Agustí Villaronga es rebel·la contra la pandèmia i roda 'El ventre del mar'

 Està basada en un text de l'obra 'Oceà', de l'escriptor Alessandro Baricco

Vint anys després de gravar a Mallorca El mar, Agustí Villaronga torna a la seva illa per rodar El ventre del mar, basada en un text de l'escriptor italià Alessandro Baricco inclòs al llibre Oceà. Aquest film havia de ser quan obra de teatre, però la pandèmia l'ha convertit en pel·lícula, "gairebé com un gest de rebel·lia", ha explicat el cineasta en una entrevista a l'agència Efe.

"Fa anys vaig parlar amb Baricco perquè volia fer una adaptació de la seva novel·la Sense sang; jo ja el coneixia i m'agrada molt el seu món. Vaig llegir també Oceà, en què hi havia un capítol que no tenia relació amb la resta de la novel·la, on simplement interpretava el naufragi de La medusa, la balsa del famós llenç Théodore Géricault (1819)", relata Villaronga.

El rodatge ha començat aquesta setmana al Sindicat de Felanitx, que és per si sol un personatge. La història està basada en els fets reals ocorreguts el segle XIX: el naufragi de la fragata de la marina francesa  Alliance, en què 147 homes varen intentar salvar-se confinats en una balsa a la deriva enmig de la mar, però només en varen sobreviure 15 després de passar un autèntic infern.

Hi ha dos personatges principals: un oficial francès, que és blanc i que interpreta Roger Casamajor, amb qui ja va treballar a Pa negre; i l'altre, el timoner del vaixell, un mariner negre que interpreta Oskar Kapoya. Els papers secundaris són interpretats per persones de diferents procedències i una joveníssima debutant mallorquina, Muminu Diallo, l'única dona del vaixell perquè "així va ser: només aquesta al·lota va voler quedar-se amb la seva parella i no va pujar als bots salvavides".

El cineasta diu que es tracta d'una cinta atemporal: "És com si estiguessin en un tribunal militar de 1816, però després tot el record del naufragi ve mesclat com si fos un viatge en pastera. Per això jugam molt amb la mescla de races i religions", detalla. En aquest sentit, assegura que és "inevitable" no veure en aquest tràgic succés un paral·lelisme amb les persones migrants mortes a la Mediterrània.

La cinta està coproduïda per La Perifèrica i Testamento (del mateix director) i tindrà dos directors de fotografia -Josep M. Civit i Blai Tomàs-, a més de comptar amb artistes com la mallorquina Susy Gómez o el britànic Jason DeCaires Taylor, creador del primer parc d'escultures submarines. Com a pista sobre el que serà el seu desè llargmetratge de ficció, Villaronga diu que hi ha referències a El far, de Robert Eggers (2020); de  November, de Rainer Sarnet (2017) i el seu propi migmetratge documental El testament de la Rosa (2015).

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF