El Govern concedeix els Premis Ramon Llull 2020

PalmaEl Consell de Govern ha fet públics avui els guardonats -un total de treze- en els Premis Ramon Llull 2020. Els premis tenen com objectiu honorar i distingir, de manera individual o col·lectiva, les persones que han destacat a les Illes Balears. En concret, es reconeixen els serveis prestats en els àmbits cultural, esportiu, jurídic, empresarial, cívic, humanitari, d’investigació, de l’ensenyament i lingüístic. Els guardonats són els següents:

Premi Born de Teatre

El guardó se l'ha atorgat pel reconeixement "dels més de quaranta anys de convocatòria del Premi Born de Teatre, un dels premis més importants de l'Estat espanyol". El Premi Born de Teatre neix l’any 1970 a Ciutadella sota el guiatge del Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca. Entre les diferents iniciatives i activitats que organitza el Cercle Artístic cal destacar la de les arts escèniques i el foment i la difusió del teatre. Un objectiu que culmina amb l'organització del Premi Born de Teatre, un dels més prestigiosos premis de textos teatrals de l'Estat.

Actualment el Premi Born de Teatre aconsegueix una participació propera a les dues-centes obres en les darreres edicions, de procedència molt diversa, amb un increment de participació internacional que compta amb el suport dels tres nivells d’administracions públiques (Administració local, autonòmica i estatal).

Javier Adolfo Coll Pons

El fotògraf menorquí Javier Coll és un dels reporters gràfics més importants de les Balears i "ha dedicat més de quatre dècades de professió a posar imatge a tots els esdeveniments succeïts durant els últims quaranta-cinc anys a l'illa de Menorca", diu el Govern en la nota de premsa.

La seva labor periodística està estretament vinculada al diari Menorca, una publicació que recull el testimoniatge del seu olfacte per captar moments i personatges clau de l’actualitat menorquina.

Premi Ramon Llull se li atorga "en reconeixement de la seva labor com a professional de la comunicació, pel treball duit a terme, i per la vocació, la dedicació i l’entrega sense condicions a la professió".

Pilar Castelló

La seva dedicació a la funció pública va començar el 1977, quan va convertir-se en la primera dona a ocupar una plaça de funcionària de carrera a l'Ajuntament de Formentera. És el 1988 quan s'incorpora de manera definitiva a l'àmbit educatiu, de primer com a mestra i després com a directora de centre fins a la seva jubilació.

La trajectòria laboral de Pilar Castelló com a treballadora pública al llarg de trenta-vuit anys —vint-i-set com a mestra en el CEIP Mestre Lluís Andreu i amb funcions directives durant els últims vint-i-un anys—, "ha contribuït a enriquir, enfortir i estructurar l'escola pública a l'illa de Formentera", considera el govern.

Esperança Riera Riera

Ha desenvolupat la seva trajectòria professional en el món educatiu durant trenta-set anys a les Pitiüses, però amb una vinculació especial, per temps i dedicació, al CEIP el Pilar de la Mola, a Formentera. Aquest centre educatiu és una de les poques escoles rurals unitàries de les Illes Balears, on conviuen i es retroalimenten diferents nivells dins una mateixa aula, fet que reforça el treball de valors humans com la tolerància, el respecte, la solidaritat i l'amistat.

"És justament aquest model educatiu el que Esperança Riera va mantenir i va potenciar al llarg del temps durant la seva estada a l'escola de la Mola, amb el ple convenciment que es tractava d'una opció pedagògica arrelada en l’entorn i que reforça valors bàsics i imprescindibles en la convivència humana", apunta el comunicat del Govern.

Pilar Bonet Cardona

Nascuda a Eivissa l'any 1952, Pilar Bonet Cardona és llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i titulada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva activitat professional ha estat vinculada al món del periodisme: al començament va treballar en els diaris Última Hora, Balears i Avui, i, en la mateixa època, a la darreria dels anys setanta, va ser una de les redactores i fundadores del setmanari eivissenc UC, en el qual va ser corresponsal a Eivissa del diari Catalunya Exprés.

La seva carrera professional la du l'any 1980 a Barcelona per treballar a El Periódico de Catalunya. Dos anys després va arribar a la redacció d'El País i l'any 1984 es va traslladar a Moscou per ocupar la corresponsalia del diari, una plaça que ha mantingut durant la seva llarga carrera professional. A Moscou ha viscut els principals fets de la transformació i posterior desintegració de l'antiga URSS. L'any 1997 va ser destinada com a corresponsal a Alemanya (Bonn i després Berlín), per tornar a Moscou l'any 2001. Els seus coneixements sobre la història contemporània de Rússia l'han convertida en una de les sovietòlogues més rellevants del panorama periodístic internacional.

El treball periodístic de Pilar Bonet ha estat reconegut en nombrosos moments: ha estat guardonada en dues ocasions per l'Associació de la Premsa Estrangera de Madrid, l'Associació de la Premsa de Madrid li va atorgar el 1990 el Premi Víctor de la Serna i l'any 1996 va rebre el Premi de Periodisme Cirilo Rodríguez. L'any 2017 va rebre la Medalla d'Or del Consell Insular d’Eivissa. El Govern ha decidit concedir-li el Premi Ramon Llull "en reconeixement de la seva trajectòria com a professional de la informació en nombrosos diaris de prestigi nacional i internacional".

Rosa Esteva

La dissenyadora Rosa Esteva ha estat guardonada "per la seva contribució a l’art i a la cultura de l’arxipèlag amb la creació de l’empresa Cortana, ambaixadora de la moda balear". Rosa Esteva fa disset anys que està al capdavant de la seva marca, creant unes col·leccions que es caracteritzen per l’elegància del disseny i per un ventall de colors i estampats que parteixen de les aquarel·les de la mateixa directora creativa. La selecció dels teixits, procedents de les millors empreses tèxtils franceses i italianes, és un dels valors de la marca, juntament amb la confecció de les peces, que es fa íntegrament a petits tallers locals.

Mario Mola Díaz

El triatleta nascut a Palma rep el premi Ramon Llull "en reconeixement de la seva reeixida trajectòria esportiva en tots els nivells, per ser un exemple a seguir per a molts joves de les Illes Balears i transmetre valors de superació, esportivitat i constància". Mola va debutar en el triatló l’any 2005. Des de llavors, ha participat en nombrosos campionats nacionals i internacionals de triatló. L’any 2009 va ser un any d’èxits per al triatleta, perquè va aconseguir per a Espanya un campionat del món, un subcampionat del món de duatló i un subcampionat europeu de triatló, tots en categoria júnior.

L’any 2012 va aconseguir ser esportista olímpic a Londres i un any més tard va obtenir la tercera posició en el Campionat del Món de Triatló. El 2014 es va consagrar com un dels millors triatletes del món, i era habitual veure’l en els podis de proves esportives nacionals i internacionals. El va participar en els seus segons jocs olímpics i aquesta vegada va aconseguir ser diploma olímpic a Rio de Janeiro. Aquest mateix any va obtenir el seu primer títol de campió del món absolut. Va guanyar el Campionat del Món de Triatló per tercera vegada consecutiva els anys 2017 i 2018.

Catalina Corró Llorente

El seu esport és la natació i en l’actualitat forma part del Club Natació Sabadell. Els resultats més destacats fins avui són un segon lloc en el Campionat d’Espanya de Piscina Curta en les modalitats de 200 i 400 metres estils i un primer lloc en els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 en la modalitat de 400 metres estils.

Després de superar diversos problemes de salut, Corró ha continuat competint i guanyant premis en el món de la natació. El Premi Ramon Llull li reconeix "la seva trajectòria esportiva en el món de la natació" i per ser "un exemple a seguir per als esportistes de les Illes Balears pel seu afany de superació, valor i constància per continuar endavant en els moments més difícils".

Xavier Pastor i Gràcia

Xavier Pastor és biòleg marí especialitzat en zoologia i oceanografia, activista i ecologista, nascut a Palma el 1950. Va iniciar la seva trajectòria professional a l’Institut Espanyol d’Oceanografia i és membre del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) de Mallorca des de 1975 i va ser-ne el president durant sis anys des de 1980. Ha estat Premi Nacional de Medi Ambient (2002), a més de ser el fundador i director executiu de Greenpeace Espanya entre el 1984 i el 2001 i fundador i director d’Oceana Europa des de 2003 fins a 2014.

Actualment està jubilat, però continua treballant en la defensa del medi ambient i la sostenibilitat, especialment en la conservació de la biodiversitat de mars i oceans. El Premi Ramon Llull honora "el seu activisme en defensa del medi ambient i de la seva trajectòria com a investigador".

Gordiola Vidrios de Arte

Premi Ramon Llull "en reconeixement de la seva visió de l’art i l’artesania, i de la seva capacitat de modernitzar-se mentre es mantenen uns valors culturals permanents". L’art de bufar vidre i treballar-lo forma part de l’ànima i el motor de la tradició mallorquina conreada des de 1719 en els forns vidriers de la família Gordiola.

Al llarg de tres segles, a través de successives generacions, els artesans i mestres vidriers han anat modelant valuoses peces d’art en vidre bufat "i ho fan amb una tècnica que presenta un conjunt de valors històrics, immaterials, tecnològics i artístics que l’han fet mereixedora de reconeixement com a manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial", diu la resolució dels premis.

Javier Cortés Bordoy

Javier Cortés ha estat guardonat pel "reconeixement de la seva contribució a la investigació mèdica i de la seva tasca en la prevenció del càncer". Nascut a Palma l’any 1944, Javier Cortés és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1969) i doctor en Medicina i Cirurgia (1982). La seva passió per la medicina va ser influenciada pels seus pares, Maria Bordoy, coneguda com a dona Maria de la Creu Roja, i Lamberto Cortés, metge de professió.

En l’actualitat és coordinador del Grup Espanyol de Vacunes VPH (virus del papil·loma humà). Vinculat des de 1975 a l’Associació Espanyola Contra el Càncer, ha estat membre del Comitè Tècnic de la Junta Provincial de les Balears, que presideix des de maig de 2016, i és membre del Consell Nacional. El seu currículum ha estat vinculat als progressos derivats de l’estudi de la citologia del cèrvix i al descobriment recent del poder patogen del virus del papil·loma humà.

Sector Balear de la Pesca Professional, representat per la Federació de Confraries de Pescadors

Premi Ramon Llull "en reconeixement del seu valor patrimonial i cultural, i del seu paper en la conservació de l’entorn marítim i en la diversificació de l’economia de les Balears". El Govern considera que el sector pesquer balear promou la creació de reserves marines i també és el que proposa els canvis en els ormeigs i en els costums que tendeixen a reduir l’impacte en l’ecosistema.

Corporació RTVE Illes Balears pel quarantè aniversari de l’Informatiu balear

L’Informatiu balear es començà a emetre el 15 de novembre de 1979 i, segons expliquen la resolució dels premis, "ha estat capdavanter en la defensa i la difusió dels valors culturals de la societat illenca". Li atorguen el premi "en commemoració del quarantè aniversari de l’Informatiu balear, per la feina feta a favor de la normalització lingüística i per la tasca capdavantera de fer arribar la informació en llengua catalana a les cases de tots els ciutadans de les Illes Balears".

Coordinadora d’ONGD a les Illes Balears (CONGDIB)

La Coordinadora d’Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament de les Illes Balears es va fundar l’any 2000 i neix del moviment social lligat a la reivindicació de destinar el 0,7 % del PIB als països en vies de desenvolupament. Aquesta iniciativa, que es va dur a terme als anys vuitanta, va motivar la creació de moltes entitats socials que anys més tard i amb l’objectiu de millorar la seva tasca es van agrupar en la Coordinadora d’ONGD de les Illes Balears (CONGDIB).

El jurat considera que "la CONGDIB concep una societat balear acollidora, solidària i compromesa amb la pau, la justícia global, la defensa del medi ambient, la igualtat de gènere, i que compleix els objectius de desenvolupament sostenible i els drets humans".