins la nostra llengua. Conèixer-ho, tenir-ho a l’abast, té un gran valor per als parlants de cadascuna de les varietats, però també per als dels altres territoris que compartim una mateixa llengua. En el cas de les Illes, això encara és més rellevant, perquè teniu una major varietat, d’aquí ve que nosaltres ens referim als ‘parlars balears”.

L’oralitat

El fet que la Gramàtica essencial estigui exclusivament pensada per a la seva consulta a internet, ha obert la porta a incloure-hi l’oralitat. En aquests moments, als distints territoris, s’ultima l’enregistrament d’àudios que s’espera tenir en línia abans de l’estiu. A les Illes, d’aquesta tasca n’és responsable Nicolau Dols, professor de Filologia Catalana de la UIB, expert en fonologia i fonètica i membre de l’IEC. “Amb les possibilitats que ens ofereix la tecnologia i amb la importància actual de l’oralitat, no tindria cap sentit no incloure àudios que donin les pautes per a la pronúncia. Aquests enregistraments, a més, es fan en les principals varietats dialectals: balear, central, valenciana, nord-occidental, septentrionals i algaresa. En el cas dels parlars balears, segons allò que volem exemplificar, hi ha àudios en la varietat mallorquina, la menorquina i l’eivissenca”, afirma Nicolau Dols.

Remarca el professor de la UIB que “la pronúncia és precisament on hi ha més variació entre un territori i un altre. És clar que no podem entrar en tots els nivells de varietat, no acabaríem mai, però sí en les principals”. Per a Dols “és molt important que els catalanoparlants d’un territori acostumin l’oïda als parlars dels altres territoris. Si reforçàssim l’ espai comunicatiu català, la llengua comuna emergiria sola i amb tota la riquesa de varietats dialectals”.

En breu, l’edició bàsica i d’ús

L’Institut d’Estudis Catalans ja té en fase de correcció la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana, un projecte també dirigit per Maria Josep Cuenca i que, en edició de paper, que es preveu publicar a l’estiu, s’adreça al gran públic i, sobretot, com a eina de consulta a les escoles.

Com en el cas de la Gramàtica essencial, les varietats dialectals del català hi tindran un espai referencial. “Per a l’ús encara és més important remarcar les particularitats dels distints territoris geogràfics. Si la Gramàtica bàsica és una reducció de la nova Gramàtica, la presència de les varietats dialectals no es redueix”, afirma Maria Josep Cuenca. D’aquest nou projecte, Nicolau Dols afegeix que l’edició en paper inclourà un codi QR que adreçarà als àudios que es trobaran a la versió en línia que és la Gramàtica essencial.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF